L’IBÍS JAPONÉS

Christian Andreu
0
L’ibís japonés es un dels aucèls mai rars de la natura. Lo sieu nom scientific es Nipponia nippon mas es pus coneguda amb lo nom d’ibís japonés. Es un tipe d’aucèl pelecanifòrme apertenent a la familha dels Threskiornithidae. Uèi lo jorn i a pas cap sosespècia d’aquel aucèl e òm considèra qu’es en grèu dangièr […]

L’ENSENHAMENT DEI MATEMATICAS

Christian Andreu
0
D’en promier, coma es lo Printemps dei Poetas e qu’es la guèrra en Ucraïna, vaquí un pichin poema en sostèn au pòble ucraïnian. MIR – MIR – MIR Espetarada de jaune                                                    Espetarada de roge Au coar                       Un temps de mimòsas Au mitan                     Un temps de guèrra De l’azur                                                                     Dau negre Aquí s’enaura                                                              En là bas […]

ER UNIVÈRS (2): ETH BIG BANG

Christian Andreu
0
Eth concèpte de Big Bang e Gran Espandiment o encara era Prumèra Explosion Universau der Univèrs ei encara aué mau comprenut pera majoritat de nosati. Pr’amor que se pense que i auec ua Grana Explosion pendent eth començament prumèr der Univèrs toti pensam tanben qu’abans non i auie espaci ne matèria pr’amor qu’aguesti sonque se […]

ETH PLEISTOCÈN

Christian Andreu
0
Pendent eth començament deth Pleistocèn era majoritat des continents dera planeta ja èren ena posicion qu’an aué. Que n’i auie qu’auien marchat a trauèrs de lèu era mitat dera Tèrra entà arribar enquiara sua posicion actuau. Quan comencèc eth Pleistocèn, hè sonque 2 milions d’annades, un nau pònt de tèrra junhie ja America deth Nòrd e America […]

UN TRESAUR SUS MERCURI

Christian Andreu
0
De còps, i a de nòvas que son vertadièrament susprenentas. E pas per la quita nòva mas per tot çò que pòt entraïnar aquesta. L’estonament es doncas es çò que seguís la confirmacion per un important cercaire mineralòg estatsunidenc que la superfícia de la planeta Mercuri seriá tota plena de diamants pr’amor de la casuda […]

JA ES ARRIBADA LA VEITURA AUTONÒMA

Christian Andreu
0
Fin finala, e aprés gaireben tres ans de pròvas puèi, l’Administracion Nacionala de Seguretat del Trafic en Rota dels Estats Units (NHTSA) acceptèt balhar lutz verda a la produccion e usatge de veituras autonòmas als Estats Units. E se aquò se debana ailà vòl dire que lèu arribaràn tanben aquelas decisions administrativas e aquel tipe […]

LA KRAIT RAIADA

Christian Andreu
0
La krait raiada (Bungarus fasciatus) es al còp una de las sèrps pus verinosas e tanben mai desconegudas de tota la planeta. Es un serpent apertenent a la familha dels Elapidae e pòt far mai de 2 mètres de longor aisidament. L’abitat natural d’aquesta sèrp es Índia e d’autras regions del Sud-Èst asiatic. Per ansin, […]

EVOLUCIONAR D’UN BIAIS PAS CONTUNH

Christian Andreu
0
Las plantas evolucionèron en doas ondadas desseparadas amb mai de 250 milions d’annadas. Aquesta es la resulta d’un nòu metòde trobat per estudiar cossí foguèt l’evolucion vegetala ; après la naissença de las plantas amb de granas lor evolucion s’empachèt plan al long d’aperaquí 250 milions d’ans. E, puèi, tornarián a evolucionar un autre còp ara […]

ER UNIVÈRS (1): ETH TEMPS EN UNIVÈRS

Christian Andreu
0
Er Univèrs ei encara aué fòrça desconeishut. Credem saber com ei mès o mens eth Sistèma Solar e sabem que, mès enlà, i a er Univèrs sense fin. Totun, tanben podem hèr-mos diuèrses qüestions interessantes e atau sajar de conéisher milhor aguest Univèrs on viuem. Se er Univèrs comencèc hè apuprètz 13 700 ( i […]