Home DIVÈRSES QU’EI DESCORBIDA UA NAUA ESPÈCIA OMINIDA EN ATAPUERCA
QU’EI DESCORBIDA UA NAUA ESPÈCIA OMINIDA EN ATAPUERCA
0

QU’EI DESCORBIDA UA NAUA ESPÈCIA OMINIDA EN ATAPUERCA

0

Segontes es scientifics, eth nòm der especimèn trapat (qu’ei un tròç dera part anteriora deth cran) deth nau fossil trapat en Atapuerca non solament serie ua naua espècia diferenta des coneishudes enquiara, mès tanben er ominid mès ancian actuau d’Euròpa occcidentau. Era espècia siguec classada de manèra temporau Homo affinis erectus, çò que vò díder Òme semblable a erectus.

Es rèstes trapades son un tròç de cran d’un ominid que viuec en Euròpa hè entre 1.400.000 annades e 1.100.000. Es cercaires an nomentat er especimèn damb eth nòm de Pink pr’amor que quan siguec trapar en Burgos, en Atapuerca es cercaires escotauen ua cançon damb aguest nòm. Segontes es madeishi cercaires, es un ominid plan semblable a Homo erectus, mès diferent.

“Qu’ei un ominid plan semblable a Homo erectus, çò didec Xosé Pedro Rodríguez-Álvarez, cercaire dera Universitat Rovira i Virgili. Totun non ei ben ben com es Homo erectus africans i asiatics. Qu’ei ua espècia naua en continent europèu e que tanben ei deiferent d’Homo antecessor, era espècia trapada enquiara en Atapuerca”.

Pink viuec hè aumens 1.3000.000 annades.

Ua naua espècia preïstorica

Enquiara, es rèstes ominides trapades en Atapuerca apertenien a ua espècia nomentada Homo antecessor. Sigueren trapades ena Gran Dolina, en Atapuerca en 1997 e siguec ua espècia que viuec ena region hè apuprètz 860.000 ans. Mès es rèstes trapades enguan, e nomentades Homo affinis erectus, son plan mès ancianes çò que hè pensar es cercaires que dilhèu arribèc a Euròpa plan abans qu’Homo antecessor”.

Era epòca que viuec Pink passèc hè aumens 1.3000.000 annades. Segontes es cercaires, era sua preséncia trinquèc era imatge qu’auiem d’aquera epòca en Euròpa enquiara.  Era naua espècia siguec descrita per Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), de Tarragona, e siguec pùblicat ena revista online internacionau Nature.

Segontes aqueth estudi, Euròpa occidentau siguec donques aucupada per dues espècies ominides diferentes pendent eth Pleistocèn inferior. Eth descorbiment, totun, crèe naues qüestions com se es dus espècies apertenen a due ondades de populacion diferentes.

Entàs cercaires, Pink serie d’ua ondada mès anciana, e Homo antecessor serie ua espècia posteriora. Cau soslinhar qu’es cercaires tanben trapèren diuèrses pèires trabalhades e rèstes de fauna prèp deth cran parciau de Pink. Entàs cercaires açò demòstre que siguec ua espècia ominida que ja podie explotar es recorsi qu’auie ath sòn torn”, çò dideren es paleontològs.

Atau, en aquera luenhana epòca, eth paisatge d’Atapuerca èra ua amassada de bòsqui, prats umits e hònts d’aigua temporaus. Entara còla qu’estudièc Pink, açò qu’ère plan important, pr’amor que calie conéisher se aguesta espècia ominida podec arribar ath continent pr’amor d’un bon clim o non.

Entà Eudald Carbonell, codirector deth projècte Atapuerca, “se i auien diferentes espècies ominides en continent europèu en aquera epòca, açò vò díder qu’Euròpa occidentau siguec un territòri clau ena istòria evolutiua deth genre Homo”.

Era Redaccion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.