Home PALEONTOLOGIA

PALEONTOLOGIA

DE PINTURAS NEANDERTALIANAS

Christian Andreu
0
Un còp cambiat lo vejaire sus l’espècia Homo neandertalensis, los scientifics cercan ara de caunas on trapar mai evidéncias de l’art neandertalian pr’amor quiòc, los neandertalians tanben pintèron de caunas e foguèron la primièra espècia ominida d’o far. A la peninsula iberica semblariá èsser que la cauna ont i a las pinturas pus ancianas realizadas […]

LA VIDA VIDANTA D’UN MAMOT

Christian Andreu
0
Malgrat qu’es un animal preïstoric iconic encara uèi es plan desconegut per tot çò que tòca a la siá vida vidanta. Pr’açò una còla de cercaires analizèt l’evòri d’un mamot preïstoric (Mammuthus primigenius), que demorèt en Alaska fa aperaquí 17.100 ans. Segon los cercaires foguèt un dels darrièrs especimèns que visquèt en aquela region de […]

DE DINOSAURES QUE DEMORAVAN EN D’ILLAS

Christian Andreu
0
La majoritat dels còps que pensèm en de dinosaures cresèm que demorèron plan sus un o mai d’un grand continent que i aguèt a la Tèrra en aquela luenha epòca. Es plan malaisit d’imaginar que i aguèt de dinosaures en pichonèlas illas tropicalas, car cossí serián arribats ailà ? Ara, un nòu estudi confirmèt que […]

LO DARRIÈR PRIMAT NÒRD-AMERICAN

Christian Andreu
0
Ara, lo registre fossil pòt ja confirmar quora demorèt lo darrièr primat en America del Nòrd abans de l’arribada de nòstra espècia. De paleontològs bastiguèron l’istòria evolutiva d’Ekgmowechashala, lo darrièr primat que visquèt en aquel continent pr’amor de divèrsas dents e maissa fossilas trapadas en Nebraska mas atanben en China. Ekgmowechashala foguèt lo darrièr primat […]

LOS DARRIÈRS CROCODILS EUROPÈUS

Christian Andreu
0
Se òm demana ont i a de crocodils, totes direm qu’en Africa. Se òm ditz que i aguèt de crocodils en Euròpa, la suspresa ven granda. Mas, òc, un còp ai aguèt de crocodils al nòstre continent e ara, los cercaires an descobèrt pendent quina epòca i aguèt los darrièrs crocodils europèus. Pr’amor qu’una còla […]

LA FÀCIA DE PAU MAI MAI CLARA

Christian Andreu
0
Una còla internacionala de cercaires creèt çò que poiriá èsser la fàcia de l’ominid Pierolapithecus catalaunicus, tanben conegut coma Pau. Lo procés amb de tomografia computada cambièt la desformacion de la fàcia de l’ominid pr’amor de la fossilizacion. La resulta foguèt publicada al numeric Proceedings of the National Academy of Sciences. Los cercaires èran de […]

UN NÒU DINOSAURE VALENCIAN, GARUMBATITAN

Christian Andreu
0
Una còla internacionala de paleontologia confirmèt la descobèrta d’una nòva espècia de dinosaure sauropòde que visquèt fa 122 milions en las illas ibericas. Lo nòm causit per la nòva espècia, es Garumbatitan morellensis, e es estada descricha segon rèstas fossilas trapadas a Morella, al País Valencian. La descobèrta ajudarà e plan a conéisser e comprene […]

DESCOBÈRTA L’ESTRUCTURA DE FUSTA MAI ANCIANA DE LA PLANETA

Christian Andreu
0
Es estada descobèrta en Zambia çò qu’es l’estructura de fusta pus antica de la planeta, e qu’a 476.000 ans. Los arqueològs la trapèron a Kalambo Falls, en Zambia, e a pas cap parallel amb d’autras estructuras de fusta abans trapadas de l’umanitat pus primitiva. Per ansin, se pòt considerar ja coma l’estructura de fusta mai […]

ESCANTIMENT PR’AMOR DE LA MORFOLOGIA

Christian Andreu
0
Divèrsas còlas scientificas de mai d’una universitat estudièron cossí foguèt l’escantiment de cèrta espècia  de mamifèr que demorèt ara fa 50 milions d’ans e descobriguèron que los mamifèrs de l’Eocèn, dont los tilodonts, desvolopèron de pichons cervèls que poirián aver estat la causa del sieu escantiment. Per ansin, los cercaires de l’Institut Català de Paleontologia […]