Home GEOGRAFIA LA SELVA AMAZONICA, EN DANGIÈR
LA SELVA AMAZONICA, EN DANGIÈR
0

LA SELVA AMAZONICA, EN DANGIÈR

0

Fa mai de tres setmanas que la selva amazonica crema; las chifras son estonantas amb un 83% mai d’incendis qu’en 2018. Los fuòc son tan grands que ja i a de vilas entièras cobèrtas amb lo fum dels incendis. Las chifras, balhadas per l’Institut Nacional de Recèrca Espaiala (INPE) brasilièr, confirman una situacion a la region tras que marrida, amb pus de 72.843 fuòcs dempuèi lo mes de genièr d’ongan.

Brasil doncas es lo país american amb mai de fuòcs ongan, amb Veneçuèla e Bolívia aprés e qu’an de chifras plan mai redusidas e solament un quatren d’ectaras cremadas. Son de chifras que lo govern brasilièr del president Jair Bolsonaro, conegut per sas criticas a de grops ecologistas, voliá pas que foguèsson conegudas pr’amor que neguèt fins la setmana passada las meteissas.

Segon lo govèrn brasilièr l’armada d’aquel país es estada convocada per luchar contra los incendis.

Maugrat aquò, ara lo govèrn federal brasilièr confirmèt que ja an mobilizat l’armada e plusors avions per luchar amassa amb los govèrns estatals contra los fuòcs. Los estats brasilièrs pus afectats son los situats totalament o parcialament dins la forèst amazonica. Apueì, es l’estat de Mato Grosso l’estat qu’a mai de fuòcs, amb 13.682 fuòcs, çò es un 87% pus que pendent tot 2018.

D’incendis provocats

La majoritat d’aqueles incendis, que situan lo bòsc amazonic dins una grèva situacion ecologica, son estats confirmats coma de fuòcs provocats per l’indústria del boi brasilièra, que vòl transformar aquela region en d’airals per l’elevatge o netejar de regions ja deforestadas. Los incendis se serián espandits mai encara pr’amor de la sason seca, que finirà en octubre.

Un tresen dels incendis son patits per d’airals del Cerrado, una autre naut ecosistèma brasilièr.

La selva amazonica es una dels pus grands airals amb una melhor biodiversitat de la planeta mas, maugrat aquò, aquel bòsc tropical gigant es ara en perilh pr’amor d’aqueles incendis. Las chifras tanben confirman que dempuèi fa d’annadas desaparéisson pus de 3.000 quilomètres cairats de manièra annadièra d’aquela selva. E aquò poiriá lèu èsser considerat ja coma una grèva catastròfa environamentala.

Los incendis aurián ja cremat mai de mièg milions d’ectaras e la situacion seriá tant grèva que la quita NASA auriá volgut publicar d’imatges de satellit ont se pòt espepissar la region amb de milièrs de fuòcs. Son d’imatges que cal somar a las dels incendis que patís uèi lo jorn una autra part de la planeta, Siberia, e atanben los centenats de fuòcs que i a en Africa Centrala.

De centenats de grops environamentals critiquèron lo pichon esfòrç del govèrn brasilièr de Bolsonaro per escantir los fuòcs e la fauta de punicion per las entrepresas “amigas” del govèrn que son las meteissas que provoquèron los fuòcs. Segon lo pròpri institut brasilièr INPE i a una relacion dirècta tre los airals cremats e la deforestacion actuala. En mai d’aquò, set dels dètz territòris municipals que patisson los fuòcs son dins la forèst amazonica e los autres tres son dins lo Cerrado, lo segond ecosistèma natural mai grand d’aquel país d’America del Sud.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.