Un dels primièrs dilèmas qu’afrontèt la Revolucion Francesa foguèt la siuena posicion davant las lengas e las culturas regionalas. Qualques revolucionaris defendián una idèa mai “federalista”, amb un respècte cap a aquelas lengas (amb la publicacion multilingua de tota la legislacion revolucionària), del temps que d’autras opinions èran contràrias, amb la teoria que cresiá que las lengas regionalas èran contràrias a l’esperit de la Revolucion e èran un vestigi de l’Ancian Regim e de la monarquia absolutista, per lo sieu supausat “caractèr tradicionalista”.
Un dels principals defensors d’aquel segond posicionament foguèt l’abat Grégoire (1750 – 1831), revolucionari convençut. Pendent la session de la Convencion Nacionala del jorn 4 de junh de 1794, presentèt un estudi amb un long títol que demostrava clarament las siuenas intencions, “Informe sul besonh e los mejans per anientar los dialèctes e universalizar l’utilizacion de la lenga francesa” (la lenga de l’estudi en francés, evidentament).
Una teoria plan personala
Segon la siuena teoria, lo francés èra parlat per un percentatge redusit de la populacion del territòri de la Republica. Solament en quinze dels ochanta tres departaments de l’epòca la populacion parlava un francés corrècte abitualament. Èra, çò de mai segur, vertat, pr’amor que dins los departaments amb una pròpria lenga, aquela èra utilizada per la populacion abitualament e parlavan solament en francés los foncionaris del govèrn. Existissián tanben de diferéncias fòrça importantas ; e tanben i avián los dialèctes del meteis francés, las nomenadas “lengas d’oïl”.
Trenta tres lengas o dialèctes desparièrs èran mencionats en l’estudi de l’abat Grégoire, amb d’expressions clarament mespresairas en qualques paragrafs. Lo sieu estudi defendiá l’anequeliment de totas las lengas regionalas pr’amor que considerava qu’èran un obstacle per la propagacion de las idèas de la Revolucion, e defendián los privilègis istorics de qualcunes territòris, contraris a l’idèa d’egalitat qu’exprimissiá lo meteis lèma de la Revolucion.
L’abat Grégoire defendiá que la lenga de la Revolucion èra solament lo francés, e que la propagacion de las idèas revolucionàrias per tot lo mond convertiriá la lenga francesa en la principala de l’Umanitat. Una frasa atribuida a l’abat Grégoire mòstra lo mesprètz qu’exprimissiá envèrs aquelas lengas: “lo federalisme e la supersticion parlan breton, l’emigracion e l’òdi a la Republica (e la Revolucion) parlan alemand (per Alsàcia), los enemics de la Revolucion parlan italian e lo fanatisme parla basc”. Desconeissèm en quinas teorias se basava l’abat Grégoire per defendre aquelas acusacions.
Las acusacions d’una monarquia absolutista partidària d’aquelas lengas èran absurdas. Lo rei Francés Ir aviá iniciadas al sègle XVIn las proïbicions contra la lenga occitana amb lo Tractat de Villers-Cottêrets o lo rei Loís XIVn aviá enebida tanben l’utilizacion de la lenga catalana en domenis administratius o judicials al Rosselhon l’an 1700.
De la lenga occitana l’abat Grégoire opinava qu’èra solament una amassada de parlars dialectals luenhs entre eles meteisses, descendenta de l’anciana poesia trobadoresca, mas amb una qualitat lingüistica fòrça paura e que los sieus meteisses parlants se comprenián pas. Las basas per una progressiua minorizacion de las lengas regionalas èran establidas amb l’estudi de l’abat Grégoire. Mas d’ont proveniá aquel òdi d’aquel capelan vèrs aquelas lengas ?
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
