Home General LO CILINDRE DEL REI CIR
LO CILINDRE DEL REI CIR
0

LO CILINDRE DEL REI CIR

0

Lo cilindre de Cir es un cilindre de fanga descobèrt per A. H. Rassam en Babilònia en 1879 e uèi es al Musèu Britanic. Pòrta d’inscripcions amb de caractèrs cuneïfòrmes acadians que parlan del rei Cir IId lo Grand de Pèrsia e de la siá òbra. La descobèrta se faguèt pendent l’escavacion del temple de Marduk en Babilònia.

Lo cilindre consistís en fach en dos tròces nomenats A e B. Lo tèxt remembra que lo rei Cir demostrèt perqué èra lo rei de Pèrsia e cossí i auriá una nòva politica per ganhar los abitants d’aquel empèri. Lo cilindre tanben inclutz un catalòg de nòvas leis: tolerància religiosa, fin de l’esclavatge, libertat de causida de trabalh e espandiment imperial.

Un moment clau

Lo 12 d’octòbre de l’an 539 abans J.-C.,  l’armada pèrsa intrèt en Babilònia sens combat. Lo 29 d’aquel mes, i arribèt Cir lo Grand que venguèt “rei de Babilònia, Sumèr e Akkad e rei de los quatre costats del Mond”.

 

Cir ordenèt alara d’escriure sul cilindre amb l’usatge de modèls babilonians e assirians. Lo cilindre foguèt depausat jol mur de Babilònia coma èra tradicional. Aital demorarián per totjorn las òbras del nòu rei Cir IId. Al costat del cilindre, i aviá d’autres tèxtes coma l’Istòria de Nabonides, lo darrièr rei de Babilònia abans l’arribada de Cir. Lo tròç A a 35 linhas e lo B 9 linhas. Lo tèxt ditz aiçò: Nabonides es un criminal e foguèt lo darrièr rei de Babilònia e caliá trobar un rei coma o aviá ordenat lo dieu Marduk. Per aiçò foguèt causit Cir. Puèi se mòstra la volontat del rei de trobar la patz e la tolerància envèrs totas las religions, e mai de daissar tornar los pòbles exiliats de Babilònia dins los lors païses.

Cir foguèt lo solet rei a desliurar de nacions esclavas de Babilònia.

Cir recomandarà lo tèxt al dieu Marduk pel sieu filh Cambises. Puèi parla de cossí foguèt bastit lo nòu mur de la vila de Babilònia, ont foguèt trapada una inscripcion del rei assirian Assurbanipal. Los josieus èran demorats de sègles en Pèrsia, condemnats pels reis de Babilònia. Pasmens, la Bíblia parlèt del rei Cir coma d’un bon rei pr’amor qu’aviá salvat Israèl. Lo tèxt es contemporanèu del cilindre de Cir escrich per d’adèptes del dieu Marduk.

Segon los expèrts, l’autor d’aquel tèxt biblic foguèt lo segond Isaias, que poiriá aver conegut lo cilindre e i far una referéncia indirècta. De tèxtes semblables foguèron tanben escriches dins las Cronicas e dins lo libre d’Esdras, dins la Bíblia. Lo cilindre doncas es plan important per l’istòria de l’umanitat car fa referéncia als dreches umans.

Pasmens, lo cilindre tanben demòstra que l’accion de crear lo cilindre de part de Cir IId èra pas brica abituala als reis pèrsas, perque Cir demostrèt que voliá adoptar las costumas localas e aital venir un bon rei. Al costat del cilindre, los pèrsas aurián tanben sepelit d’animals, de tauletas de pèira e de fanga e d’autras aisinas. Tot aquò per demandar la proteccion divina.

Uèi, los istorians confirman que Cir foguèt lo solet rei a desliurar de nacions esclavas de Babilònia de la siá servitud. E per aiçò lo cilindre es plan especial e singular, car cap d’autre rei de l’Antiquitat foguèt pas aital. Aquela politica de tolerància es considerada uèi coma la primièra declaracion dels dreches umans, e demòstra que Cir lo Grand foguèt un rei desparièr dels autres de la region e de l’epòca, ja que balhèt als abitants de Pèrsia de libertats religiosa e d’opinion jamai vistas de per abans.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Fotografia principala: Wikipèdia

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.