Home ASTROFISICA UN VIATGE DANGIERÓS
UN VIATGE DANGIERÓS
0

UN VIATGE DANGIERÓS

0

Encara ara los cercaires sabon pas s’un possible viatge vèrs Mart seriá segur per la santat umana. E la discussion dins la comunautat scientifica contunha perque se pensa qu’es possible de viatjar vèrs aquela planeta lèu. Mas per o far d’un biais segur cal seguir doas condicions: lo temps del viatge e quora deu aver començat.

Viatjar vèrs Mart pòt entraïnar tanben un risc grèu per la santat umana pr’amor de l’exposicion solara mas tanben de l’exposicion a la radiacion qu’a coma origina d’autras estelas e de galaxias luènhas. Per respondre a la question sus s’es possible de viatjar vèrs Mart sens cap de risc per la santat, una còla de cercaires internacionals afirma qu’aquò se pòt far se lo viatge dura mens de quatre ans e se lo viatge comença quand lo Solelh es al maxim.

L’estudi es estat publicat dins lo numeric scientific Space Weather. Segon los cercaires que faguèron aquel nòu e interessant article suls viatges dins l’espaci, la nau espaciala deuriá aver un bon bloquièr per protegir los umans qu’i son ditre e seriá necessari de començar lo viatge al moment del maxim solar, çò es que, per empachar la radiacion d’autras estelas, cal profechar del temps maximal d’energia emesa pel Solelh, tanben conegut coma maxim solar.

Amb aquò, e totjorn segon aqueles cercaires, es possible de viatjar vèrs Mart sens cap de risc per la santat umana car l’energia emesa pel Solelh pendent aquel periòde (lo maxim solar) entrepachariá la radiacion d’autras estelas. De remembrar qu’uèi lo jorn un viatge vèrs Mart poiriá durar nòu meses e doncas i anar e ne tornar prendriá mens de doas annadas.

Un viatge sens cap de risc

“La quita radiacion espaciala limita quant pòt pesar una nau espaciala, çò diguèt Yuri Shprits de l’UCLA, e que participèt a aquel estudi.  Tanben crèa de problèmas per las missions umanas sus Mart, mas nòstre vejaire es qu’es possible d’i viatjar sens cap de risc per la santat dels umans se son seguidas doas condicions”.

D’en primièr, cal far lo viatge en mens de quatre ans, car o far en mai de temps poiriá provocar un naut risc per la santat umana a causa de la radiacion espaciala. E la majoritat d’aquela radiacion a per origina de particulas que venon de fòra de nòstre sistèma solar.

A mai, segon aquel estudi, lo bloquièr de la nau espaciala deu èsser pro ample per arrestar la radiacion espaciala car, senon, i a un risc naut de patir de malautiás plan grèvas.  Car i a dos tipes de radiacion espaciala, la solara e la galactica. E caduna depend de l’activitat solara. Aquesta es mendre entre 6 e 12 meses après lo maxim solar, mas la radiacion d’energia de particulas es màger pendent aquel periòde e per aquò cal mesurar quora comença e quora finís lo viatge vèrs Mart. La resulta d’un calcul marrit poiriá entraïnar la mòrt dels umans dins la nau espaciala.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.