L’IA POIRIÁ LÈU TUAR LOS NUMERICS FACHES PER D’UMANS
Se ditz de l’IA que farà créisser la productivitat, que metrà fin a cèrts emplecs, que poirà cambiar l’economia. Mas se ditz pas gaire que l’IA poiriá tanben tuar la produccion umana sus Internet, mai que mai per çò que tanh als numerics. Mantuna ipotèsi coma la del bòsc escur o encara la de l’Internet mòrt confirman lo procès que lèu poiriá menar a aquela realitat.
Segon la teoria del bòsc escur –descricha per l’escrivan de sciéncia-ficcion chinés Cixin Liu, l’Univèrs es un grand bòsc escur ont las civilizacions s’amagan las unas de las autras dins la vegetacion per paur d’èsser atacadas fins a l’escantiment. Internet uèi es un espaci contrarotlat –pas totjorn, aürosament– per de robòts e l’IA, e ont los umans s’amagaràn de mai en mai dins d’espacis privats; uèi i a de mai en mai de forums (d’umans) e comunautats barradas dins d’aplicacions coma WhatsApp, Telegram o Discord.
L’Internet mòrt es tanben una autra ipotèsi malgrat que defenda que la majoritat dels contenguts que recebèm aicí son realizats per d’umans. E lor tòca tanben son los umans. Mas se la majoritat dels contenguts començan d’èsser creats per l’IA, que se passarà amb Internet? Morirà? A l’ora d’ara, la màger part del trafec dels rets socials es ja contrarotlat per de maquinas e non pas per de personas.
De nòvas donadas
Dins l’estat espanhòl, per exemple, Internet poiriá morir lèu-lèu. Segon GfK DAM, que mesura las audiéncias numericas, s’es realizada una enquibsta suls principals mèdias del país. L’IA generativa ja entraïna mai de 23,9 milions d’utilizaires unics. ChatGPT es en naut del classament entre las aisinas pus utilizadas pels umans.
Per GfK DAM, l’usatge de l’IA generativa pels vesitaires d’Internet a crescut de 24,5 punts a respècte de 2025. Aquò vòl dire que lo 58% de la populacion que vesita Internet ja vesita de numerics creats per d’IA. Es pas una automatizacion o una acceleracion del procès: l’espelida de chatbòts coma ChatGPT ja es una alternativa reala a de motors de recèrca coma Google o Bing.
Los utilizaires, doncas, demandan d’informacion de mai en mai a ChatGPT pertot. Per realizar una operacion matematica o per demandar la metèo. Es aital que l’IA remplaça los numerics especializats e tanben los mèdias. E los abitants de l’estat espanhòl tanben passan de mai en mai de temps amb l’IA. Sonque en un an la chifra a crescut de 44 jorns.
En mai d’aquò, GfK DAM confirma que la taxa de conversion de vesitas cap a de numerics dempuèi las aisinas d’IA es de sonque un 0,73%. Solament 7 de cada 100 utilizaires clicarián puèi suls ligams ofèrts per l’IA per aver mai d’informacion. Es lo biais d’aver informacion dels chats, d’atrapar d’informacion, sovent illicitament, per ne balhar mai.
Ça que la, aquel 0,73% de “taxa de conversion de vesitas” a crescut d’un 0,05% a respècte de las donadas de 2025. Mas aquò es sonque mens d’un 1% de las vesitas recebudas per l’IA. ChatGPT a 19 milions d’utilizaires unics dins l’estat espanhòl. E aquò representa lo 79,3% del mercat.
Totun, ara lo sector comença de se rompre: Grok a crescut d’un 1142% en un an, e Anthropic de mai d’un 391%. Gemini tanben a crescut d’un 283%. “Lo decòr ara es mai fragmentat”, çò diguèt la directritz de GfK Media, Aida Méndez.
Aital, segon GfK DAM, l’IA generativa es pas pus una tecnologia experimentala o limitada a cèrts trabalhs. Per aquel mesurador, aquela nòva tecnologia “es venguda una novèla jaça d’accès quotidian a l’informacion e als contenguts numerics”, çò apondèt Mendez. E entraïna “un cambiament estructural dins la manièra que los utilizaires navegan sus Internet e consuman de contengut informatiu”.
Pasmens, i a tanben de risques. Los especialistas de la comunicacion an ja confirmat que los mèdias son los responsables de filtrar l’informacion. La reüssida de l’IA poiriá menar a un oligopòli del contraròtle de l’informacion fach per sonque un grop d’entrepresas estatsunidencas. Aquò tanben es conegut pels mèdias que sabon que los contenguts pòdon èsser ara consumats a partir de l’IA; e aquò vòl dire mens de moneda.
GfK DAM a tanben confirmat que los numerics que patisson mai l’arribada de l’IA al mond d’Internet son Wikipèdia o de numerics especializats dins lo trabalh volontari o los diccionaris. Aquel usatge de l’IA pels internautas de l’estat espanhòl creis mai dins lo grop d’edat d’entre 35 e 44 ans, ont la penetracion de l’IA ja atenh lo 65%.
La Redaccion
Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.
