Home DIVÈRSES MAI FREQUENTA ES LA MEDITACION, MELHOR ES LO SISTÈMA IMMUNITARI
MAI FREQUENTA ES LA MEDITACION, MELHOR ES LO SISTÈMA IMMUNITARI
0

MAI FREQUENTA ES LA MEDITACION, MELHOR ES LO SISTÈMA IMMUNITARI

0

Aquò se sabiá pas fins ara mas sembla que far de meditacion ajuda fòrça a aver un melhor sistèma immunitari. D’efièch, segon un darrièr estudi sientific, la meditacion seriá un biais plan eficaç de luchar contra cèrts problèmas de santat, e mai encara s’una persona patís un sistèma immunitari flac. L’estudi foguèt fach per de cercaires de l’Universitat de Florida e publicat dins lo numeric Proceedings of the National Academy of Sciences.

“Lo iòga e la meditacion son de disciplinas qu’amassan divèrses metòdes mentals e fisics per melhorar la santat umana, çò diguèt Vijayendran Chandran, del Collègi de Medecina e Institut del Cervèl McKnight, de l’Universitat de Florida. Son de mai en mai practicats sus la planeta; sonque als Estats Units près del 14% de la populacion medita o assaja de meditar, e caliá estudiar s’aquò adusiá de benfaches a la santat”.

La meditacion amassa divèrses metòdes mentals.

De disciplinas extraordinàrias

Segon aqueles cercaires, ja i aviá plusors estudis qu’avián demostrat que la meditacion redusiá l’estransi, ajudava a se pausar melhor, èra plan bona contra la depression e la dolor cronica e tanben mai d’una malautiá inflamatòria e cardiovascularas. Totun, se compreniá pas plan cossí foncionava aquela practica.

L’analisi faguèt estudiar d’un biais prigond mai de 388 mòstras de sang de fins a 106 volontaris d’aperaquí 40 ans d’edat e qu’avián practicada la meditacion d’una manièra intensa. Totes foguèron isolats en abril de 2018 per poder estudiar aquel fenomèn: caliá demorar silenciós pendent 8 jorns e practicar una dièta vegana fòrça estricta.

Tanlèu far aquò, los scientifics prenguèron quatre mòstras de sang dels volontaris e trapèron que lor responsa a l’estransi, la destoxificacion e lo cicle regular de lors cellulas èran melhors,  comparats amb los de personas que practicavan pas regularament la meditacion.

Plusors estudis avián demostrat que la meditacion redusiá l’estransi.

D’autre caire, los cercaires identifiquèron fins a 220 gèns dirèctament restacats amb una responsa immunitària, dont 68 en relacion amb la comunicacion biologica intèrna qu’ajudavan a melhor trabalhar suls gèns imflamatòris. “Avèm trobat de senhals immunitaris que pòdon empachar l’espandiment de malautiás coma l’escleròsi o una covid-19 grèva, çò apondèron. Cossí que siá, es demostrat qu’aquela practica ajuda fòrça lo sistèma immunitari sens activar de senhals inflamatòris”.

Fin finala, los cercaires an demostrat que lo sistèma immunitari uman pòt recebre d’influéncias exterioras amb de practicas coma lo iòga e la meditacion. “La conclusion doncas es que la meditacion pòt ajudar fòrça a luchar contra una inflamacion continua que pòt far patir puèi lo sistèma immunitari, çò afirmèron. E un biais d’o far es amb lo iòga e la meditacion”.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.