Home LINGÜISTICA E LA LENGA TORNÈT VIURE ! (A L’ILLA DE MAN)
E LA LENGA TORNÈT VIURE ! (A L’ILLA DE MAN)

E LA LENGA TORNÈT VIURE ! (A L’ILLA DE MAN)

0

Sovent la comunautat lingüistica torna dubrir una discussion reala amb d’implicacions prigondas; las escasenças nòvas que pòt arribar aver una lenga quora es parlada solament per de neolocutors. Aquesta es la situacion que fòrça paucas lengas an a la planeta. Lo cas del manés, lenga de l’illa de Man, ne poiriá èsser un exemple. Lo darrièr parlaire natiu moriguèt en 1974. Totun, una amassada d’afogats de la lenga e cultura d’aquela illa l’an fach tornar viure. Uèi lo jorn es tornat èsser parlat per mai d’un 2% de la populacion insulara. Sapiéncia n’a volgut parlar amb l’Oficina governamentala per lo Desvolopament de la Lenga Manesa.

Dempuèi las annadas 2000 lo manés s’es pas arrestat de créisser en parlaires.

Es una lenga celtica parlada tornarmai per prèp de 2000 personas. Totun, e maugrat que paucs milièrs de personas la parlan es un exemple de succès lingüistic. Las chifras dels parlaires del manés, lenga pròpria de l’illa de Man, èran pas arribadas a aqueles nivèls dempuèi fasiá prèp de 100 annadas. E i a un fach clau que situa aquesta lenga dins una posicion unica a la planeta: l’an 1974 moriguèt lo darrièr parlaire qu’aviá lo manés coma lenga mairala.

L’istòria del manés dempuèi aquela n es l’istòria d’una capitada. La bona promocion facha dempuèi las desparièras institucions aimantas de la cultura de l’illa aguèron lèu bona resultas: en l’an 1991 tornava èsser parlada per 643 personas. Dètz annadas puèi ja tornava èsser parlada per 1500. En 2018 las chifras son pròchas a las 2000. Tot un exemple sus cossí pòt capitar una lenga amb milièrs d’ans d’istòria après una casuda generalizada de los parlaires.

Lo manés, a mai, pòt far reflexionar prigondament las autras comunautats lingüisticas qu’an pas reconeissença oficiala. La mòrt dels darrièrs parlaires natius es un prètzfach totalament negatiu, òc, mas pòt dubrir d’autras pòrtas positivas. L’inexisténcia de parlaires qu’afirman cossí es o a d’èsser dicha una paraula unís tota la comunautat. I a pas de discussion. Totes los nòus parlaires an pas la lenga coma lenga mairala ( lo manés) e l’estandarizacion lingüistica ven lèu e sens discussion maugrat que la nòva lenga siá pas totalament la quita lenga parlada per los ancians natius de l’illa. A mai, d’autras pòrtas atanben demoran dubèrtas.

Divèrses membres de Culture Vannin amb Adrian Cain a drecha.

“Pèrdre los darrièrs parlaires natius es pas un fach 100% negatiu – çò diguèt Adrian Cain, responsable de Desvolopament del Manés de Culture Vannin, l’Oficina de Promocion del Manés a l’Illa de Man en exclusiva a Sapiéncia Occitana-. Aquò voliá dire que caliá pas mai far d’inversions per balhar supòrt a aqueles parlaires e las siás comunautats. A mai, l’illa de Man es cambiada plan dempuèi aquela epòca ( las annadas 1970) e ara i a un acòrd fòrça mai generalizat que la lenga es un principi d’integracion de totas aquelas personas que vòlon far de l’illa de Man la sieuna patria, independentament de la sieuna origina geografica”.

Una lenga indoeuropèa millenària

Lo manés, sonat en anglés Manx e en manés Gaelg o Gailck (dich gilg o gilk) es una lenga goidelica celtica parlada tradicionalament per los abitants de l’illa de Man, una illa situada entre Anglatèrra e Irlanda e qu’es pas politicament dins lo Reialme Unit. Ned Maddrell, lo darrièr parlaire natiu, moriguèt en 1974 e dempuèi alara se son debanats plusors grops qu’an fach l’esfòrç de far tornar viure lo manés. Dempuèi aquela epòca la lenga a ganhat mai e mai preséncia a l’illa, amb de carrièras e de rotas bilinguas, d’emissions radiofonicas e atanben l’ensenhament a las escòlas primaria e segondaria.

Lo manés es lenga sòr de l’irlandés e lo gaelic escocés e sovent es nomentat gaelic manés pr’amor de la diferenciar del manés anglés, la varietat locala d’anglés parlada a l’illa de Man. Segon divèrsas tradicions lo nom de l’illa auriá coma origina lo dieu irlandés Mannannán mac Lir e los parlaires de manés pòdon aisidament practicar una comprension mutuala amb l’irlandés e l’escocés gaelic de manièra passiva mas atanben lèu de manièra parlada. Totas las tres lengas fan partida d’una quita familha lingüistica.

Maugrat las originas lingüisticas del manés amb lo britonic, una lenga que puèi finiguèt en divèrsas lengas celticas coma lo galés, lo cornic e lo breton, proven directament de l’irlandés gaelic: las primièras inscripcions son del sègle IVen. E maugrat que los norvegians conquistèron l’illa al sègle X – foguèt partida pendent 200 annadas del Reialme de la Illas – , la lenga vikinga aguèt una influéncia plan pichona dins la lenga manesa.

La pèrda dels darrièrs parlaires natius pendent las annadas 1970 foguèt una nòva escasença per los abitants de l’illa. La decision que çò de mai important èra parlar lo manés e pas lo parlar de manièra perfiècha foguèt considerat coma l’intrada dins una nòva estapa dins l’istòria de la lenga e pas la siá fin.

L’Oficina pel Desvolopament del Manés fa la promocion dins l’Ilha de sa lenga nativa.

“Èsser una lenga parlada solament per neolocutors (parlaires qu’an pas la lenga coma lenga mairala ) es pas un problèma mai – çò confirmèt Cain -. Çò de mai important es poder parlar la lenga e pas pensar qu’aquò parlat es un manés perfièch. Cal contunhar de la parlar pr’amor que, se non, la sieuna mòrt se pòt pas arrestar. Totas las lengas vivas càmbian un moment o autre e lo manés que parlam a Man es al còp parièr e desparièr de la lenga parlada per los nòstres ancessors. E aquò es coma a d’èsser”.

Una illa jos contraròtle anglés dempuèi lo sègle XVen

La lucha militara e politica que i aguèt pendent de règnes entre Escòcia e Anglatèrra menèt al contraròtle final de l’illa de Man per los angleses dempuèi lo començament del sègle XVen. La desseparacion lingüstica dels parlaires de manés e los d’escocés e irlandés foguèt dempuèi aquela epòca mai e mai granda e al còp l’influéncia de la lenga anglesa presenta dins l’illa mai e mai importanta.

Maugrat tot aquò, se debanèt un prètzfach qu’ajudèt plan la supervivéncia del manés ; la revirada de la Bíblia al manés pendent lo sègle XVIIIen. E maugrat aquò lo manés ja èra solament parlat en 1874 per 30% de la populacion de l’illa e 9% en 1901.

L’ilha de Man gausís d’una situacion politica especial pr’amor qu’es pas partida politica del Reialme Unit.

Benlèu pr’aquò, en 1899 foguèt creada la Societat del Manés (Yn Çeshaght Ghailckagh) e i aguèt una lenta renaissença del manés a las escòlas de l’illa. Puèi, en 1992 e aprés la mòrt de Ned Maddrell, lo darrièr parlaire, foguèt creada l’Unitat de Lenga Manesa, dirigida per Brian Stowell, qu’ajudèt e plan los abitants de l’illa de Man de tornar parlar la sieuna lenga: foguèt Stowell la persona que uèi es considerada coma responsable de la renaissença del manés: una soleta persona e pro. L’an 2017 es lançada una nòva estrategia lingüistica per ajudar conquistar mai e mai parlaires encara.

“Un dels problèmas mai grèus qu’a lo manés uèi lo jorn es la fauta de professors dins totes los nivèls – çò diguèt Adrian Cain a Sapiéncia -. Cal atanben encoratjar mai encara la populacion de parlaires de poder parlar la lenga dins mai de situacions socialas. D’un autre costat, sèm pas partida del Reialme Unit e tanpauc de l’Union Europèa e aquò vòl dire qu’avèm pas recebut d’argent d’aqueles organismes. Totun qu’avèm pogut trabalhar amassa amb d’autras institucions de defòra l’illa coma dins la campanha “Digatz quicòm en Galés”. Aquò a permés crear un numeric fantastic dins Internet sonat “Digatz quicòm en Manés” qu’a ajudat plan la lenga”.

La renaissença d’una lenga

Lo manés foguèt declarat escantilhat oficialament per l’UNESCO en 2009. Dempuèi alara la situacion lingüistica del manés es cambiada tornarmai. Ara es dins la categoria de lengas “en dangièr d’una manièra critica” mas que torna viure dins l’illa de Man e dins la planeta.

Dempuèi las annadas 1970 se son faches plusors esfòrçes per far reviure la lenga de l’ilha de Man.

La renaissença del manés a provocat de situacions lingüisticas nòvas. Es una lenga que pòt èsser tanben sonada coma neomanés. La gramatica del neomanés es desparièra de la gramatica del manés original parlat per los ancians parlaires d’aquesta lenga. De còps es estat dich qu’a patit una substitucion e aqu’aquò es pas cossí èra parlada la lenga manesa pendent lo sègle XIX. Totun, la comunautat de parlaires del manés preferís uèi lo jorn donar mai importància al fach de la parlar e pas a cossí es parlada. Aquò seriá segondari.

“Totes volem aprene la lenga totjorn e la lenga aparten a totes e totas e pas a un grop particular – çò confirmèt Cain de Culture Vannin -. La discussion gramaticala sus l’autenticitat del manés pòt arribar èsser una distraccion. Çò de mai important es ensenhar e utilizar la lenga. Sèm segurs que la lenga que parlam uèi seriá identificada lèu per los ancians parlaires de manés”.

Uèi lo manés a plusors ressorças per aprene la lenga. Cultura Vannin, l’Oficina pel desvolopament del Manés a lo numeric Learnmanx.com, qu’ajuda fòrça en la divulgacion de la lenga de l’ilha de Man. A mai, i a d’aplicacions per telefonèt e podcasts divèrses per l’aprene, lo metòde per aprene 1000 paraulas del manés e tanplan un vidèo jornalièr a Internet en aquela lenga. La ràdio de l’illa de Man a dos programes setmanièrs e la preséncia del manés tanben pòt èsser vista dins la revista locala.

Lo manés es una lenga que perdèt son darrièr parlaire natiu natural en 1974.

En 1983 foguèt produch un filme en manés e una sèria sus la vida de l’eròi gaelic Cuculain es estada producha per la BBC fa pauc temps. Lo manés doncas a uèi lo jorn una situacion lingüistica pas cresible en 1974 e pòt ajudar d’autras lengas europèas sus cossí tornar far viure una lenga amb de paucs o cap parlaire.

“Totas las situacions lingüisticas a la planeta son desparièras. Volem pas ensenhar res als autres – çò soslinhèt Adrian Cain -. Solament volèm dire que tot es possible. Tot pòt èsser fach. En çò que tòca als parlaires d’autras lengas podem dire que davant una situacion lingüistica grèva podem adoptar dos camins: èsser positiu e ajudar difondre mai e mai la lenga o la rendicion totala. Los maneses avèm causit lo primièr camin. Es la soleta causa que podem dire als autres”.

Lo Reialme de las Illas

L’Illa de Man a uèi lo jorn una situacion politica fòrça particulara. Maugrat èsser situada entre lo Reialme Unit e la Republica d’Irlanda, aperten pas a cap d’aqueles estat. Contunha d’èsser una dependéncia de la Corona Britanica amb un parlament pròpri. Lo cap del govèrn es la reina Elisabet II, qu’a lo títol de Senhor de l’Illa de Man (Lord of Mann).

Los vikings foguèron los senhors de l’ilha de Man pendent l’epòca del Reialme de la Ilhas.

La sieuna istòria atanben es singulara. Es uèi un país qu’a basat la sieuna riquesa en lo jòc dins Internet (Tanben conegut coma eGaming), 17% del PIB, las tecnologias de la informacion e la banca (9%).

Pendent lo sègle IXen los vikings arribèron a l’illa e foguèt partida d’un estat mitic pr’amor que i aviá pas cap coma aquel dins Euròpa tota: Lo Reialme de la Ilhas. Pauc cha pauc, lo reialme se desseparèt dins una part meridionala e una autra septentrionala e en 1266 l’illa de Man venguèt possession escocesa. Aprés divèrsas guèrras entre Escòcia e Anglatèrra venguèt territòri de la corona anglesa en 1399 mas l’anecdòta de l’istòria es que venguèt jamai partida del Reialme Unit aprés la creacion d’aquel estat europèu.

En 1881 lo parlament manés foguèt lo primièr parlament de la planeta que donèt lo vot a las femnas e en 2016 foguèt declarada reserva de la biosfèra mondiala tota l’illa de Man – es pas un partida – çò que fa pensar un pauc cossí son los abitants de l’illa de Man uèi lo jorn. Cossí siá la lenga es uèi parlada tornarmai aprés sa mòrt oficiala en 1974.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.