L’alfabrega o alfasega, tanben coneguda amb lo nom de baselic, basilic o balicòt, es una èrba aromatica de la familha lamiacèa, originària d’Índia, Iran e divèrsas zònas tropicalas asiaticas ont es cultivada dempuèi fa milièrs d’annadas per crear d’òlis e tanben per mantunas recèptas de cosina.
La majoritat de varietats d’alfabrega cultivadas en Asia, an un gost semblant a al giròfle mas amb pus fòrt dins los airals europèus ont es cultivada. Es plan usada dins la cosina occitana e catalana a mai d’autres luòcs mediterranèus ja siá fresca o seca per especiar de sopas , coma la provençala sopa al písto, mas tanben de saladas e tanplan es utilizada per far de salsas per plats de pasta.
L’alfabrega és una planta perenne cultivada en airals de clima tropical, a una nautor d’entre 35 i 125 centímetres. Las siás fuèlhas pòdon arribar fins als 11 cm de longor e 6 d’amplor e son dentadas i de color verda. A d’espigas amb de flors de color blanca o espigues amb flors de color blanc o violeta.
L’alfàbrega es plan sensibla a de blancadas meteorologicas e per la cultivar a l’ostal o encara d’un biais professional cal o far totjorn pendent la prima. Alavetz òm planta la grana en de luòcs solelhats. En de luòcs plan cauds l’alfabrega a de besonh de terrens umids mas tanben amb un pauc d’ombra pendent lo jorn.
Un òli ric en estragòl
L’òli produsit per l’alfabrega es plan ric en estragòl. Es un bon agent contra lo càncer e tanben es genotoxic natural contra de rats e mirguetas. Pr’açò va plan redusir aquela toxina, mai que mai, amb la tòca d’evitar de problèmas en de femnas prenhas o en edat reproductiva.
Es una planta totjorn agachada d’un biais diferent segon lo continent. Per ansin, dins fòrça culturas anticas europèas òm afirmava qu’èra lo senhal del diable. Pasmens, per mantunas tribús africanas èra plan bona per luchar contra los escorpions. En Grècia voliá dire d’òdi e catastròfa, del còp que, en cèrts luòcs d’Índia, èra vista coma una planta plan bona. Uèi lo jorn es considerada coma planta santa per la glèisa ortodòxa, pr’amor que l’odor menèt Santa Elena fins la Crotz.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
