Home DIVÈRSES FAUNA AFRICANA (23) : LO MARABÓ
FAUNA AFRICANA (23) : LO MARABÓ

FAUNA AFRICANA (23) : LO MARABÓ

0

Malgrat l’imatge repulsiva qu’ofrís, lo marabó african es tanben un tipe de cigonha. Son d’aucèls fòrça grands amb una longor mejana de 150 cm e una envergadura d’alas de fins a 250 cm , çò que fa d’aqueste aucèl carronhaire un dels pus grosses de la planeta. Es conegut plan en aquel continent per manjar plan d’animals mòrts en la savana, malgrat que la siá dièta siá fòrça mai variada.

L’imatge del marabó es brica polida.

Per ansin, lo marabó (que n’i a uèi tres espècias dont doas demòran en Asia en una en Africa, al sud de Sahara) es un tipe de ciconid qu’a una imatge plan repulsiva. Lo cap e còl an pas de plumas, benlèu perque aital pòdon dintrar melhor lo long bec dins lo còrs dels animals mòrts. La color generala es negra, mas la part inferiora e la coa son blancas. Los joves marabós an una color diferenta, mai bruna, fins que venon adultes.

La dièta del marabó es tota sòrta d’insèctes, d’autres aucelons joves, sèrps e anfibians, granolhas e tanben de rosegaires pichons. Pasmens, es fòrça celèbre al continent african tanben pr’amor que s’amassa amb d’autres voltors e d’autres aucèls carronanhires per manjar de predas abandonadas pels predators, sustot en la savana, malgrat que lor abitat preferit sián de paluns, lacs e d’autres environaments umits.

Lo marabó african es sonque una de las tres espècias de marabós que demòran uèi lo jorn en la planeta. Totun, qu’en de tempses preïstorics n’i aguèt fins a 10 espècias mai, uèi totas escandilhadas. Foguèt alavetz un aucèl que s’espandiguèt fòrça per d’autres continents, coma l’american o en de regions tant aluenhadas d’Àsia coma ara China o la quita illa de Flores, prèpa a Austràlia.

Un aucèl gregari

La foncion del marabó, pasmens, es plan importanta dins l’ecosistèma.

Òm pòt pas dire qu’etologicament lo marabó siá un aucèl social, mailèu gregari. Aquò arrèsta pas los marabós a l’ora de bastir de nius suls arbres que i a prèp de l’aiga, ont s’i pòdon amassar desenats d’especimèns desparièrs sus un quite arbre. Lo niu es doncas pròche a l’aiga, car se l’animal a fam, e las condicions environamentalas ajudan, pòt tanben pescar tota sòrta de peissum.

Lo biais de pescar del marabó es d’introduire lèu lo cap e lo bec dins l’aiga quand i a un peis pròche. Un còp qu’a lo peis dins lo bec li dòna de còps e lo truca fins que l’animal es mai o mens mòrt. E alavetz es quand lo manja. E pòt aquò far un còp e un autre, fins que l’animal a pas pus de fam. Alavetz es conegut en de païses coma Sodan, amb lo nom d’Abu-sein, çò es lo paire del plaser, pr’amor que , quand a plan manjat, demòra alegre e sens s’inquietar pendent un cèrt temps, a l’espèra de se n’anar del luòc en tot volar.

Los angleses, d’un autre costat, coneisson lo marabó tanplan amb lo nom d’ajudant (adjutant) car la siá manièra de marchar, plan ceremoniosa, remembra plan una marcha militara e pr’açò lo nom d’ajudant (d’oficial militar) qu’aquestes aucèls carronhaires recebon.

Uèi lo jorn lo marabó encara es un aucèl plan gros. A l’epòca del Pliocèn un dels sieus ancessors (Leptodilus falconi) èra gigantàs e una de las cigonhas pus espandidas per la planeta. Uèi, lo sieu pes l’arrèsta pas a l’ora de volar plan amb un vòl plan caracteristic car situa lo cap e lo còl cossí fan totas las cigonhas.

Los marabós son d’aucèls que vòlon plan naut.

La siá imatge, pasmens, convertís aqueste ciconid en tot mens un aucèl polit. Totun, la siá foncion es plan utila, pr’amor que sens d’aucèls coma lo marabó e d’autres tipes de voltors la santat de fòrça airals africans seriá pas la meteissa. Uèi una mendre preséncia de predas caçadas per predators fa que lo marabó se ne siá anat prèp de l’èsser uman, ont mòstra pas cap paur d’un biais normal e encara demanda de carn e d’autres tipes de noiridura totjorn.

Lo marabó contunha uèi, ça que la, d’èsser una imatge plan caracteristica del paisatge african, coma son las acàcias e los termitièrs. Es encara, urosament, pro agachat sus d’arbres coma aquelas acàcias en tot esperar poder manjar lèu d’una preda mòrta. Quand aquò se debana es pas del primièrs e l’ora d’arribar e sovent i arriba d’un biais lent, en tot esperar que las luchas que se produsison entre los voltors finiscan. Mas quand i arriba la siá mesura e sustot los còps de bec plan fòrts que pòt arribar a donar als autres aucèls carronhaires fan del marabó un aucèl brica pèc a l’ora de manjar. Serà pas lo primièr en arribar, mas quand o fa manja plan.

Un aucèl fòrt

Benlèu pr’amor de las mesuras de las siás alas lo marabó es un aucèl que pòt volar a granda nautor, mai encara que fòrça d’autres aucèls. Per aquò far profiecha, sovent, las colomnas d’aire caud que montan, tanben conegudas coma corrents termics, fòrça abitualas en de regions tropicalas. E serà tanben quand lo cercaire e l’aimant de la natura e dels animals agacharà una scèna estonanta pr’amor del sieu vòl.

Lo marabó tanben a un trach plan caracteristic; una sòrta de baticòl de fins a 30 cm de longor jos lo còl. Fins ara los cercaires pensavan qu’aquò èra aital pr’amor de la diferéncia sexuala amb la femèla e que sonque se passava als mascles. Totun, uèi, d’estudis recents confirmèron qu’aquel organ seriá mai restacat amb la respiracion. Lo bec del marabó, d’un autre costat, es plan long, coma lo de totes los ciconids, e pòt arribar als 35 cm de longor.

La costuma del marabó es de viure mai en mai prèp de l’òme.

Plusors cercaires coneisson lo marabó pr’amor qu’es un aucèl qu’arriba plan prèp de l’òme als campaments d’estudioses. Ailà sonque cal desbrembar un moment un animal mòrt, premanit per l’estudiar, e lo marabó l’aurà atacat per assajar de lo raubar e lo manjar, sustot se l’animal es pichon. Se l’animal es màger, los natius li dònan sovent de troces de carn, que jamai arriban al tèrra, car l’intelligéncia del marabó en aquel tipe de situacions es estonanta.

Uèi, amb mens predas caçadas pr’amor qe tanben i a fòrça mens predators, lo marabó comencèt a viure prèp dels campaments dels safaris o dels pichons vilatges per caçar (de bordilhas). E jamai mòstra cap paur quand un uman i es pròche. Lo sieu besonh de se noirir ne seriá, benlèu, la causa pus dirècta.

Pasmens, cal pas dublidar qu’es un aucèl tanben caçaire, a mai de carronhaire, e que caça sovent d’insèctes, d’anfibians, de reptils e pichons mamifèrs e aucèls per subreviure cada jorn. Malgrat la siá imatge doncas, es tanplan un aucèl caracteristic del paisatge african al sud del desèrt de Sahara. E cal tanben lo suenhar e protegir per ajudar la siá supervivéncia.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.