Home LINGÜISTICA ES LENGÜES DRAVIDES AN MÈS DE 4500 ANNADES
ES LENGÜES DRAVIDES AN MÈS DE 4500 ANNADES

ES LENGÜES DRAVIDES AN MÈS DE 4500 ANNADES

0

Se pòt arribar a díder que son bères ues lengües des mès ancianes que demoren encara aué ena planeta pr’amor que scientificaments an ua origina que mès enlà des 4500 annades. Son es lengües qu’apartien ara familha des lengües dravides, parlades en centre e sud dera Índia e diuèrsi lingüistes an arribat a afirmar que ja èren parlades en aquera region abans dera arribada des indoarians.

Era separacion des lengües e dialèctes dravidians en tres grops, meridionau, centrau e septentrionau, ei d’aquera epòca, hè 4500 annades.

Atau, son un grop de lengües e dialèctes classats en eth grop lingüistic coneishut coma dravides. N’i a mès de 80 varietats (lengües e dialèctes) e aué son parlades per mès de 220 milions de persones en Índia. Es lengües mès granes d’aguest grop, es lengües Kannada, Malayalam, Telugu e Tamil an ua tradicion literària que, coma eth sanscrit, a sègles.

A mès, an ua continuitat entre es sues formes classica e modèrna que d’autes lengües non an ( eth madeish sanscrit) pr’amor que i a centenats de documents escriti en aqueres lengües en inscripcions, poèmes e cançons qu’an sègles d’istòria.

“Er estudi des lengües dravides ei totauments necessari entà compréner ben era preïstòria en Eurasia – çò diguec Annemarie Verkerk, der Institut de Sciéncies dera Istòria Umana Max Planck.- Calie estudiar-les pr’amor que son lengües clau en influéncia sus autes lengües deth continent”. E diuèrsi cercaires an volut estudiar era sua origina geografica e perqué s’espandiren atau. Ac an pas trobat mès òc era sua origina temporau.

Es natius des lengües dravidianes en Índia ja les parlauen abans dera arribada des indoarians hè mès de 3500 annades.

Dempús d’un nau estudi lingüístic hèt per ua còla de cercaires internacionau an arribat ar acòrd qu’es natius des lengües dravides en Índia ja les parlauen abans dera arribada des indoarians hè mès de 3500 annades. En aquera epòca èren fòrça mès espandides en oèst dera region que non aué.

Metòdes estadistics naus

Aquesta ei una des conclusions d’aqueth estudi, publicat ara en Royal Society Open Science dempús de recuélher diuèrsi centenats de donades de sons parlaires e analiza’c damb ordenador. Atau an podut auer naues estadistiques que dan ua origina temporau ad aguest grop de lengües.

Segontes es lingüistes qu’an hèt er estudi, eth resultat pòt èster considerat bon e definitiu pr’amor que autes sciéncies, coma era arqueologia, ja auien confirmat qu’èra separacion des lengües e dialèctes dravidians en tres grops, meridionau, centrau e septentrionau, ei d’aquera epòca, hè 4500 annades. E çò situe aqueres lengües en ues des mès ancianes aué dera planeta.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.