A començament del sègle XVIIIn, los estats de la Corona d’Aragon èran sobeirans. D’institucions pròprias e legislacions pròprias. Mas pendent la Guèrra de Succession entre los linhatges dels Borbon e d’Habsburg, aqueles estats defendèron los dreches successoris als reialmes ispanics dels segonds.
La victòria dels primièrs provoquèt que lo nòu monarca Borbon, Felip Vn, decidiguèsse punir aqueles estats de la Corona d’Aragon amb la pèrda de la sobeiranetat e l’aplicacion d’un modèl politic similar al del Reialme de Castelha, defensor del nòu linhatge al tròn.
Los Decrèts de Nòva Planta foguèron la disposicion legala utilizada per establir la nòva estructura politica d’aqueles ancians estats de la Corona d’Aragon. Una Nòva Planta, una nòva estructura politica. Ara, aqueles Decrèts de Nòva Planta, que jamai son estats abolits, an tornat oficialament al panorama politic espanhòl, pr’amor que l’associacion “Juristes Valencians” demanda l’abolicion d’aqueles decrèts, un pas necessari per qué lo territòri valencian pòsca recuperar lo sieu drech civil.
Après Almansa
Après la batalha d’Almansa lo 25 d’abril de 1707, lo Reialme d’Aragon e lo Reialme de Valéncia foguèron conquistats per l’armada borbonica. Solament dos meses après, lo rei Felip V promulguèt lo Decrèt qu’abolissiá la sobeiranetat, la legislacion e las institucions d’ambedós reialmes, amb lo “drech de conquista” coma justificacion e amb l’acusacion de “revòlta”.
Pendent los ans 1714 e 1715, foguèron tanben conquistats lo Principat de Catalonha e lo Reialme de Malhòrca. Aquela conquista e la cession a Àustria dels territòris italians (Nàpols, Sicília, Sardenha) simbolizavan la desaparicion de la Corona d’Aragon.
Los Parlaments (o las Corts) d’aqueles estats foguèron dissolguts, e foguèron creadas de Reialas Audiéncias que venguèron solament d’organs per aplicar la nòva estructura politica. Una consequéncia fòrça important se basava en l’escasença que de personas originàrias de Castelha ocupèsson de cargas publicas en aqueles ancians estats (abans la legislacion enebissiá aquela circonstància pr’amor qu’èran d’estrangièrs).
Tota la legislacion pròpria foguèt suprimida e cambiada per la castelhana. Subrevisquèron solament las legislacions civilas e parcialament las penalas. Mas a l’ancian Reialme de Valéncia tanben aquelas desapareguèron e es la causa de la lucha d’una part de la societat valenciana per la recuperacion de la legislacion pròpria civila.
Lo Conselh de Castelha èra l’unica institucion al Reialme d’Espanha, similara a un Parlament, qu’existissiá, e gaudiguèt d’influéncia sus tot lo nòu reialme (compreses los ancians estats de la Corona d’Aragon). La lenga castelhana veniá l’unica oficiala a l’Administracion Publica e la judiciala, e lo catalan demorava proscrich, amb una clara volontat d’incorporar lo castelhan dins de las societats catalana, valenciana e baleara.
Pendent la siuena existéncia, als estats de la Corona d’Aragon aviá existida una estructura “pactista”, que limitava lo poder de la monarquia, partejat amb las Corts (Parlaments). Ara aquelas Corts existissián pas e la monarquia absolutista foguèt implantada totalament.
Los Decrèts de Nòva Planta son pas estats abolits jamai dirèctament, malgrat lo retorn de qualques institucions e la descentralizacion legislativa de l’Estat espanhòl de las Comunitats Autonòmas. Tanpauc pendent la Segonda Republica espanhòla (1931 – 1939).
A l’actuala Constitucion espanhòla de 1978, son abolidas exprèssament las leis de 1839 e de 1876 que redusissián los dreches istorics forals dels territòris bascs, promulgadas per los punir pel supòrt als carlistas pendent las Guèrras Carlistas. Mas son pas mencionats los Decrèts de Nòva Planta dels ancians estats de la Corona d’Aragon. Los assages de ressuscitar la legislacion civila valenciana son estats empachats amb l’inexisténcia d’una derogacion del Decrèt de Nòva Planta de l’an 1707. E la lucha contunha, tres cents ans après.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
