Es espècies ancessores de nòsta espècia patiren fòrça durant eth Paleolitic. Pr’amor que i auec ua situacion alarmanta quan sonque demorauen apuprètz 1.200 individús a tota era planeta. E aqueres espècies e nòsta espècia sigueren a man de patir un escandilhament totau. Era chifra ei era resulta d’un nau metòde usat entà mesurar es populacions […]
Segon un nòu estudi soís, l’IA ja comprendriá melhor las emocions que los quites umans. La descobèrta poiriá revolucionar la sciéncia e l’educacion. Segon aquel estudi, de modèls coma ChatGPT ja supèran los umans en compreneson emocionala e tanben pòdon crear de tèstes psicologics en un temps recòrd. Pr’amor que fins ara l’intelligéncia emocionala èra […]
Ara er cercaire Heino Falcke, dera Universitat de Radboud, mostrèc qu’es traucs neri pòden evaporar-se lèu lèu mès que tanben ac pòden hèr d’autes objèctes estelars. Lèu toti. Açò ei atau pr’amor d’un procés semblable ara radiacion d’Hawking. Er estudi siguec considerat fòrça pòlemic pr’amor que non se comprenie gauire ben aguest procés. Atau, en […]
Lo Moho de Kaua’i (Moho braccatus) foguèt fins fa gaire una bèla espècia d’aucèl apertenent a la familha de los Mohoidae, una espècia endemica de l’illa de Kaua’i, en Hawaii. Disèm fins fa gaire pr’amor qu’uèi lo jorn es una espècia escantilhada, car lo darrièr especimèn de l’espècia foguèt escotat en l’an 1987. Aquel an […]
Antoni Gaudí e Cornet (1852 – 1926) es un dels arquitèctes mai importants de l’Istòria de l’Art. Mas sabiatz que l’origina de la siuena familha paternala èra occitana? Nascut a Riudoms o Reus (existís una polemica sus la vila de naissença), las investigacions als registres parroquials parlan de l’existéncia en aquela meteissa vila catalana de Riudoms […]
La Mancomunautat de Catalonha (1924-1925) foguèt l’institucion administrativa qu’amassèt las quatre províncias catalanas al començament del sègle XX. Malgrat que sonque aguèsse de foncions administrativas, aguèt una granda importància pr’amor qu’èra fin finala la reconeissença de la nacion catalana dempuèi 1714. Lo sieu primièr president foguèt Enric Prat de la Riba (1914-1917) e puèi Josep Puig […]
Era naua teoria siguec desvolopada per fisicians dera Universitat d’Aalto, en Finlàndia, e descriu era gravetat d’un biais compatible damb eth modèl estandard dera fisica de particules e òbre era pòrta a ua melhor compreneson des origines der Univèrs. “Se èra teoria ei vertadèra pòt menar a ua teoria de camp quantica totau dera gravetat […]