Home ISTÒRIA LOS GRANDS COMERÇANTS DE L’ANTIQUITAT MEDITERRÀNEA
LOS GRANDS COMERÇANTS DE L’ANTIQUITAT MEDITERRÀNEA
0

LOS GRANDS COMERÇANTS DE L’ANTIQUITAT MEDITERRÀNEA

0

En fòrça escasenças, la situacion geografica condiciona la vida d’un pòble. Aquel foguèt lo cas dels fenicians, que venguèron los mai importants comerçants a la Mediterranèa pendent fòrça sègles.

Fenícia èra situada a la còsta mediterranèa orientala, als territòris dels actuals Liban e Siria (solament un fragment de terren sirian), amb una franja litorala relativament estrecha que s’endintrava pas gaire al continent. L’orografia del terren e las paucas relacions amb los autres pòbles vesins de l’interiora, empenguèron los fenicians a navegar e convertir la Mediterranèa en la siá via de comunicacion amb d’autras civilizacions, mejançant lo comèrci.

Las originas del pòble fenician se remontavan, segon l’istorian grèc Erodòt, aperaquí a l’an 2750 aC, proveniá de Caldea e èra d’origina semitica. Jamai pas constituiguèron un estat unificat, mas que formèron una sèria de vilas sobiranas (similaras a las polis grègas), sens que cap de d’elas exerciguèsse una sobeiranetat sus las autras.

La siá quita produccion èra fòrça vasta, e abastava de produchs coma de recipients, de teissuts, de jòias, de ceramica e d’estatuas religiosas.

Las vilas mai importantas foguèsson Arad, Biblos (famosa per la siá produccion de papirs e d’ont proven lo tèrme Bíblia), Acre, Beritos o Berithus (l’actuala Beirot), Sidon (uèi Saida), Zor (coneguda coma Tir) e Kanak (posteriorament amb lo nom de Ptolemaida o Sant Joan d’Acre en tempses crosats). Inicialament, la vila mai importanta foguèt Sidon, mas a comptar del sègle XIII aC, Zor prenguèt lo relèu dins de Fenícia.

Cada vila dispausava de la siá pròpria legislacion, las siás institucions e los sieus monarcas. Qualques unas d’elas son mencionadas a la Bíblia. Per exemple, lo rei Hiram I de Tir, porgiguèt al rei Salomon d’Israèl lo material, los obrièrs e los arquitèctes pel bastiment del Temple de Jerusalem. Quand existissiá un problèma comun, los desparièrs governants s’amassavan per discutir los sieus problèmas en qualqu’una de las vilas.

De civilizacions consolidadas

L’abséncia d’armada provoquèt que los fenicians foguèsson dominats pels divèrses empèris que contrarotlèron lo Prèp Orient pendent l’Edat Anciana, mas mantenguèron abitualament de “bonas” relacions amb los invasors, en escambi del pagament d’impòstes.

Èran politeistas e la siá religion manteniá las raïses caldeas. Las siás doas principalas divinitats foguèron lo dieu Baal, que representava lo Sol, e Baaleth, que simbolizava la Luna. Ambedoas divinitats èran consideradas coma creadoras e destructivas de l’Univèrs.

Los fenicians mostrèron pas gaire interès pels estudis scientifics, a diferéncia d’autras civilizacions de l’epòca. Mas mejançant los sieus viatges per tota la Mediterranèa, atenguèron difondre las coneissenças d’aquelas autras culturas.

La siá principala activitat foguèt lo comèrci per tota la Mediterranèa, apiejat per la siá situacion geografica. Los fenicians fondèron de colònias o de factorats comercials per apiejar las siás operacions, per totas las còstas e las islas mediterranèas, ont utilizavan de pòrts naturals per los sieus vaissèls. Una de las mai importantas foguèt Cartago, a las còstas africanas, que venguèt una de las vilas mai importantas de l’Antiquitat, e s’afrontèt amb la meteissa Roma pel domeni de la Mediterranèa Occidentala.

Mas en las siás exploracions, los fenicians tanben s’endintrèron a l’ocean Atlantic, traversèron las nomenadas “Colomnas d’Ercules” (l’estrech de Gibartar) e arribèron a establir de contactes amb las Illas Britanicas e coneguèron la còsta atlantica del nòrd del continent african.

Las colònias fenicianas èran desparièras segon lo territòri ont s’establissián. Dins d’aqueles païses ont existissiá unas civilizacions consolidadas, establissián de quartièrs annèxes dins la vila, ont residissián e establissián los sieus magasèms e las siás botigas.

L’abséncia d’armada provoquèt que los fenicians foguèsson dominats pels divèrses empèris que contrarotlèron lo Prèp Orient.

Mas als territòris “barbars”, establissián de vilas entièras, amb una residéncia permanenta, ont se bastiguèron de talhièrs de produccion o de temples. E, amb lo temps, atenhián sometre los indigènas e administrar tot lo territòri.

La siá quita produccion èra fòrça vasta, e abastava de produchs coma recipients (veires, amfòras…), teissuts (amb d’excellents brodats), de jòias, de ceramica e d’estatuas religiosas. Mas sustot destaquèron dims la produccion de las telas de color porpra e lo cristal, fabricats amb lo sable blanc de las plajas las primièras e lo “murix” (una sòrta de cagaròl que possedís un liquid de color roja) los segons.

Mas en los sieus vaissèls se transportava non solament la siá produccion. Mejançant las siás rotas, transportavan de produchs divèrses, dempuèi lo territòri ont se fabricavan o s’extrasián fins als sieus clients. De la Peninsula Aràbia, transportavan d’encens, de mirra e d’onix; de las Índias, de pèiras preciosas, d’espècias, d’evòri e de fustas perfumadas; dempuèi d’Egipte provenián de cavals, de lin e de coton; de l’Africa atenhián d’aur, d’ebèn e de plumas d’estrús; de la Peninsula Iberica, de blat e de metals coma l’argent o lo coeire. Fòrça d’aqueles produchs èran destinats a l’ornamentacion e èran solament accessibles a las classas nautas.

Los sieus vaissèls, imprescindibles per la navegacion, èran bastits amb la fusta dels cèdres del Liban. E per s’orientar en nauta mar, utilizavan las posicions de las estelas, perque desconeissián cap d’instrument adaptat per conéisser la situacion geografica.

L’autra granda aportacion feniciana foguèt l’invencion de l’alfabet. La majoritat d’escrituras de las civilizacions ancianas se basavan en de simbòls que representavan d’èssers, d’objèctes o d’idèas, de sòrta qu’èran fòrça complicadas per la majoritat de la populacion.

Los fenicians inventèron un alfabet de vint-e-doas letras, basat en qualques simbòls de l’escritura ieratica e cursiva egipciana, ont cada son èra representat per una letra. La quantitat de simbòls se redusissiá considerablament, e èra mai facila d’aprene. Los alfabets grèc o latin s’inspirèron en aquela innovacion.

Sens los fenicians e los sieus viatges comerciales e d’exploracion, la civilizacion mediterranèa anciana segurament s’auriá pas desvolopada d’una manièra tan prospera.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.