Era Val d’Aran ei un país excepcionau. Peth sòn plaçament a ua flora caracteristica pirinenca, çò ei de nauta montanha. A mès, pera sua orografia, a determinades zònes diferentes segontes se son pròp d’arribères o d’afluents. Atau, un prumèr classament florau permet dividir era val en tres airaus fòrça diferenti; era zòna de montanha, era zòna subaupina e era zòna aupina inferior.
Ena zòna montanhosa se trapen es tèrres lauradisses e tanben es prats artificiaus. Ei era zòna mès baisha dera Val d’Aran. Aciu trapem semiats de horment, uerdi, milhòc, cedes, truhes, beletabarres, etc. En es lòcs que vòlen deishar era tèrra barèta i semien farrocha, semiada entara prumèra quinzia d’octobre e segada en agost.
Enes arribères e es entorns des vilatges es espécies son es de tèrres heiredes, en naut e miei Aran. Enes lanes de Lès e Bossòst ja se trape mès varietat damb legums de clima mès caud com tomates, peberòts o aubergínies.
Era importància des prats artificiaus
Totun, çò qu’ei era melhor cuelheta d’aguest airau son es prats artificiaus enes arribères. Pròp deth Garona balhen dues copes annaus (junhsèga e octubre). Un còp dalhada era èrba se dèishe estienuda en prat enquia se seque (quate o cinc dies). Enquia 1950 es carretes e lubies èren carregades e amiades entàs palhèrs, dejòs de tet o enes bòrdes isolades ath pè des arribères. Eth peisheu servie entath neuriment deth bestiar dera Val.
Son prats qu’an de besonh d’èster adaiguats soent e son, a mès, tradicionauments, es unencs terrens de proprietat particulara que i auec ena Val enquia temps modèrni. Pròp d’aguesti prats i a ua beròia vegetacion d’arbes e arbilhons; pibos, salenques, herèishes e saüquers, mès tanben vèrns, auranèrs, oms, ceridèrs, casses, telhs e d’auti, mesclats damb heuguères, escobes, ahraguères o pinsoères.
Era istòria confirme qu’en d’auti temps ena Val d’Aran tanben auien plantacions de vinha en aguest airau qu’aué ja non i son mès. Dempús, on abans i auie vinha, arribèc ua planta qu’a eth nom de taus, solament trapada aué en Lès, Canejan e auti vilatges deth baish e miei Aran. Ath cant d’aguesta planta se podien trapar des de temps ancians abondoses plantes medicinaus qu’encara creishen aué.*
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
*Era Val d’Aran, de Juli Soler i Santaló, Editoriau Institut d’Estudis Ilerdencs, 1988.
