UN NÀU MISTÈRI
Es astronòms pensauen que comprenián es esclats de ràdio rapids: Ua recenta petada ac met en question. Era nàua capacitat d’identificar es hònts de petades de ràdio rapides met ua petada recenta en un lòc susprenent. Es petades de ràdio rapides son flashi misteriosi e cuèrti d’emissions de ràdio que se pensaue qu’èren produsidi per magnetars o esteles de neutrons rotatiues fòrça magnetizades.
Totun, es magnetars apareishen sustot en conjunts d’esteles joenes. Un esclat repetitiu descorbit era annada passada es estada situada ena periferia luènha d’ua galàxia elliptica anciana mès massiua on, teoricament, aqueres esteles aurien desapareishut des hè fòrça temps. Açò vò díder qu’es magnetars non son era hònt de FRBs?
Er astronòm Calvin Leung ère content er estiu passat dempús de recebre donades d’un radiotelescòpi usat entà precisar era origina des petades repetides d’ondades de ràdio intenses – dites tanben petades de ràdio rapides (FRBs) – e qu’auie coma origina era constellacion nòrd dera Ossa Menora.
Ua origina desconeishuda
Leung, un destinatari dera borsa postdoctorala Miller ena l’Universitat de Califòrnia, Berkeley, espèra fin finau, poder compréner es origines d’aqueri esclats misteriosi e utilizar-las coma sondes entà traçar era estructura a grana escala der Univèrs, ua clau dera sua origina e dera sua evolucion.
Era excitacion venguec perplexitat quan cercaires dera Experiéncia de Cartografia dera Intensitat d’Idrogèn Canadian (CHIME) virèren es telescòpis optics sul lòc e descobriguèren qu’era hònt ère laguens era periféria luènha d’ua galàxia elliptica mòrta hè temps que non deurie conténer era mena d’estela pensada entà produsir aqueri esclats.
En lòc de trobar un magnetar esperat, ua estela de neutrons fòrça magnetizada e virant que demòre der esfonzament deth nuclèu d’ua estela joena e massiua, ara era question ère se com podètz explicar era preséncia d’un magnetar en interior d’aquera galàxia mòrta, çò didec Leung.
Es joenes rèstes estelars qu’es teoricians pensen que produson aqueres petades de millisegondes d’ondades ràdio aurien despareishut non hè guaire laguens era galàxia d’11,3 miliards d’annades, situada a 2 miliards d’annades lutz dera Tèrra e pesant mès de 100 miliards de còps era massa deth Solei.
“Açò non ei solament eth prumèr FRB trapat en dehòra d’ua galàxia mòrta mès, comparat damb totes es autes FRB, qu’ei tanben era mès luènha dera galàxia qu’ei associada. Eth lòc deth FRB ei estonant e provòque questions sus com eveniments tan energetics pòden arribar enquia regions on non se formen esteles,” çò didec Vishwangi Shah, estudiant de doctorat ena Universitat McGill de Montreal, Canadà.
Era Redaccion
Fotografia principau: NASA/GODDARD/CC.
