Es pas abitual d’escotar d’istorians e arqueològs que demanan una vision mai ampla de l’istòria anciana. Mai que mai pr’amor que totes los istorians an son vejaire e l’istòria racontada sovent es una istòria de conquistas d’estats imperialistas e pauc mai. L’istòria d’autras nacions, coma la d’etruscs, ligurs o encara d’ibèrs son encara uèi consideradas, dins del mond arquologic, coma de segonda classa. Pr’aquò conéisser de primièra man cossí es lo debat demest d’arqueològs es tras qu’interessant.
Laurenç Revèst, doctor en lingüistica, escrivan e redactor de Sapiéncia poguèt assistir lo 24 de mai a una bèla conferéncia suls etruscs, grècs e indigènas a la Mediterranèa nòrd-occidentala pendent l’epòca arcaïca que pòrta de nòvas e atrasentas conclusions del mond de l’arqueologia. L’eveniment se tenguèt al Musèu Arqueologic Cimiers de Niça amb Joan Castela, professor de guidas conferencièrs a Corsega e Gilles van Heems, arqueològ ;
I es de plaça per l’istòria de las populacions non imperialistas? Coma far una istòria en sortir dals quadres obligats? L’importança es coma un pòble si bastisse en la consciéncia de se. Lo discors produch sus las identitats es interessant. Es diferent aüra amb las analisis ADN. Mas benlèu la civilizacion qu’a florit entre Tibre e Arno entre 800 av JC e pròche de l’èra cristiana.
Joan Castela, formator dals guides conferenciers en Corsega;
Populacion autoctòna, indigèna, ligurs, ibèrs, sicanes, sicules. L’idèa es d’aver una reflexion sus l’identitat e la transmission. A priori importants. Utilizacion dal mòt preistòria o protoistòria fa que generalament, es lo moment que l’escritura es ja descubèrta, mas de populacions l’an ren.
Jean Guilen prepausa de s’interessar a las populacions d’aicí e veire lor evolucion. Istorians segmentan l’istòria. Amb l’eatge dals metals, lo megalitisme, pòl èstre confús. Cal rompre aquel estereotip. Aisinas nòvas per mai de pedagogia per exemple. Destrals de peira descubèrtas dins l’Agriate de 4 200 av JC vènon dal Mont Vísol. Pròva de la navigacion. Dos elements, se sap ren doncas polèm ren afirmar. Mas se sap que la navigacion es anciana, coma despí 40 mila ans i es de navigacion per poblar Autràlia.
Fin dal Segond Millenari, 1 300 avans nòstra èra. Assirians, Ities, Egipcians (mai conoissuts). Monde miscenian. Datat de 2 000 av JC, batèl trobat sus la mar negra. Ulu Burum en Turquia actuala. Se pensa als fenicians, grècs coma navigators. S’oblia la participacion de las populacions indigènas dins la navigacion, se dèu retenir aquò.
Recèrca de metal es important per lo comèrci. A la fin dal Segond millenari, Casiterides en Cornoalhas actualas, Collines metallifères (Pittsburg de l’Antiquitat). Lingòt de cuèbri, descubèrt en Corsega que ven de Cípria. Sardenha an un estatut d’autonomia evoluït. Amb l’universitat, per parlar dal periòde dison “sard” mas utilizon lo nom de “nuragic”.
Utilizacion dal mòt ligur tanben, que s’i mete darreire tanben. Atencion a las etiquetas e al public, lo cal pilhar ont n’es. Lo megalitisme, estereotipic vist coma gallés. De pòbles vòlon adoptar tal aspèct cultual o non. Rapòrt entre las culturas al meme moment. Grècs: periòde egeometric per lo periòd l’eatge dal ferre amb los motius de topins. Problèma de reviraia dals mòts, colonizacion, rets comercialas. La fin de l’airal de colonizacion grèga es lo començament de l’airal etrusc en Itàlia centrala. Coma los pòbles indigènes participan al monde grèc, eça.
Una mapa es l’espaci etrusc mòstra las marcas dal monde etrusc, delai Toscana actuala: en plana padana, sus la riba genovesa. Niça, ciutat indigèna. Contactes amb als grècs. Etrusques an animat aquel litoral. 
Gilles Van Heems, Agregat de Letras Classicas a Lion, trabalha en arqueologia
La mar, non dessepara los pòbles, los liga. Cu vivia aquí al nòstre avans los grècs? Per parlar d’un pòble se pòl ren parlar d’un solet faciès cultural. Ancuei avètz per exemple de sabatas americanas, mas fa ren que sètz americans.
Atencions, los tèxtes arriban tardi en Occident. Meme quora de pòbles i son, escrivon ren. Avèm de fònts literàrias que parlan de las populacions aicí. Non fan un tractat de ligurologia. Mas parlan de caire. Dins las fònts, avèm de “ligurs”, tanben de “cèltes”, de “Vesubiani”, “Ectini”… Coma far coincidre las fònts literàrias e las realitats materialas, l’arqueologia? Quin mòde just per representar los indigèns.
Quinas grandas poténcias al Primier millenari son presentas al nòstre? Los grècs, al mens despí lo 600 av JC. Data de fondacion de Marselha, fondacion focèa. Al sègle 7 av JC an fondat Empúrias. Usan de mòtes variables, “comptaor” mas jamai usan “pòlis” ciutat completa. Pluslèu apoïki, maison de luenh = colonia.
“Emporion”, empòri, bòna traduccion de prepausar per “comptaor”. Se parlan de ciutat, vilas e colonia. Ciutat grègas que fan totjorn las guèrras als indigènas. Antípolis s’es interpretat coma “còntra los ligurs”. Mòde de resòlre pb, mariatge Gyptis filha de cap local maria un grèc o la guèrra. Los grècs son aicí, coma los etrusques, per far de comèrci. Escambiar de mèrçs.
Autra poténcia, los fenicians en sud d’Espanha succedits per los cartagineses. Joglar entre fònts materialas, literàrias. Ibèrs, après la frontiera flume Ròse, separa ibèrs e ligurs (o celtoligurs). Problèma de nom insolucionable. Aver de categorias ben claras establichas per los estats. Mas al temps de l’antiquitat, se polia dire e grèc e ligurs. Societats mai dubèrtas que las nòstras, passatge d’una identitat a l’autra mai fluida.
Dòxa: ligurs, de Contea fins a Ròse èran pi son arribats los cèltes. Per après “an portat la civilizacion los grècs”. Esquèma qu’es un prejudici, cal ren èstre presonier dals estereotipes.
Perqué parlar dals estrusques?
Perqué an un ròtle sotaestimat per los istorians. Los istorians, meme desconscientament, fasion de ierarquia de las civilizacions. Al som los grècs (e après seràn los latins). Los etrusques an jugat un ròtle mas se conoisson ren. Los tèxtes existon en grèc. Sèm tributaris dals grècs e dals romans. Etrusques èran en concurréncia ambals grècs e fenicians. Un tèxt parla dals “tirrenencs” los etrusques probable que capturan lo dieu Dionisos mas al final los piratas devènon de dalfins.
La lei dal vinceire es totjorn la mema. Es el que lo monde se’n avisa perqu’es el qu’escriu l’istòria. Los vinçuts se fòndan e s’oblian. Lors documents se destruson. Lor lenga e cultura tanben. Explica lo prestigi fins aüra dal latin sus las lengas “autoctònas/ indigènas”.Coma far per revirar la situacion de la dòxa? Dur. Subretot professor solet fàcia al sistèma. Ischia èra un territòri etrusc. Pitecossai en grèc. Los futurs latins son en plen airal grèc, cal se’n avisar que dals 7 reis de Roma, 3 èran etrusques.
Periòd arcaïc: circa 580-475 av. JC
Los etrusques de Caere, 40 kms al nòrd de Roma, Cissa en etrusc, Agylla en grèc, son los solets barbaroi d’aver drech de bastir un tresòr, luec per acuhir las ofertas dins lo santuari grèc lo mai important, Dèlfi. Los eubeans, de l’iscla d’Eubèa en mar grèga, son los primiers de partir devèrs l’oèst. Van cercar de metal, e van far un pati ambals etrusques devèrs 775-750 av JC.
Moment d’aculturacion a Pithekossai entre etrusques e grècs eubeans. Los grècs an portat una mitologia, de rituals, una iconografia. Los etrusques avian de riquessas mas sabion ren coma far per la simbolizar. An trobat dins los grècs un modèl d’a seguir. En escambi, an començat de recéber dals grècs de bens manufacturats, e de bens imaterials coma l’escritura. Recupèran l’alfabet grèc per escriure lor lenga. An adoptat aquela mòda.
Religion: reescritura dals mites. Fa, un sincretisme religiós. Hercle, version etrusca d’Heraclès, es un mite creat per los etrusques. Heraclès seria l’enfant d’Hera. Originalitat religiosa, revelacion divina fondaia sus los libres. De dieus venguts sus tèrra an revelat lor lenga. Los aruspics etrusques èran d’especialistas de la divinacion. Los latins los van quitament consultar quora an de problèmas.
Escritura e lenga
Doas placas trobaias dins lo pòrt de Caere en etrusc e la tèrça en fenician. Comunitat de fenicians èra dins la vila etrusca. Lo rei etrusc l’a fach, èra de “multilingüisme” d’avans lo nom. Alfabet grèc adaptat escrich de drech a senèca. L’alfabet latin ven de l’alfabet etrusc. Sincretisme general, religiós, d’escritura.
Satelles, gàrdia dal còrs en latin, es un manlèu dals romans als etrusques. Mestrear l’alfabet es una prepotença sociala. Potença administrativa. Es parier, los pòbles indigèns coma los amasighs an recuperat. L’alfabet tifinagh que recupèra de biaisses d’escriure dal grèc.
Las inscripcions en l’espaci occitan, las mai ancianas son en alfabet etrusc. Lo comèrci etrusc en Gàlia meridionala. Los mercants a l’època arcaïca son de nòbles. Capitani d’un batèl es un important. Son los caps de ciutats. Las ciutats ven doncas promòure lo comèrci.
Lo cabotatge èra lo mean de ganhar d’argent. Cada empòri sus lo camin permetia d’escambiar. Après, seràn d’òmes socialament mens importants. La mai anciana relíquia etrusca de batèl al sècolo 7en es a la Lauva pròche d’Antíbol. Lo Grand Ribaud dins las Isclas d’Ieras an trobat una autra relíquia, amb una amfora de vin etrusc.
Comerciar d’aquel temps portava de sòus. Mas èra dangeirós. Concurrents mas collaborators dins los empòris, coma a Latas pròche de Montpelhier. S’es cavat un quartier entier amb totes de produches etrusques.
Sus la fondacion d’Antíbol e de Niça
Après la fondacion de Massilia, lo comèrci es dominat d’als estruscs se ve amb las amforas mas quora Massilia deven la potença locala après 600 av JC. Se ve amb las amforas. Cambiament de “mercat”. La futura Marselha, ven poténcia de Mediterranèa occidentala (en concurréncia amb Siracusa).
Oppidum, quasi vila, son de plenas de produches etrusques. Los massaliòtas fondan Olbia, Ièra actuala, a de barris per se protegir pi tanben Antíbol, Antípolis en grèc. Sigue designa la ciutat còntra/ en fàcia.
– Còntra los ligurs? S’imaginava. Niça e Antíbol foguèron atacaias per los Oxibians e Deciates al sègle Segond. Ben après la fondacion. Image anacronic se pensa.
– En fàcia de, de qué? S’es imaginat de tot. D’Ampórias? Pauc probable. En fàcia de Niça, de Còrsega? Complicat, se pòl imaginar de tot. En lo 2003, Michel GRAS, pensa d’Antípolis fàcia al mond etrusc. 
Se pensa que Gènoa es un Empòri etrusc. Antíbol seria la frontiera dal domèni foncean? Per Niça, meme discors. S’es discutit de la data de fondacion de Niça. Sècolo 4rt o mai tardi? Niça, es segur, es fondaia après Antíbol. Doncas Niça vila grèga fonciona ren.
L’autor PSEUDO-SCYMNOS, dal sècolo 2 se sièrve de documents dal sècolo 4 av JC. Probablament al sècolo 4, Niça es ren encara dins lo domèni focean. Mas dins lo domèni indigèn. Non etrusc perqué s’interessavon plus a aquel sector d’aquel temps.
Lo Castèl se ditz que seria la vila grèga de Niça. S’es cavat en Castèl e al sècolo 6en i èran ja d’indigèns, mòdes de construccion ligurs e non grècs. Pi après, marcaire de contacte ambal monde grèc, al sècolo 3, bastisson de peiras. Níkaia dals grècs seria mai en vila vièlha. Lo dessenh de la vila vièlha sembla lo mòde de fondacion de vilas grègas. Possible. Lo nom ven de l’exterior?
Nícaea passat en latin. GRAS aponcha que lo nom de vila es la reviraia en grèc d’un nom etrusc que parla de la victòria d’Allàlia. Moment qu’a redistribuït las cartas. Niça, sovenir d’una sovenir mai antica quora los etrusques èran mai presents en lo pòst? A Cimiers i son de traças d’ocupacion indigèna Vedianti.
Vièlh debat sus l’italianitat de Niça, coma lo tèule latin amb l’inscripcion etrusca faus creat en lo 1880 faussament trobat dins l’òrt de Cimiers. Coma lo sufix –asc, -òsc avèm ren de pròvas que sigue de ligur. De traças de gallés escrich en etrusc son las primieras en gallés. Problèma ambals ligurs qu’an ren de traças. E son de fònts exterioras que dònan lo nom. Grèc *Ligus. Ce qu’es un pòble, d’ont comença?
Nòta e apondon deLaurenç Revèst* Dr en Linguística
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
