LA NASA VÒL TORNAR A VÈNUS

Christian Andreu
0
Benlèu pr’amor del nòu estudi publicat fa gaire sus la preséncia de bacterias e microorganismes en la troposfèra de la planeta Vènus, que l’agencia espaciala estatsunitenca, la NASA decidiguèt tornar a Vènus abans de la fin d’aquesta decada. L’anonci foguèt fach public justament aprés la publicacion d’aquel estudi, qu’analizava de donadas de las darrièras missions […]

FAUNA AFRICANA (23) : LO MARABÓ

Christian Andreu
0
Malgrat l’imatge repulsiva qu’ofrís, lo marabó african es tanben un tipe de cigonha. Son d’aucèls fòrça grands amb una longor mejana de 150 cm e una envergadura d’alas de fins a 250 cm , çò que fa d’aqueste aucèl carronhaire un dels pus grosses de la planeta. Es conegut plan en aquel continent per manjar […]

Lo linx iberic, un pauc mai luènh de l’extincion

Christian Andreu
0
L’espècia iberica de linx contunha sa recuperacion. Segon lo Ministèri espanhòl de la Transicion Ecologica, aquesta espècia, que sonque aviá mens de 100 especimèns, ara ne comptariá ja mai de 1100. Aquò seriá la resulta d’una campanha de reïntroduccion de linxes noirits en captivitat e puèi liberats dins la natura pendent aquestes darrièrs vint ans. […]

ERA ORIGINA DES PEISHI

Christian Andreu
0
Maugrat que pòt èster malaisit de creir, toti es animaus terrèstres que i a aué en dia sus tèrra an com ancessors es peishi marins (un hèt negat pes contraris dera evolucion). Ei malaisit de creir pr’amor que, maugrat que son tanben animaus vertabradi, respiren damb branquies e non damb paumons, e an aletes, e […]

STONEHENGE

Christian Andreu
0
Un dels luòcs mai misterioses de la planeta es plaçat en Euròpa; Stonehenge, un estonant cercle de pèiras amb mai de 5 000 annadas. Segon l’arqueologia es una ensemble megalitic de tipe cromlech e foguèt bastit pendent lo neolitic, al començament de l’edat de bronze. Uèi es pas encara clara la siá foncion e i […]

DE BÈSTIAS FENOMENALAS

Christian Andreu
0
Uèi lo jorn totes aqueles que son pas scientifics barrejan lo tèrme pterodactil amb lo de pterosaure. Cal saber que uèi son conegudas centenats d’espècias de pterosaures e que pr’açò son paraulas pas sinonimas. A mai, lo cinèma ajudèt brica la paleontologia car divèrses films avián de personatges qu’interpretavan a de cercaires que quand agachavan […]

FAUNA AFRICANA(22): L’OCAPI

Christian Andreu
0
Pas cap mamifèr african grand foguèt tan misteriós coma l’ocapi. D’efièch, foguèt pas descobèrt e puèi classificat segon lo biais scientific modèrn fins a l’an 1902. E alavetz, la demanda de n’aver un especimèn de plusors pargues zoologics de tota la planeta ne poiriá aver provocat tanben una tras que rapida extincion. Ça que la, […]

DE VIDA SUS VÈNUS ?

Christian Andreu
0
Justament ara la sciéncia s’avisa que benlèu i poiriá aver de vida sus Vènus. Segon un nòu estudi fach per de cercaires estatsunidencs, las nívols d’aquela planeta serián plenas de microorganismes qu’aurián fugit la nauta temperatura de la superfícia. Pasmens, cal trapar mai de pròvas per demostrar aquesta ipotèsi que, pasmens, a dobèrta una nòva […]

ETH PARC NACIONAU D’AIGÜESTÒRTES

Christian Andreu
0
Conéisher eth patrimòni naturau mondiau ei un hèt fòrça interessant. Totun, conéisher damb prigondor eth nòste patrimòni environamentau, qu’auem enes nòsti païsi, Occitània e Catalonha, qu’ei tanben necessari. Entà conéisher donques milhor es parcs e resèrves naturaus qu’auem en çò nòste, Sapiéncia vò començar ua sèrie d’articles, en tot començar per un des mès arreconeishudi […]

L’ALFABREGA

Christian Andreu
0
L’alfabrega o alfasega, tanben coneguda amb lo nom de baselic, basilic o balicòt, es una èrba aromatica de la familha lamiacèa, originària d’Índia, Iran e divèrsas zònas tropicalas asiaticas ont es cultivada dempuèi fa milièrs d’annadas per crear d’òlis e tanben per mantunas recèptas de cosina. La majoritat de varietats d’alfabrega cultivadas en Asia, an […]