Home DIVÈRSES ERA JUSTÍCIA PROÏBÍS CAÇAR MÈS LOPS EN ESTAT ESPANHÒU
ERA JUSTÍCIA PROÏBÍS CAÇAR MÈS LOPS EN ESTAT ESPANHÒU
0

ERA JUSTÍCIA PROÏBÍS CAÇAR MÈS LOPS EN ESTAT ESPANHÒU

0

Segontes era Audiéncia Nacionau espanhòla, eth recors que presentèc era Comunautat Autonòma de Cantàbria non ei bon, e donques demore totauaments proïbit caçar mès lops des de aguesta setmana en estat espanhòu. Entàs jutges, aquera caça poirie provocar un mau terrible que dempús non poirie èster apraiat, mentre que eth mau patit per elevatge uman pòt èster apraiat de manèra economica damb ua indemnizacion.

Es lops que non pòden èster mès caçats.

Ei atau com era Audiéncia Nacionau espanhòla decidic refusar eth recors de suspension demanat pera Comunautat Autonòma de Cantàbria e includir eth lop en listat ministeriau espanhòu dera Transicion Ecologica d’Espècies damb Proteccion Especiau. E que non pòden èster mès caçats. Era decision arribèc aguest deluns en tot èster rebrembat qu’aquesta decision ei ua modificacion dera lei e qu’establís jurisprudéncia d’una manèra clara entà arrestar maus que dempús non poirien èster apraiats.

Damb era suspension d’aquera orde, çò digueren es jutges, eth lop poirie èster caçat en Cantàbria e donques açò provocarie un mau que non poirie èster apraiat dempús. Se er elevatge uman patís maus peth lop se pòt apraiar damb ua indemnizacion economica. E er interès generau serie eth mès important entara conservacion dera espècia, mès qu’es possibles maus economics.

Era autonomia cantabra contra eth Ministèri

Segontes eth govèrn de Cantàbria, contunhar damb era caça deth lop non provocarie era fin dera sua superviuença en aquera comunautat, pr’amor qu’eth lop ja ei considerat com ua espècia protegida. Pr’açò demanèc era suspension dera decision iniciau deth govèrn espanhòu de non caçar mès eth lop en estat espanhòu.  Eth pròpi president d’aquera comunautat demanèc acabar damb era suspension dera caça deth lop en tot criticar es idèes “iperecologistes” dera ministra dera Transicion Ecologica nacionau pr’amor “que non coneish arren sus era realitat des pòbles».

Totun, eth govèrn espanhòu ère contrari ad aguesta suspension dera caça deth lop pr’amor que non ère cap envasion des competéncies cinegetiques des comunautats autonòmes pr’amor qu’era proteccion der environament ei un ahèr de competéncia unica der estat espanhòu. Aquera demanda de suspension dera caça siguec tanben demanada pera Confederacion d’Ecologistes en Acción-CODA e era Asociacion entara Conservacion e Estudi deth Lop Iberic  (ASCEL).

Aquera caça poirie provocar un mau terrible que dempús non poirie èster apraiat.

D’un aute costat, era pròpria Audiéncia nacionau espanhòla arreconeishec qu’encara i a recorsi pendents contra aquera decision judiciau des Comunautats de Galícia, Astúries e Castelha-Leon, Andalosia e tanben Madrid e Múrcia. Ara era comunautat de Cantàbria que vò presentar un darrèr recors de reposicion dauant dera Audiéncia Nacionau pr’amor que non ei bric d’acòrd damb aquera decision que poirie sauvar era vida ath lop coma espècia en nòrd espanhòu.

Segontes eth govèrn de Cantàbria refusen eth chantatge deth govèrn espanhòu en tot unir acceptar aquera decision damb era arribada de hònts economiques destinades entara proteccion deth lop e es indemnizacions entàs elevaires. Entàs cantabres “non ei ua qüestion de sòs mès de gestion d’un conflicte sociau contrari as comunautats autonòmes qu’ajudèren a sauvar enquiara eth lop iberic, e es pagesi que viuen en es pòbles, que demoraràn atau desbrembats deth govèrn”.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.