Home SCIÉNCIA ETH CERVÈTH UMAN PRODUSÍS FRUCTOSA DERA GLUCOSA
ETH CERVÈTH UMAN PRODUSÍS FRUCTOSA DERA GLUCOSA
0

ETH CERVÈTH UMAN PRODUSÍS FRUCTOSA DERA GLUCOSA

0
0

Ère un hèt desconegut enquia aué. Mès ara diuèrsi investigadors dera Escòla de Medecina de Yale (Estats Units) an demostrat que laguens deth cervèth uman se produsís fructosa dera glucosa. Era descobèrta, publicada ena revista online JCI Insight ei importanta pr’amor que daurís naues questions sus es efèctes dera fructosa en còrs uman e tanben sus es conductes e abituds quan minjam.

era fructosa ei produsida laguens deth cervèth uman dera glucosa a trauèrs d’un mecanisme metabolic.

Atau, era fructosa, – un sucre simple naturau que se trape ena fruta, era mèu, es verdures e diuèrsi minjars processadi, pòt arribar a provocar – se i a un excès – ua reaccion dolenta pra’mor deth sucre en sang e tanben desparières malauties umanes coma era obesitat.

Era descobèrta arribe dempús qu’er endocrinològ dera Escòla de Medecina de Yale, Janice Hwang, a demostrat scientificaments qu’era fructosa e d’auti sucres, coma era glucosa, an diferenti efèctes ena activitat cerebrau umana. Açò ja ère mès o mens sabut, mès que non se sabie se era fructosa ère produsida en cervèth o ena sang.

Infusions de glucosa pendent quate ores

Entà hèr er estudi, era còla de collègues deth doctor Hwang balhèc ueit infusions individuaus de glucosa a diuèrsi voluntaris pendent un periòde de quate ores. E mesurèren es concentracions de sucre ena sang en tot utilizar aparelhs d’espectroscopia e ressonancia magnetica. Siguec atau que pogueren detectar es nivèus de sucre ena sang des volontaris.

“Auem utilizat er escanèr coma manèra dirècta non invasiua de mesurar aguestes concentracions metaboliques – çò diguec Hwang-. E auem pogut descorbir qu’era fructosa ei produsida laguens deth cervèth uman dera glucosa a trauèrs d’un mecanisme metabolic aperat eth camin deth poliòl”.

Segontes açò, eth camin deth poliòl ei un camin entara glucosa en son procés de glicolisi e ena bastia dera iperglucemia. Enquiath 30% dera glucosa qu’arrecep er èster uman pòt donques èster metabolizat per aguesta via.

Era fructosa e d’auti sucres, coma era glucosa, an diferenti efèctes ena activitat cerebrau umana.

Pendent er estudi, quate òmes e quate hemnes, damb ua edat mejana de 28 annades, sigueren escanejadi entà mesurar era sua glucosa intercerebrau e es sòns nivèus de fructosa pendent quate ores. Atau, es scientifics trapèren qu’es nivèus de fructosa cerebrau èren mès e mès nauts coma responsa as infusions de glucosa. E i aueren uns cambiaments minimaus en es nivèus de fructosa en sang. Segontes aquerò, confirmèren es recercaires americani, era causa dera mès grana concentracion de fructosa en cervèth uman ère eth camin de poliòl.

Aguest estudi ei eth prumèr que demòstre qu’era fructosa ei produsida en cervèth uman. Jamès abans auie estat demostrat. E açò qu’era produccion de fructosa en cervèth ja auie estat mesurada en diuèrsi animals de laboratòri abans. Mès non en umans.

Era descobèrta daurís donques naues questions , sustot en çò que tanh ara dietetica pr’amor qu’an demostrat qu’era produccion de fructosa en cervèth non a coma causa era consumicion diaria de fructosa. Er estudi soslinhèc qu’era fructosa pòt èster generada de quinsevolh sucre. E cau ara hèr ua recèrca sus aguesta naua dimension des efèctes dera fructosa en cervèth uman. E cau pode’c compréner melhor.

“Era glucosa balhe un avís en cervèth que non cau minjar mès – çò afirmèc Hwang -. Mès aguest non ei eth cas damb era fructosa. E era conversion de glucosa en fructosa tanben passe en d’auti lòcs deth còrs uman. Eth camin deth poliòl serie atau un nau mecanisme que lute contra es efèctes negatius de bèri nivèus nauti de sucre en sang”.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrd de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu

Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l’occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *