Era aurelha deus neandertalians pòt ajudar a compréner milhor era sua origina. E aguesta recèrca nega era idèa qu’es neandertalians arribèren dempús d’un eveniment qu’implicaue era pèrta d’ua part dera sua diuersitat genetica. Eth descorbiment ei basat sus rèstes fossiles d’Atapuerca (Estat espanhòl) e Krapina (Croàcia), e d’auti lòcs d’Euròpa e d’Asia Occidentala, e siguec publicada ena revista Nature Communications.
Es neandertalians naishèren hè apuprètz 250.000 annades deus preneandertalians que viueren en Euròpa entre ara hè 500.000 e 250.000 ans. Enquiara se pensaue que non i auec cap cambiament genetic major pendent era sua evolucion. Totun, nàus estudis paleogenetics basats sus er ADN, demostrèren era existéncia d’un eveniment de reduccion drastica dera variabilitat genetica entre es prumèrs neandertalians e es darrèrs neandertalians.
Açò ei coneishut en paleontologia coma un “còth de botelha”, e representa ua pèrta de variabilitat genetica pr’amor d’ua diminucion deu nombre d’individús en ua populacion. Es donades paleogenetiques soslinhen qu’açò passèc hè 110.000 annades.
Un còth de botelha anterior
Abans ja i auie era idèa generau d’un aute còth de botelha que passèc durant era origina der òme. Segontes açò es prumèrs neandertalians auien ua diuersitat genetica fòrça mès baisha qu’es sòns ancessors preneandertalians. Ça que la, era existéncia d’aguest còth de botelha genetic neandertalian non podec èster confirmat damb donades paleogenetiques.
Ara ua còla de cercaires dirigida per Alessandro Urciuoli, der Institut Catalan de Paleontologia Miquel Crusafont, e dera Universitat Autònoma de Barcelona e Mercedes Conde-Valverde, dera Universitat d’Alcalá, mesurèc era diuersitat morfologica dera estructura der equilibri insencial ena aurelha d’aquera espècia. Es resultadi son parièrs as que i pòt auer dempús d’estudiar er ADN.
Er estudi analizèc eth siti preneandertalian de Sima de los Huesos d’Atapuerca (Burgos, Estat espanhòu), datada amb 430.000 ans, e eth siti de Krapina (Croàcia), datada en 130.000-120.000 annades. Eth prumèr resultat demostrèc qu’era diuersitat morfologica deus canaus semicirculars deus neandertalians classics ei mès baisha qu’era de preneandertalians e neandertalians ancians, çò que coïncidís damb resultadi paleogenetics anteriors.
Segontes Mercedes Conde-Valverde, coautora der estudi, “Auem podut auer un quadre complet dera evolucion neandertaliana. Era reduccion dera diuersitat genetica observada da mès espròves clares d’un còth de botelha .”
D’un aute costat, es resultats neguen era idèa anterior qu’èra origina des neandertalians ère ligada a ua pèrta de diuersitat genetica e qu’era origina deus neandertalians ère estacada a ua pèrta dera sua diuersitat genetica e tanben obligue a prepausar idèas nàues entà poder explicar ben aquera origina.
“Auem demorat suspresi quan auem descorbit qu’es prenenadertalians de Sima de los Òsses auien un nivèu de diuersitat morfologica semblable ath des neandertalians de Krapina”, çò didec Alessandro Urciuoli. “Açò confirme qu’era idèa comuna que i auec un còth de botelha genetic ena origina deth linhatge neandertalian non ei vertadèra”, çò didec eth cercaire.
Era Redaccion
