Era vida neishec ena Tèrra ara hè 3,8 miliards d’annades. Es prumèrs organismes viui sigueren plan simples e demorauen enes oceans. Sonque dempús sigueren colonizadi es continents. Mès tard encara era vida tanben conquistèc es cèus. En aquera epòca es diferentes espècies comencèren a colonizar toti es ecosistèmes e vieren mès diuèrsi. Un des grops […]
Sovent, los europèus parlan de la conquista e del colonialisme de las poténcias europèas en America. Se pòt arribar de conéisser cèrtas guèrras contra los indigènas americans que finiguèron en tragèdias. Mas se parla pas gaire d’autres continents que poguèron patir tant o mai de damatge de part dels europèus. Un d’aqueles cases es la […]
Era NASA vò desactivar era nau Voyager 1 (qu’a 49 ans) entà mantier-la viua. Atau, era NASA ei a man d’apagar ua nau de lèu 50 annades entà poder subervíuer mès temps en espaci prigond. Era nau espaciau a ua fauta critica d’energia, e açò ei çò que force era NASA a hèr sacrificis entà […]
Maugrat qu’ei vertat que la diversitat d’espècias animaus e tanben vegetaus pateish ua grèva crisi pertot i a daubuas notícias qu’enqüèra balhan un drin d’espèr sus l’environament. E ua d’aquestas que vien de l’estat espanhòu. Un article publicat a la revista Quercus confirma ua lenta mes graduau creishença de la preséncia de l’ors brun en […]
A la planeta blua i a monards e tanben grans monards. Aqueth tipe de monard tanben a lo nom de monards antropoïdes pr’amor que son plan màgers que los autes monards. N’an pas coda e an los braç mei longs que las lors patas. Qu’an un cap gran e poderosas dents. Los monards grans que’s […]
Hè 3,5 miliards d’annades, era Tèrra ère un lòc plen d’erupcions volcaniques jos un cèu iranja de metan e dioxid de carbòni. Non i auie oxigèn. Era vida existie, mès ère fòrça limitada a solament bèri uns microorganismes que suberviuien ena escuretat des oceans, que se neurien dera energia termica des henedures idrotermaus o en […]
Quand foguèt descobèrt e classificat pel primièr còp l’especimen fossil clade (que balhariá puèi lo nom a tot lo genre), los cercaires creguèron, pr’amor de las siás caracteristicas biologicas, qu’èra un dinosaure que demorava sonque dins los climas tropicals. Pasmens, los iguanodontids foguèron puèi descobèrts sus tota la planeta. Un trach unic èra l’arpa que […]
Tot comencèt amb lo projècte Hyperion, explorar lo dessenh d’una nau espaciala que poguèsse viatjar mai enlà del Sistèma Solar. Lo projècte comencèt en l’an 2011 e ja alara se cercava se èra possible conomicament bastir una nau que poguèsse enviar d’umans a Alfa Centauri. Dins aquel projècte la NASA e divèrsas universitats estatsunitencas considerèron […]
Eth telescòpi James Webb descorbic dues planetes rocalhoses sens d’aire e damb diferéncies brutaus entre eth dia e era net qu’arriben a qüestionar era abilitat des sistèmes solars mès comuns de nòsta galàxia. Eth descorbiment siguec hèt per cercaires dera Universitat de Berna e Genèva. Eth descorbiment arribèc dera man de tecnologia com es infrarojes […]