VOYAGER 1; MENS E MENS ENERGIA TÀ SUBERVÍUER
Era NASA vò desactivar era nau Voyager 1 (qu’a 49 ans) entà mantier-la viua. Atau, era NASA ei a man d’apagar ua nau de lèu 50 annades entà poder subervíuer mès temps en espaci prigond. Era nau espaciau a ua fauta critica d’energia, e açò ei çò que force era NASA a hèr sacrificis entà mantier era sua mission.
Maugrat aguesta arturada, era nau contunhe d’enviar donades uniques de mès enlà deth nòste sistèma solar. Es enginhèrs trabalhen ara en un plan que poirie alongar era sua vida e tornar a activar era nau mès endavant.
Dues naus bessones
Es naus bessones Voyager dera NASA, sigueren lançades en 1977, e viatgen per espaci interestellar a ua velocitat de 56.000 km/h. En abriu d’enguan es enginhèrs dera NASA, envièren ua orde entà apagar cèrts instruments dera Voyager 1, tanben coneishudi coma LECP.
Era nau, qu’ei alimentada per ua hònt d’energia nucleara, pèrd energia de manèra graduau, e apagar aguest instrument ei era forma mès efectiva d’alongar era vida dera prumèra mission umana en espaci interestellar.
Eth LECP a trabalhat gairebé sense interrupcion dempús deth lançament dera Voyager 1 en 1977, hè gairebé 49 ans. Estudie particules cargades de baisha energia coma ions, electrons e rais cosmics que provenen tant deth nòste sistèma solar coma dera galaxia en generau.
Ath long des decades, a balhat fòrça coneishements sus er espaci, en tot inclúder era deteccion d’ondes de pression e cambiaments de densitat enes particules que i a en espaci exterior. Era Voyager 1 e era Voyager 2 contunhen d’èster donques es uniques naus pro luenhes dera Tèrra entà recuelher aguest tipe de donades.
Era Voyager 1, com era sua bessona Voyager 2, foncione damb un generator termoelectric de radioisotòps que convertís era calor deth plutòni en descomposicion en electricitat. Cada nau espaciau pèrd apuprètz 4 watts de poténcia cada annada.
Dempús de gaireben 50 annades de foncionament, era energia disponibla viec fòrça limitada. Es enginhèrs dideren que calie redusir eth consum energetic en tot apagar calefactors e instruments, mès en tot sajar d’evitar eth heired mentre es linhes de combustible se congèlen.
En hereuèr, era Voyager 1 experimentèc ua queiguda inesperada de poténcia. Es enginhèrs se n’encuedèren que quinsevolh descens addicionau poirie activar eth sistèma de proteccion dera nau. Aguest sistèma apagarie automaticament es components entà protegir era sonda, çò que requeririe un procès de recuperacion complèx e damb risqui addicionaus. Era còla decidic actuar abans qu’açò passèsse.
“Apagar un instrument scientific non ei era preferéncia de degun, mès era melhor opcion disponibla”, didec Kareem Badaruddin, responsable dera mission. Era Voyager 1 encara a dus instruments scientifics operatius — un qu’escote ondes de plasma e un aute que mesure camps magnetics. Encara foncionen fòrça ben, en tot enviar donades d’ua region der espaci que cap auta nau hèta pera umanitat a explorat jamès. Ara es cercaires son centradi en mantier es dues Voyagers en marcha eth màxim de temps possible.”
Era decision d’apagar eth LECP siguec dificil. Annades abans, scientifics e enginhèrs desvolopèren un plan entà arrestar sistèmes en un orde especific en tot sajar de preservar era maxima capacitat scientifica possibla. Cada Voyager portaue originàriament 10 conjunts d’instruments, e sèt ja an estat apagadi. Eth LECP siguec eth següent ena lista entara Voyager 1. Eth madeish instrument siguec apagat ena Voyager 2 eth març de 2025.
Era Voyager 1 se trape ara a mès de 25.000 milions de quilomètres dera Tèrra, e era comunicacion requerís fòrça temps. Calen apuprètz 23 ores entà qu’es ordres arriben tara nau, e un còp recebudes, eth procès d’apagada tarde apuprètz tres ores.
Ua petita part deth LECP contunharà de foncionar. Un motor que hè virar eth sensor entà escanejar en totes direccions demore actiu pr’amor que consumís non guaire poténcia (0,5 watts). Mantier-lo augmente era possibilitat qu’er instrument se pogue tornar a activar en futur se i a pro energia.
Es enginhèrs esperen qu’apagar eth LECP proporcionarà apuprètz ua annada addicionau de vida ara mission. E es cercaires ja preparen ua estrategia entà sauvar mès energia. Açò consistirie en remplaçar components que consumissen energia mentre cerquen alternatives mès eficients entà mantier pro calor e foncionalitat entàs operacions scientifices.
Açò ara se provarà prumèr ena Voyager 2, qu’a un shinhau mès d’energia e ei mès apròp dera Tèrra, çò que vò díder que i a mens risc. Es pròves son programades en mai e junhsega de 2026. Se tot va ben, çò de madeish s’aplicarà dempús ena Voyager 1. Se tot foncione, enquia eth LECP des sondes poirà tornar a èster activat un aute viatge.
Era Redaccion
Fotografia principau: Sapiéncia/ChatGPT
