Home LINGÜISTICA D’APRENE PLAN UNA LENGA PÒT DURAR FINS A 30 ANS
D’APRENE PLAN UNA LENGA PÒT DURAR FINS A 30 ANS

D’APRENE PLAN UNA LENGA PÒT DURAR FINS A 30 ANS

0

Aquò es çò qu’an volgut soslinhar los cercaires d’una còla e an fach per ansin un nòu estudi sus fins quora aprenèm una segonda lenga. La conclusion es pas negativa. Las personas qu’aprenon una segonda lenga contunhan d’èsser competentas fins a 30 annadas après lo començament de l’estudi d’aquela lenga: d’aprene una lenga non mairala es pas pus reservat als enfants.

Segon aqueste estudi, lo periòde clau per aprene las estructuras e règlas d’una lenga començariá a 17 o 18 ans e pas abans.

Aital, segon lo nòu e discutit estudi, publicat dins la revista numerica Cognition, la fenèstra per aprene una lenga seriá fòrça mai longa que se pensava. L’estudi confirmariá que las personas començan d’aver de possibilitats realas de parlar plan una lenga a partir de 17 o 18 ans e pas a 7, coma disián d’estudis anteriors.

L’estudi es estat fach sus la coneissença de personas que parlavan pas l’anglés coma lenga mairala e qu’avián començat de l’aprene a 10 o 12 ans o après. Aquò seriá l’edat ont començarián d’aver de nauts nivèls gramaticals dins aquela lenga, pas abans. Aquò confirmariá que d’encapar lo mestritge de doas lengas se poiriá solament far a travèrs d’un periòde de temps fòrça long.

D’aprene una lenga es pas reservat als enfants

L’estudi es estat fòrça discutit dins la comunautat lingüistica mondiala pr’amor qu’afirma qu’aprene una segonda lenga es pas pus un afar reservat als enfants. Segon aqueste, lo periòde clau per aprene las estructuras e règlas d’una lenga començariá a 17 o 18 ans e pas abans, çò confirmèt lo psicològ Joshua Hartshorne, del MIT.

D’estudis realizats abans suggerissián que las competéncias per aprene plan una segonda lenga devián èsser situadas entre los 5 e 7 ans d’edat d’una persona. Mas alara, las personas mai annadas que començan d’aprene una segonda lenga finirián que la parlarián pas jamai plan. L’estudi fach ara confirma que las personas que començan d’aprene l’anglés a 10 o 12 ans finisson que la parlan parièr coma los nadius anglofòns.

Fins a 17 ans, lo nivèl de fluiditat èra bas. Puèi montava. E una autra resulta estonabla: lo melhor mestritge de l’anglés arribava passats los 30 ans malgrat qu’aguèsson estudiat la lenga pendent 10 o 20 annadas.

Aital, segon lo nòu la fenèstra per aprene una lenga seriá fòrça mai longa que se pensava.

L’estudi, fach per mejande questionaris que mai de 669 498 personas i an respondut a travèrs de Facebook, es estat considerat, pasmens, coma pauc clar e determinant. Es çò qu’an declarat maites scientifics de l’estudi de l’aprendissatge de las lengas.

Atal, plusors cercaires se son mostrats inquiets de las resultas. Segon David Barner, de l’Universitat de Califòrnia, l’estudi precisa pas qualas competéncias se son desvolopadas a cada edat. Es çò que diguèt la psicolingüista Elissa Newport de l’Universitat de Georgetown, a Washington DC.

Segon aquesta scientifica, mai d’un estudi confirman qu’una segonda lenga deu èsser apresa entre los 5 e 7 ans d’edat. Puèi ja es malaisit de l’estudiar. Nosautres volèm, umilament, tanben donar nòstre vejaire. Avèm aprés la lenga d’òc après 40 ans e encara cal aprene pendent fòrça ans aquesta subrebèla lenga fins a poder dire que la parlam plan. E aquò seriá una conclusion encoratjanta. Totes o pòdon doncas far.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.