
Segontes un nau estudi era espècia ominina Homo erectus capitèc e fòrça en paisatges desertics hè mès d’un milion d’annades. Entàs cercaires aguesta espècia aurie podut crotzar territòris arids damb mès facilitat que non se pensaue abans, mès que mès ara ora de crotzar cèrtes regions d’Africa der Èst. Enquiara es scientifics credevan qu’Homo erectus non auie aguesta capacitat d’adaptacion tan nauta a mèdis naturaus extrèms com es desèrts o es sèlves.
Atau, semblarie qu’es cercaires trapèren evidéncies que confirmen qu’Homo erectus auec ua grana abilitat entà adaptar-se a mèdis naturaus diuèrsi hè ja mès de dus milions d’annades. “Aué, qu’ei escandilhat, mès Homo erectus viuec mès d’1,5 milions d’annades a açò hè d’aguesta espècia era espècia ominina que capitèc mès ath long de tota era istòria evolutia dera nòsta espècia, çò didec Michael Petraglia, dera Universitat de Griffith. E non se pòt comparar damb es solament 300.000 annades qu’auèm viscut coma espècia”.
Ua abilitat entà subervíuer extraordinària

“Eth sòn succés se base ena abilitat d’Homo erectus entà poder subervíuer on d’autes espècies non podien hè’c. E açò qu’eth clima e era natura cambièc fòrça ath long de toti aqueri centenats de milèrs d’annades, çò apondec Julio Mercader, dera Universitat de Calgary”.
Entà poder açò descorbir, es cercaires comencèren un estudi prigond enes Gòrjes d’Olduvai, mès que mès ena region d’Engaji Nanyori, un luòc fòrça coneishut pes trobalhes ominines en Tanzania. Trapèren que entre ara hè apuprètz 1,2 milions d’annades e 1 milion d’ans i auien ues condicions desertiques fòrça extrèmes ena region que menacèren fòrça era vida vegetau.
Es donades arqueologiques confirmèren que i auie grops d’Homo erectus fòrça ben adaptadi as condicions locaus pr’amor qu’ei tornauen un còp e aute, maugrat que tanben i auien petiti lacs. Siguec justament aciu on desvolopèren ua naua tecnologia d’armes de pèira e diuèrsi tipi d’estruments usats, mès que mès, entà caçar e copar es animaus mòrts dempús que dilhèu autes espècies non auien.
Pr’amor d’açò es cercaires suggereishen qu’Homo rectus auec ua major capacitat d’adaptacion a víuer en de luòcs extrèms. Fòrça mès que non se pensaue. “Aguesta abilitat de poder subervíuer ben en luòcs fòrça arids harà cambiar era imatge qu’auem d’Homo erectus coma espècia, çò didec Petraglia. Es sòns limits coma espècia ara seràn majors pr’amor que siguec un ominin generalista e tanben eth prumèr que crotzèt es darrères termières dera planeta”.
“Siguec ua espècia que crotzèt es regions mès arides d’Africa e tanben d’Asia, çò afirmèc Paul Durkin, dera Universitat de Manitòba. E açò siguec unic pendent eth pelistocèu mièi”. Er estudi siguec publicat ena revista scientifica internacionau Nature Communications Earth & Environment.
Era Redaccion