Acabada la Segonda Guèrra Mondiala l’an 1945 a Euròpa los ganhaires debatián lo futur d’Alemanha, e secretament pensavan que devián minimizar la siuena poténcia, per de causas economicas, d’estrategicas, …
Los quatre ganhaires “occidentals”, los Estats Units d’America, Granda Bretanha, França e l’Union Sovietica ocupavan lo territòri alemand (cadun de regions desparièras) e tanben s’avián repartit los quartièrs de la capitala, Berlin.
Qualqu’unes opinavan que se deviá devessir Alemanha en quatre estats sobeirans, mas cadun d’eles amb la “proteccion” de qualqu’una de las autras poténcias nomenadas abans. Devsssís…e ganharàs totjorn.
La Confederacion del Danubi
Una autra opcion prepausada pel primièr ministre britanic Winston Churchill a la Conferéncia de Yalta, ont se repartissián lo mond Grand Bretanha, los Estats Units e l’Union Sovietica, prepausava la creacion de la Confederacion del Danubi, qu’agropariá divèrses estats confederats, a l’entorn d’aquel grand riu, e que remembrava l’ancian Empèri dels Habsburg.
Integrarián aquela Confederacion Àustria, Ongria, Carpàtia e los estats germanics del sud (sobeirans cadun d’eles) de Bavièra, Württemberg e Baden, Tiròl, e amb l’alemand e l’ongrés coma lengas oficialas. Los estats germanics del nòrd aurián una autra estructura. Alemanha demorariá trincada.
Fin finala, los territòris susvelhats pels Estats Units, Granda Bretanha e França formèron l’an 1949 la Republica Federala Alemanda e los quartièrs de Berlin èran susvelhats tanben per aquelas poténcias, amb capitala a Bonn. E los estats orientals susvelhats per l’Union Sovietica (e los respectius quartièrs berlineses) la Republica Democratica Alemanda amb capitala al meteis Berlin.
La primièra, amb una democracia parlamentària e una economia capitalista e dins d’estructuras occidentalas: las Comunitats Europèas e l’OTAN. La segonda amb un regim dictatorial e una economia comunista, integrada al Pacte militar de Varsòvia e l’estructura economica del COMECON. Aquela devesion, un evident exèmple de la Guèrra Freda, se mantenguèt fins a l’an 1990.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
