6 d’Agost de 1945. Dempuèi aquel jorn, la vila japonesa d’Hiroshima demorariá totjorn ligada a l’expression “bomba atomica”. Cèrtas questions apareisson davant d’aquela decision del president estatsunitenc Henry Truman. Se podiá aver evitada?
La Segonda Guèrra Mondiala aviá finalizada tres meses abans a Euròpa. Los Estats Units demandèron a l’Union Sovietica la siuena disponibilitat per atacar Japon e dobrir un segond front davant las còstas occidentalas niponas. L’armada japonesa aviá provocat de tragicas massacres contra la populacion civila chinesa, coreana, filipina…
Encara mai de temps
Mas Stalin respondèt qu’aviá de besonh tres o quatre meses per poder desplaçar l’armada sovietica a l’Asia Orientala. A Moscòu èran mai inquiets per consolidar la victòria a Euròpa e manténer divèrses estats del continent (europèu) en l’orbita comunista.
Far mai long la guèrra al Pacific podiá entraïnar la pèrda de fòrça vidas de soldats estatsunitencs. E tanben de la populacion japonesa. La reaccion a una envasion terrèstra auriá significat , çò de mai segur, una defensa totala dels japoneses, ont los soldats estatsunitencs aurián gaireben luchat cada mètre, amb una resisténcia nipona sens limitas.
Qualques opinions defendon que los Estats Units podián aver enviadas d’imatges de las siuenas pròvas nuclearas efectuadas en territòris desertics per provocar de paur al govèrn japonés. Aurián provocat aquelas images lo renonciament de Tòquio a contunhar la guèrra e acceptar qualqu’una sòrta de rendicion?
Fin finala, una bomba foguèt lançada contra Hiroshima e paucs jorns après una autra sus la vila de Nagasaki. La primièra, cent cinquanta mila victimas, la segonda noranta mila, mai totes los malauts pendent decènnis per las irradiacions. Una autra escasença podiá aver provocat mai de victimas (la dilatacion de la guèrra amb lucha terrèstra e maritima) ? De questions amb de responsas malaisidas. Çò de mai segur es que foguèt la decision mai complèxa del govèrn del President Truman. Pauc après la Segonda Guèrra Mondiala finalizava al Pacific.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
