Home ISTÒRIA L’ORIGINA DELS NOMBRES
L’ORIGINA DELS NOMBRES
0

L’ORIGINA DELS NOMBRES

0

Comptar es un besonh dempuèi lo començament de l’Umanitat. Mas cossí comptavan abans los nòstres ancessors? D’ont provenon los nombres qu’utilizam uèi? Pendent lo Neolitic, quand lo concèpte de proprietat privada se desvolopava, los nòstres ancessors per comptar totas las fedas (o quin autre animal que siá), metián per cada especimèn una pichona pèira dins d’un recipient quand sortián al camp, e quand tornavan al poblat, retiravan una pèira per cada feda que tornava al corral. Se en acabar, lo recipient èra void, cap feda s’èra fugida.

Pendent lo Neolitic, los nòstres ancessors usavan sonque los dets de las mans per comptar.

Mas per dire una quantitat pendent una convèrsa èran utilizats los dets de las mans. Logicament, podián solament comptar fins a dètz, emai que qualqu’unas culturas utilizavan tanben los dets dels pès. Per exprimir de chifras superioras a dètz, viravan las mans, e cada torn voliá dire un grop de dètz unitats. Coneissèm aqueles detalhs mercés a la conservacion de qualqu’unas tradicions matematicas similaras en plusors tribús africanas e americanas, qu’an mantengudas aquelas costumas de manièra ancestrala a la siá vida abituala.

Amb l’invencion de l’escritura, foguèt tanben necessari crear de simbòls que representèsson los nombres. Fòrça civilizacions representavan las primièras chifras amb de linhas o de ponches; lo nombre 1 amb un, lo dos amb dos e d’aquela manièra successivament, en mantuns cases fins a arribar al nombre nòu. Culturas tan aluenhadas al temps o l’espaci coma Roma, Babilònia, China, Egipte o los Maias coïncidissián en una meteissa tecnica, mas pas amb los meteisses simbòls, per escriure las primièras chifras.

D’expèrts americans en Matematica

Los Maias, grands expèrts en Astronomia e en Matematica, dispausavan de dos sistèmas de numeracion desparièrs. Un d’aqueles sistèmas se basava en una combinacion de linhas orizontalas e ponches (o pichonas redondas), e l’autre sistèma emplegava la representacion de figuras de divinitats pròpias.

Mas d’ont sorgiguèron los nombres utilizats per la civilizacion occidentala, partejats amb d’autras culturas? Nosautres nomenam los nòstres nombres amb lo nom d’”arabis”, mas sorgiguèron vertadièrament a l’Índia, segurament pendent lo sègle IV abans lo Crist, quand lo subcontinent indian gaudiguèt d’un grand desvolopament cultural e scientific jol reinatge de la dinastia Gupta. Aquel sistèma indian se basava en l’utilizacion de la forma geometrica del cairat e las siás diagonalas per crear dètz chifras.

Quand los musulmans conquistèron maites territòris indians a començaments del sègle VIII jos las òrdres del general Mohammed-ibn-Qasim, foguèron establits de contactes entre ambedoas culturas, e los musulmans adoptèron los nombres indians, que foguèron difonduts per tota la siá geografia en abandonant progressivament la siá numeracion anteriora tradicionala, en arribant a Euròpa probablament per la Peninsula Iberica.

Los nòstres nombres sorgiguèron vertadièrament a l’Índia.

Cossí qu’a Euròpa èran arribats mejançant lo contacte amb los musulmans, recebèron lo nom incorrècte de “nombres arabis”, e desplacèron los nombres romans qu’èran estats utilizats fins a aquel moment a Euròpa, e se basavan en divèrsas letras de l’alfabet roman e inspirats en los dets de las mans quand s’exprimisson amb aqueles qualqu’unas quantitats.

Mas un nombre a una istòria particulara. Es lo nombre zèro, l’inexisténcia d’unitats. Inicialament, cap civilizacion destinava un simbòl per escriure l’abséncia d’unitats. Fin finala, un indian del sègle VI, nomenat Brahmagupta, inventèt un simbòl per exprimir lo zèro, que s’a mantengut fins a uèi. 

Los arabis nomenavan tanben lo zèro amb lo mot “sifr”, que significa literalament “vuèg”. La paraula foguèt tanben introdusida a Euròpa, mas per nomentar en mai d’una lenga quin nombre que siá. D’ací proven la paraula “chifra”.

A l’ora d’ara, los nombres arabis (indians) son los mai utilizats al mond, perqué la civilizacion occidentala e la musulmana los an coma pròpris, mas tanben fòrça d’autras culturas per influéncia de las doas anterioras, los an incorporats tanben dins de la siá escritura.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.