Home ISTÒRIA ALASKA: DE RUSSIA ALS ESTATS UNITS
ALASKA: DE RUSSIA ALS ESTATS UNITS
0

ALASKA: DE RUSSIA ALS ESTATS UNITS

0

Dempuèi lo sègle XVIIIn Alaska aperteniá a Russia, en essent lo territòri mai aluenhat del grand empèri tsarista, e la siuena unica possession al continent american. Mas Alaska èra desirada per britanics (amb lo vesin Canadà dins del sieu domeni) e per de nòrd-americans.

Fin finala, lo 18 de octòbre de 1867, los Estats Units d’America crompèron lo territòri a Russia, governada pel tsar Alexandre II, per la quantitat de 7,2 milions de dolars (d’aquela epòca), jol mandat del president Andrew Johnson. Los representants nòrd americans en la negociacion foguèron lo Secretari d’Estat William H. Shepard e lo president del Comitat de relacions exterioras del Senat Charles Sumner.

Perqué vendre Alaska ?

Perqué acceptèt Russia vendre Alaska?

Perqué acceptèt Russia vendre Alaska? Basicament per dos motius. La situacion financièra de l’estat rus èra fòrça complicada e aviá de besonh urgentament de l’arribada de sòus. Aqueles milions podián venir fòrça utils per manténer las despensas de la monarquia russa.

Mas tanben a Sant Petersborg se temiá que la Granda Bretanha ocupèsse dempuèi Canadà lo territòri, e anexionèsse un emplaçament fòrça aluenhat e malaisit de defendre. Èra benlèu mai favorable vendre e evitar de futurs conflictes.

L’opinion de la societat nòrd americana èra contrària. La crompa semblava una foliá. Un territòri gelat e dificilament abitable, e aluenhat de totes los autres estats nòrd americans. La premsa de l’epòca qualificava Alaska coma “la gelèra de Shepard” o lo “parc d’orsses polars de Shepard”.

Mas las opinions comencèron a cambiar quand foguèron descobèrtas de minas d’aur e de resèrvas de petròli. Los negòcis atenhon totjorn cambiar la mentalitat de las societats.

Alaska venguèt pas un estat de l’Union (lo quaranta noven) fins l’an 1959, e justament lo 18 de Octòbre es lo “jorn d’Alaska”, en remembrant la compra efectuada l’an 1867. Vertadièrament lo mond a pas cambiat excessivament. En escotant solament las notícias podèm constatar aquela afirmacion…

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.