Home SCIÉNCIA LEI NOMBRES PROMIÈRS
LEI NOMBRES PROMIÈRS
0

LEI NOMBRES PROMIÈRS

0

Un  còup  de  mai  un  article  a  prepaus  deï  nombres  promiers valent a dire lei nombres entiers que son soncament devesibles per

1 e elei-memes coma :

2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 23, 29, 31……..

-=-=-=-=-=-=-=-=-

Vaqui una formula anciana trobada en 1772 per LEONARDI EULER  (famos matematician Suisse BALE 1707. Sant Petersborg

1783).

Es facha amé lo polinome :

P (N) = N^2+N+41        –             N^2 = N*N (un carrat)

En prenent de N=0 fins N=39 Euler a obtengut 40 nombres promiers que son :

–  41, 43, 47, 53, 61, 71, 83, 97, 113, 131, 151, 173, 197, 223,

251, 281, 313, 347, 383, 421, 503, 547, 593, 641, 691, 743,

797, 853, 911, 971, 1033, 1097, 1163, 1231, 1301, 1373, 1447,

1523, 1601.                                                               Se prenetz

N = 40 ven

–  P(40) = 40^2 + 40 + 4 1= 1600 + 40  +41 = 1681

E 1681 non es promier,  1681 = 41*41 = 41^2

En 2010, una novela formula mai complicada es estada trobada amé  un  polinome  de  degrad  6,  alora  qu’aqueu  d’Euler  ben  mai simple era de degrad 2.

Per lo trobar, François DREIS e Bernard LANDREAU an cercats pendant 6 mès amé l’ajuda de pas mau de computadors.

Va vaqui

n^6/72 – 5n^5/24 – 1493n^4/72 + 1027n^3/8 + 100471 n^2/18 – 11971 n/6 – 57347

Aqueu polinome dona dei nombres promiers despuei n = -42   fin  n=15

En 1947 lo matematician MILLS a trobat una formula que pòu dona un molon de nombres promiers en utilisant un nombre

N = 1,306377… Sonat de segur nombre de Mills

Fau prene la valor entiera de (N ^3) ^n

A obtengut  2, 11, 1361, 252100887, … per n=1, 2, 3, 4, …

Lo vingtieme nombre promier obtengut a dins lei 6 miliards de chifras.

Veire l’O.E.I.S A05124 onte son afichats, lei 6 promiers nombres promiers de Mills. Lo 6-en es ja gigant que gigant.

L’autor de questa contribucion es Eric W. WEISTEIN

sus internet a creat 2 importants sites :

  • (WOLFRAM) MATH-WORLD

mounte son repertoriats deï molons de formulas.

Sus la teoria dei nombres

  • (WOLFRAM – ALPHA)

Sota  titrat  ”Computational  Intelligence”  que  conten  mai  de  10

miliards d’informacions, es dins un lengatge simple, quasi naturau, un  mejan  de  calcul  mai  que  mai  poneros,  una  ajuda  foarça importenta per lei cercaires.

Intelligencia ? Inventivitat ?

Sempre  dins  l’O.E.I.S.     A051021  se  troba  una  contribucion  de Simon PLOUFFE, onte es notat lo nombre de Mills amé tot plen de decimalas {calculadas en suposant que la conjectura de RIEMANN sus lei nombres promiers es veraia}.

Simon   PLOUFFE   es   un   matematician   actuau   d’origina canadiana,  qu’es  professor  a  NANTES.  Ai  agut  deis  escambis matematics amé eu, per l’intermediari de Neil Sloane, estent qu’amé eu, lo Simon a participat a la creacion de l’O.E.I.S.

Simon  PLOUFFE  a  realisat  dei  descobertas  matematicas importantas qu’importantas. Es un sabantas tot simple que non eisita d’explicar sei recercas, a balhar dei conselhs (ço qu’a fach per ieu, matematician que non ai son niveù de conneissança).

En 1951 E.M. WRIGHT a escrich una autra formula amé tota una seria de potença de 2 reiteradas.

Aqui encara trobem dei nombres promiers que son lèu-lèu de mai en mai grandas.

-=-=-=-=-=-=-=-

Despuei      l’antiquitat      es      coneigut      ‘‘LE      CRIBLE D’ERATOSTENE’’ qu’es de concepcion foarça aisada estent qu’es de barrar lei multiples de 2, de 3, de 5, de 7, de 11 …

ERATOSTENE (Cyrene 284, Alexandria 192 zav. JC) matematician e filosofe grec a mesurat la circonferencia de la terra amé deis ombras.

En 2019 Tòmas OLIVIERA E SILVA t’an a fach una version programabla opitmisada que permès teoriquament de calcular dei

nombres promiers tant qu’es possible per un computador.

SIMON PLOUFFE, eu, li a pas gaire de temps, lo 25 de janvier

de 2019, a poscut generar 100 nombres promiers amé la formula :

a (n+1) = a (n) ^ (101/100)

Amé au despart un nombre a (o) mai que grand

Es    S(n) = {a(n)}            { } valor arrondido

Que va donar la seguido de 100 nombres promiers.

Se voletz n’en saber mai, sus internet li a un article sonat :

”””””UNE FORMULE POUR DES NOMBRES PREMIERS””””””” de Simon PLOUFFE eu-meme.

Estent que sieu aqui a charrar un còup de mai de NOMBRES PROMIERS n’en profichi per vos sinhalar lo mai grand coneigut ; que se n’en troba totjorn de novèus dins lo tipe de MERSENNE.

2^p-1 monte p es promier

Es lo 7 de decembre de 2018 que dins l’encastre dau project

‘GREAT INTERNET MERSENNE PRIME SEARCH’ (G.I.M.P.S)

que Patrick LAROCHE a trobat :

2^82569933 – 1 Promier

amé 24 862 048 Chifras decimalas

Aqèu d’avant era estat trobat, sempre dins lo project

[G.I.M.P.S.], per tota una chorma lo 26 decembre 2017, era

2^77232917 – 1

amé 23 249 425 chifras decimalas

….. (Cf ma cronica dau 12 de febrier de 2018).

SPIRALA D ‘ ULAM

Stanislaw ULAM (1909 – 1984) Fisician e matematician

Pòlònei a agut l’idea de placar lei nombres entiers en spirala.

Alora a remarcat que l’avié deis alinhaments de nombres promiers.

Pas gès d’explicacion per quest fenomen.

SPIRALA D ‘ ULAM

Cronica matematica de Joan-Glaudi Babois *

Mesa en pagina Christian CASTILLON

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.