Home SCIÉNCIA D’OBJECTES MASSISSES ASTRONOMICS JOS L’EQÜACION DE SCHRÖDINGER
D’OBJECTES MASSISSES ASTRONOMICS JOS L’EQÜACION DE SCHRÖDINGER
0

D’OBJECTES MASSISSES ASTRONOMICS JOS L’EQÜACION DE SCHRÖDINGER

0

Normalament, cada matèria scientifica a sas pròprias leis universalas. Aital, la mecanica quantica – que descriu lo comportament instintiu a las escalas atomica e subatomica– es fòrça desparièra de l’astronomia. Mas un scientific a descobèrt qu’aquela tanben pòt èsser aplicada en tot estudiar las estructuras massissas astronomicas.

d’aqueles objèctes massisses. Amb aquela eqüacion doncas pòt èsser descricha tanben l’evolucion dels disques astrofisics.

Aquò arriba après d’annadas d’estudi dels objèctes astronomics massisses, de lor forma e de perqué son aital e pas d’una autra manièra. Es una disciplina plan complèxa e malaisida mas qu’ara poiriá veire la lutz, segon lo darrièr estudi del scientific Konstantin Batygin, pr’amor de sas resultas.

Segon aquel especialista de las planetas, los objèctes astronomics massisses son encerclats sovent per de grops d’objèctes mai pichons que viran a son entorn, coma las planetas a l’entorn del Solelh.

Los traucs negres supermassisses serián, segon aquò, orbitats per de grops d’estelas que, a lor torn, son orbitadas per una granda quantitat de pèira, de glaç e d’autres materials galactics. La fòrça de la gravetat convertiriá aqueles materials en de disques redonds plans. E pòdon aver la talha del nòstre sistèma solar o fins a de milions d’ans lutz mai grands.

Una forma que càmbia

Aqueles disques astrofisics son pas totjorn redonds e càmbian de forma mai d’un còp pendent lor vida long de milions d’annadas. Cossí càmbian e cossí o fan es çò qu’a estudiat Batygin. A travèrs d’eqüacions, las trajectòrias orbitalas son amassadas e los disques se constituisson d’una sèria de cercles concentrics que pòdon totjorn cambiar de forma.

Dins aquesta analogia es coma se las planetas del sistèma solar foguèsson rompudas en tròces e puèi mesas amassa en orbita a l’entorn del Solelh. Aital, nòstra estela se trobariá encerclada per d’anèls massisses que pòdon interagir los unes amb los autres.

Totun, aqueste modèl astronomic creèt una suspresa. “Amb los disques podèm aver los cercles de mai en mai sovent fins a l’infinit –çò diguèt Batygin–. Alara trobèri que tot èra jos las leis de l’eqüacion de Schrödinger”.

Aquò arriba après d’annadas d’estudi dels objèctes astronomics massisses.

Lo nòu estudi de Batygin, publicat dins la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society confirma que las variacions dels cambiaments de forma dels disques astrofisics agisson coma las particulas e que las meteissas matematicas pòdon èsser utilizadas per descriure lo meteis comportament d’una particula quantica o un d’aqueles objèctes massisses.

Amb aquela eqüacion doncas pòt èsser descricha tanben l’evolucion dels disques astrofisics. “Es estonant de veire que l’eqüacion de Schrödinger pòt tanplan èsser utilizada per estudiar d’objèctes que son a de milions d’annadas lutz d’aicí –çò afirmèt Batygin–. Las eqüacions emplegadas per comprene las relacions subatomicas fisicas son, normalament, pauc importantas per estudiar los fenomèns astronomics fisics. Es fascinant de trobar que i a una situacion amb una equacion utilizada per estudiar de sistèmas fòrça pichons que tanben servís per estudiar de sistèmas astronomics”.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *