Home PALEONTOLOGIA

PALEONTOLOGIA

DE REPTILS QUE PERDÈRON LO CAP

Christian Andreu
0
Dos reptils marins de long còl de l’espècia Tanystropheus perdèron lo cap aprés èsser atacats per de predators pendent lo Triassic. Aquò es la resulta de l’estudi dels fossils realizat per una còla del Musèu Català de Paelontologia Miquel  Crusafont e lo Musèu d’Història Naturala d’Stuttgart. Es lo primièr còp que son trapadas de rèstas […]

UN ESPINOSAURID IBERIC

Christian Andreu
0
De paleontològs descobriguèron una nòva espècia d’espinosaurid que sembla que demorèt en las illas situadas al nòrd del continent african. La tròba es importanta pr’amor que fins ara èra desconeguda la preséncia d’aquel tipe de carnivòr en defòra del continent african. E foguèt trapat a la peninsula iberica. La nòva espècia es estada classificada amb […]

E ARA LO SOLELH

Christian Andreu
0

DINOSAURES SENSIBLES ?

Christian Andreu
0
Benlèu cal tornar a revisar tot çò que coneissèm sus los dinosaures, pr’amor que de nòvas donadas paleontologicas fan pensar que foguèron d’animals que sabián se metre en plaça dels autres. D’efièch, un nòu estudi confirma qu’aurián una capacitat cognitiva plan complèxa, plan abans que los mamifèrs, De bèstias, los dinosaures? Benlèu cal revisar nòstre […]

E ARA LO SOLELH

Christian Andreu
0

CRÉISSER PER SUBREVIURE

Christian Andreu
0
Los brontoterids, tanplan coneguts coma titanoterids, foguèron una familha escantida de mamifèrs erbivòrs que demorèron ara fa entre 56 e 34 milions d’ans. Ara los cercaires desobriguèron cossí e perqué evolucionèron fins a venir qualcuns dels mamifèrs terrèstres pus grands de la planeta ; caliá venir màger o s’escantir. Un nòu estudi demostra ara qu’après […]

E ARA LO SOLELH

Christian Andreu
0

DESCOBÈRTA UNA NÒVA ESPÈCIA DE TIGRE DENTS DE SABLE

Christian Andreu
0
Una còla de paleontològs identifiquèt una nòva espècia de tigre de dents de sable. Lo sieu nòm es Amphimachairodus hezhengensis  e sembla que visquèt de biais social amb la sieuna comunautat dins un environament dubèrt fa entre 9 e 10 milions d’ans en çò qu’uèi es China. Segon los cercaires “Amphimachairodus foguèt l’espècia pus espandida pendent […]

E ARA LO SOLELH

Christian Andreu
0

LA VIDA VIDANTA D’UN MAMOT

Christian Andreu
0
Malgrat qu’es un animal preïstoric iconic encara uèi es plan desconegut per tot çò que tòca a la siá vida vidanta. Pr’açò una còla de cercaires analizèt l’evòri d’un mamot preïstoric (Mammuthus primigenius), que demorèt en Alaska fa aperaquí 17.100 ans. Segon los cercaires foguèt un dels darrièrs especimèns que visquèt en aquela region de […]

E ARA LO SOLELH

Christian Andreu
0

LO CÒL MAI LONG

Christian Andreu
0
Fins a uèi lo jorn, los paleontològs podián pas imaginar que i aguèt un dinosaure del còl tan long. Mas Mamenchisaurus, que visquèt fa 162 milions d’ans dins çò que uèi es China, aviá un còl long, plan long. Lo còl mai long conegut fins ara d’un dinosaure. E aquò permet de dire que Mamenchisaurus […]

LO MAMIFÈR LO PUS ANCIAN

Christian Andreu
0
La descobèrta del mamifèr pus ancian de la planeta  provoquèt un cambiament dins la cronologia de l’istòria biologica dels mamifèrs, car demorèt mai de 20 milions d’annadas abans de çò qu’òm pensava. Per ansin, cal rescriure tornarmai l’istòria evolutiva dels mamifèrs, pr’amor de çò descobèrt ongan. Lo nòm del mamifèr es Brasilodon quadrangularis. L’estonament dels […]

E ARA LO SOLELH

Christian Andreu
0

MAI ANCIAN ENCARA

Christian Andreu
0
Lo bipedisme semblariá plan mai ancian que çò que se pensava pr’amor qu’ara, l’estudi de divèrses òsses fossils a confirmat que cèrtas espècias ancessoras de la nòstra aurián ja caminat de pè fa de milions d’annadas. Una d’aquelas seriá Sahelanthropus, qu’auriá caminat drech sul sòl tot en utilizant las mans quand èra dins los arbres. […]

E ARA LO SOLELH

Christian Andreu
0