Home TECNOLOGIA UNA TECNOLOGIA QUE LEGÍS LA PENSADA
UNA TECNOLOGIA QUE LEGÍS LA PENSADA
0

UNA TECNOLOGIA QUE LEGÍS LA PENSADA

0

Es estada creada una nòva tecnologia que legís plan la pensada umana e que la pòt tresmudar en escritura. Aquesta tecnologia legís pas exactament la ment de la persona mas basta de far l’esfòrç de voler dire qualque mot per transformar aquela pensada o aquel son indistint en una paraula escricha. La tecnologia es estada desvolopada per de cercaires de l’Universitat de Santat e Sciéncia d’Oregon.

Aquela tecnologia arriba amb una implantacion neuronala pensada per totas las personas que pòdon pas pus comunicar. Per ansin, sonque cal assajar de dire quicòm a vòtz nauta e lo mecanisme cambiarà aquela pensada o aquel son primitiu en mots. Çò que fa aquela tecnologia es registrar la pensada de la persona, puèi la decodificar en mots e enfin o escriure tot de biais intelligible.

Una tecnologia provisòria

Pasmens, lo nivèl de comunicacion d’aquela tecnologia es pas encara definitiu car semblariá que registrèsse la pensada e que la transformèsse plan sonque un 50% dels còps. Mas se çò que vòl dire la persona es plan comun, la reüssida de la tecnologia es segura.

Aquesta nòva tecnologia foguèt utilizada per un malaut cronic que patissiá una paralisi dempuèi 20 ans, e pel primièr còp d’autras personas poguèron comprene çò que voliá dire. La basa scientifica de la tecnologia es l’escasença de legir los senhals electrics que lança lo cervèl dins la region de la paraula. Puèi tresmuda aqueles senhals en mots escriches; un fach nòu que s’èra pas jamai debanat fins ara.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.