L’ORIGINA DEL SOLELH
Son arribadas nòvas donadas de la mission Gaia que confirman que lo Solelh nasquèt pas ont es ara mas que migrèt ara fa 10.000 ans lutz amb de milièrs d’autras estelas que tanben fugissián del nuclèu galactic. Per ansin, la Via Lactèa, foguèt pas totjorn un luòc pacific e ordenat com es uèi lo jorn. Fa 4,6 miliards d’ans encara èra en plan formacion e lo cèntre galactic èra un caos plen d’estelas de tota sòrta, contrarotlat per un trauc negre gigant e mortal. Foguèt aicí on las estelas morissián lèu e ont las explosions de supernòvas èran jornadièras. E ont nasquèt lo Solelh.
Lo Solelh nasquèt pas sol. I avián de milièrs de còpias identicas coma la nòstre astre. Amb elas lo Solelh comencèt una migracion de mai de 10.000 ans lutz a travèrs dels braces espirals incipients de la galàxia. Val pas dire que lo camin foguèt tras que long mas, fin finala, arribèt al Sistèma Solar.
Un viatge estonant
Sens aquel viatge i auriá uèi pas de vida en çò nòstre. La descobèrta de tot aquò ven d’èsser publicada al numeric Astronomy & Astrophysics aprés la recerca e estudi d’una còla de cercaires de l’Universitat de Tòquio, dirigida per Daisuke aniguchi e Tajuki Tsujimoto, de l’Observatòri Astronomic Nacional de Japon.

Fins ara los cercaires sabian plan que lo Solelh èra nascut fa 4,6 miliards d’ans e tanben qu’èra mai pròche del cèntre galactic qu’uèi. Mas cossí mesurar ont nasquèt e com arribèt fins ont es ara ? Al cèntre galactic i a plan mai estelas qu’a la periferia. Lo Sistema Solar es a la periferia de la Via Lactèa.
L’acumulacion de matèria del cèntre galactic provoca un “mur de corotacion”, una sòrta de paret gravitacionala que gaireben se pòt pas crosar e qu’empedís las estelas de fugir vèrs la periferia galactica. Mas lo Solelh lo crosèt. Cossí ? Los cercaires japoneses decidiguèron de cercar la “familha perduda” del Solelh. Analisèron las donadas de la sonda espaciala Gaia de l’Agéncia Espaciala Europèa (ESA), e relaizèron una mapa galactica amb mai de 2.000 objèctes estelars.
Mercés a aquela mapa e aquelas donadas los cercaires japoneses poguèron trapar fins a 6.594 estelas familha del Solelh. Puèi, pasmens, los cercaires venguèron estonats. Las edats d’aquelas estelas familha del Solelh èran d’entre 4 e 6 miliards d’ans. Lo Soleh a 4,6 miliards d’ans d’edat. Las autras estelas son a la meteissa distància que lo Solelh. Aquò confirmariá aquela migracion. Una migracion que benlèu foguèt de milièrs e milièrs d’estelas al còp. Aquel exòde d’estelas daissèt los cercaires estonats. Cossí crosèron aquel mur del cèntre galactic qu’arrèsta las estelas de fugir ?
«Sembla qu’en aquel moment, lo mur de corotacion existissiá pas encara – çò diguèron los cercaires-. La Via lactèa alara èra plan mai dinamica e las pòrtas del cèntre galactic èran encara obèrtas. Milions d’estelas profechèron lo moment per fugir vèrs la periferia galactica. La lor edat confirma lo fenomèn e tanben lo moment de creacion d’aquel mur central galactic.
Al cèntre galactic es mai malaisit de se crear vida. Es mai aisit a la periferia. I a rais X, radiacion ultravioleta intensa, traucs negres e explosions estelaras de contunh. Pas cap planeta i poiriá desvolopar una atmosfèra establa amb de moleculas biologicas complèxas. Per tot aquò sèm la resulta d’una fugida estelara a naut nivèl. E ara doncas sabem que la vida a la planeta blua es aital pr’amor que trobèt un luòc tranquil per poder evolucionar e crear de vida. Sens aquela primièra origina del Solelh e la migracion posteriora, uèi i auriá pas de vida al Sistèma Solar.
La Redaccion
Imatge principala: Sapiéncia/ChatGPT
