Home SCIÉNCIA L’ENSENHAMENT DEI MATEMATICAS
L’ENSENHAMENT DEI MATEMATICAS
0

L’ENSENHAMENT DEI MATEMATICAS

0

D’en promier, coma es lo Printemps dei Poetas e qu’es la guèrra en Ucraïna, vaquí un pichin poema en sostèn au pòble ucraïnian.

MIR – MIR – MIR

Espetarada de jaune                                                    Espetarada de roge

Au coar                       Un temps de mimòsas Au mitan                     Un temps de guèrra

De l’azur                                                                     Dau negre

Aquí s’enaura                                                              En là bas

Una agradiva               Un temps de mimòsas Una estofanta              Un temps de guèrra

Olor                                                                             Odor de cremat

MIR = MИР + “Patz” en rus coma en ucraïnian.

Poema escrich tot beu just à la començança de “L’OPERACION ESPECIALA” dei tropas russas de Potin en Ucraïna, monte lei mimòsas èron en flors. Ai vist lo jaune dei flors sus lo blau dau cèu, lei colors dau drapeu ucraïnian.

***

Avètz de segur ausit charrar de la reforma de l’ensenhament dei matematicas deguda au menistre de l’Educacion Nacionala Joan-Miqueu Blanquer. Aqueu d’aquí a dich:

“Amé aquesta reforma, non es question de carestié, mai au contrari avèm rasonat per tornar musclar lei matematicas.”

Sembla qu’aqueu menistre t’ague pas gaire la giba dei matematicas e que t’ague fach una error de calcul grossassa, entre 2018 e 2020, valent à dire un an avant la reforma e un an après.

Per leis classas de 1a e Terminala, leis oras de matematicas son passadas de 183 870 oras à 150 330 oras, siegue 33 540 oras de mens, ò 18,24%.

À l’ora d’ara, es pièger, l’algoritme dau Ministèri s’èra enganat:

  • Trobam una baissa de 37% d’oras de cors per lei matematicas, mai es pas tot…
  • Per la fisica-quimia, la perda es de 30%.
  • Per lei sciéncias de la vida, una casuda de 50%.

Aquesta reforma non dona d’èr de tornar musclar lei matematicas e leis àutreis matèrias scientificas.

Sens un retorn devèrs leis oras d’origina, i aurà plus gaire d’engenhèires, de mètges, de cercaires scientifics, alora plus ges de prèmi Nobèl ni mai de medalha Fields (equivalent dau prèmi Nobèl per lei matematicas). Lo deputat de LREM Cedric Villani, prèmi Fields, autor dau libre “Théorème vivant”, deu èstre ben deçauput de s’èstre engatjat auprès d’Emmanuel Macron, lo president de la noastra Republica.

Lo Blanquer a realisat que tot aquò virava pas ben, alora t’a fach apèu à una “commission d’expèrts”. Una galejada! Non! Coma se l’avié pas ges d’expèrts de l’ensenhament dins lo ministèri de l’Educacion Nacionala! Aqueu de còup!

De tota mena, David Boudeau, president de l’Associacion dei professors de biologia e geologia, senhala una mancança de manipulacions e d’experimentacion, e Béatrice Laurent, dau Sindicat UNSA Educacion, indica que la màger part dei professors deis escòlas an una formacion literària e qu’adonc màncon de gaubi dina lo domani scientific.

Per la rentrada de l’an que vèn, lo ministèri de l’Educacion Nacionala a previst un plan de formacion deis ensenhaires dau promier grad. Es jamai tròup tard per ben faire! Que!

Un article de Joan-Glaudi Babois *

Messa en forma: Reinat Toscano

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.