Home DIVÈRSES De ponchas de lança d’abans la cultura Clovis
De ponchas de lança d’abans la cultura Clovis
0

De ponchas de lança d’abans la cultura Clovis

0

De nòvas pròvas son estadas descobèrtas en Tèxas que fan dobtar de l’arribada de l’òme modèrne en America fa solament 13 000 ans. Malgrat que l’arqueologia oficiala confirme qu’Homo sapiens i arribèt alavetz, de cercaires an trobat de ponchas de lança de fa 15 000 ans.

Segon los arqueològs que trobèron las ponchas de lança, los depauses ont foguèron descobèrtas an una edat de 15 500 ans.

La tròba fa questionar tornarmai çò que ditz l’istòria oficiala e arqueologica sus l’arribada de nòstra espècia sus aquel continent. Segon los arqueològs que trobèron las ponchas de lança, los depauses ont foguèron descobèrtas an una edat de 15 500 ans e las donadas pòdon pas èsser marridas, doncas. La discussion sus aqueste afar torna èsser dobèrta.

La tròba e lo classament de las ponchas de lança foguèron fachas per una còla dirigida per l’antropològ Michael Waters, del Centre per l’Estudi dels Primièrs Americans de l’Universitat de Tèxas A&H. La còla trobèt divèrsas armas preïstoricas d’entre 3 e 4 centimètres de long sul sit Debra L. Friedkin, sul terren d’aquesta familha que viu a 64 quilomètres d’Austin, en Tèxas. Lo luòc ja donèt abans divèrses espleches de l’epòca pendent los darrièrs 12 ans.

De depauses de 15 500 ans

Las ponchas de lança qu’ara son estadas descobèrtas en aquel luòc èran dins de depauses qu’avián una edat de 15 500 ans e aquò vòl dire que son mai ancians que las de l’epòca de la cultura Clovis, la primièra cultura preïstorica qu’arribèt en America del Nòrd segon l’arqueologia oficiala, e qu’es datada d’entre 13 000 e 12 700 ans.

“I a pas cap de dobte sus l’edat de las ponchas de lança, çò diguèt Waters. Foguèron utilizadas fa aperaquí 15 500 ans en Tèxas per caçar. Es una descobèrta sensacionala pr’amor que son plan mai ancianas que las tròbas de l’epòca de la cultura Clovis. A mai, aquestas son d’espleches de pèira mas cap poncha de lança es pas encara estada trobada de l’epòca de la cultura Clovis”.

Segon l’arqueologia estatsunidenca oficiala, la soleta preséncia d’umans pus anciana es de l’epòca de Clovis

Segon la còla arqueologica que trobèt aquelas ponchas, foguèron trapadas jos d’autras ponchas de sageta de la cultura Clovis e de la tradicion Folsom, çò es mai tardivas. Segon los arqueològs, doncas, las ponchas de lança ara descobèrtas son mai ancianas que las de la cultura Clovis, valent a dire qu’arribèron d’umans abans aquela epòca.

Segon l’arqueologia estatsunidenca oficiala e fins ara, la soleta preséncia d’umans en America del Nòrd pus anciana es de l’epòca de la cultura Clovis e pas abans. Los òmes d’aquela cultura creèron la poncha de Clovis, trapada en Tèxas e dins lo nord de Mexic pendent lo sègle XX, que foguèt utilizada per caçar de mamots e de mastodonts fa entre 13 000 e 12 700 ans.

“Es una tròba qu’ajudarà a comprene melhor quora arribèron los primièrs òmes en America del Nòrd, çò contunhèt Waters. Aquò es segur. Foguèt un procès complèxe e aital se pòt veire dins lo registre arqueologic d’aquela epòca. Ara l’arqueologia comença de rebatre l’epòca. Pas coma fins ara”.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.