UN DANGIÈR PRÒCHE

Christian Andreu
0
Mai d’una organizaciona ecologica comencèt ja a avertir sul dangièr del cambiament climatic actual que patís la mediterranèa, la nòstra mar. Per ansin, d’organismes coma WWF confirmèron que la biodiversitat d’aquesta mar poiriá patir mai de la mitat de la pèrta de la siá biodiversitat en mens de 60 annadas. Per aquò far WWF estudièt […]

UN MONDE DE VÈRMIS

Christian Andreu
0

LO ROMANIN

Christian Andreu
0
Lo Romanin o romaniu (Rosmarinus officinalis), es un un arbrilhon mediterranèu qu’òm pòt trapar aisidament dins de garrigas e clapassièras. Es una planta qu’òm utiliza coma espècia, ja siá fresca o secada. Òm fa tanben de mèl, coneguda coma mèl de romanin o mèl de Narbona. La planta tanben va plan per far cèrts perfums, a mai de las siás […]

LOS MAI DENISOVANS

Christian Andreu
0
Un recent estudi genetic confirmèt que los Aita Magbukon de Filipinas son la populacion amb ADN denisovan mai naut de tota la planeta. L’estudi foguèt fach per l’Universitat d’Uppsala e suggerís que plusors espècias arcaicas umanas arribèron e visquèron en aquelas illas asiaticas abans de l’arribada de l’òme modèrn e pr’açò totes aqueles grops umans […]

UNA SECADA ESTRÈMAMENT LONGA FAGUÈT CAIRE L’EMPÈRI ITITA

Christian Andreu
0
L’empèri dels ititas foguèt un dels mai grands de l’Antiquitat pendent gaireben cinc sègles, çò es entre los ans 1650 e 1200 abans lo Crist. Situat en Anatolia, s’espandiguèt de l’Orient Pròche fins a l’èst mediterranèu. Fins ara se coneissiá pas las causas de sa fin mas un estudi recent a analisat l’istòria naturala del […]

CALCULS AMÉ DE RAÍÇ CAIRADAS E CUBICAS

Christian Andreu
0
Amé un biais de faire inspirat de Srinivasa Ramanujan. RAÍÇ CUBICAS ∛(a+a^∛(a+a^∛(a+a∛(a+a∛(…)) )  ) ) Vaquí lei calculs amé quàuquei nombres. a=8 Per trobar lo resultat, fau resòlver l’eqüacion: x3-8x-8=0 ò ben cercar la solucion dau programa de resolucion de: R = (8x(1+R)^(1/3) La solucion es 3,236067977 Es à dire , onte  es lo nombre […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0

LA POPULACION ACTUALA DE GORILLAS DE MONTANHA

Christian Andreu
0
Uèi lo jorn la situacion de mai d’una espècia de gorilla, un dels nòstres cosins de la familha dels primats, es plan critica. La populacion del nomenat gorilla oriental, per exemple se devesís en doas sosespècias: lo gorilla de las tèrras bassas, amb una populacion d’aperaquí 7.000 especimèns e lo gorilla de montanha, plan mai […]

DE PARANTHROPUS CARNIVÒRS ?

Christian Andreu
0
La descobèrta de qualcunas pèiras talhadas per d’ominins al torn d’ipopotams caçats en Kenya poiriá suggerir que d’espècias omininas plan mai ancianas de çò qu’òm pensava poirián aver començat ja abans d’Homo habilis a utilizar d’espleches de pèira per subreviure. E aquò es un prètzfach desconegut fins ara. D’efièch las pèiras talhadas trapadas ara en […]

LA MATÈRIA ESCURA POIRIÁ ÈSSER FORMADA DE PARTICULAS NAUTAMENT INTERACTIVAS

Christian Andreu
0
Comprene çò qu’es la matèria escura es malaisit. Tanben o es pels cercaires. Uèi, contunhan de realizar d’estudis per assajar de comprene quin pòt èsser aquel tipe de matèria, encara jamai observat dirèctament per cap de scientific mas que fòrça cercaires creson qu’existís e en quantitat considerabla dins l’Univèrs. Ara una còla de cercaires an […]

LA FONCION ZETA DE RIEMANN E L’EFÈCTE CASIMIR

Christian Andreu
0
Lo prèmi Nobèl de fisica 2022 vèn d’èstre balhat à 3 fisicians qu’an fach de descobèrtas importantas dins la teoria dei quantas. Son: Alan Aspect (francés), John Clauser (american) e Anton Zeilinger (austrian). Uèi, vos vau charrar d’una autra descobèrta fondamentala dins lo domani quantic, deguda à-n-un fisician neerlandés sonat Henrick Casimir. Lo 26 de mai de 1948, […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0

L’OCUPACION DEL RUHR

Christian Andreu
0
Ara fa justament cent ans se debanèt l’ocupacion aliada de la region alemanda coneguda coma Ruhr. Malgrat que comencèt en 1923, l’ocupacion de la region per mai d’una armada aliada se desvolopèt encara fins a l’annada següenta e doncas es una operacion militara que pòt pas èsser dich que finiguèt lo meteis an mas en […]