La bòa de Madagascar (Acrantophis madagascariensis) tanben nomenada boà terrèstre de Madagascar, es una espècia de sèrp endemica d’aquela illa e tanben la mai granda que podèm ailà trobar. Lo sieu territòri inclutz, al nòrd de l’illa, una granda varietat d’abitats ja siá ja dins de bòsques tropicals o en d’airals mai secs.
Es una espècia originària de l’illa de Madagascar, e es possible de la trobar en fòrça zònas, franc d’airals nauts. Es totjorn sus de brancas d’arbres en tot esperar poder caçar las siás predas. Es un animal nuechenc que pendent lo jorn es jos tèrra, amagada, o jos de fuèlhas d’arbres pr’amor que mercés a la color de la siá pèl es ailà plan amagada. I a doas variacions de la boà de tèrra de Madagascar, e ambedoas de la quita espècia; una a la color verda e l’autra mai jauna. Aquesta demòra dins la zòna oèst de l’illa e se pòt trobar qualqu’unes especimèns de color brun amb de tacas mai escuras.
La longor mejana d’aqueles rèptils es de 2,5 mètres en la siá edat adulta, e mai se son vistes de cases amb 3 mètres de longor. Acrantophis madagascariensis es una sèrp que profiècha la nuèch per caçar las siás predas, de pichons mamifèrs e aucèls, trapats mercés als forats qu’a al torn de la siá boca, e sensibles a la calor.
Mercés a aquò aquela boà pòt trobar de predas de sang cauda en totala escuritat, e un còp a ja la siá preda la reten amb son còrs, restringint amb aquò lo flux de sang al còr, causa qu’entraïna una insuficiència circulatòria.
La boà de Madagascar pòt èsser inofensiva per l’èsser uman. Demest las siás predas i a de pichons rosegaires, de musaranhas, d’eriçons, de lemurs e qualqu’unes aucelons.
Una boà gaire longa
La reproduccion de la boà de Madagascar comença quand la femelha activa las siás feromonas per atraire de mascles. Aprés copular, la femèla cambiarà la siá color pr’amor de l’emission de mai melamina. E vendrà mai escura. La gestacion demorarà demest 4 e 6 meses.
Après arribaràn dètz o dotze pichonèlas sèrps, de color roja e qu’an una longor de sonque 25 cm. Al long del primièr an las siás caracteristicas seràn mai en mai coma las dels adultes. Uèi lo jorn es una espècia menaçada d’extincion en Madagascar, car son tanben manjadas per de chineses d’aquela illa. A mai, la siá pèl es usada per far de produches de cuèr. Malgrat tot aquò es estada classada coma una espècia que va pro plan segon l’Union Internacionala de Conservacion per la Natura (UICN).
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
