Home ISTÒRIA LA REVOLUCION CONSERVADORA DE RONALD REAGAN
LA REVOLUCION CONSERVADORA DE RONALD REAGAN
0

LA REVOLUCION CONSERVADORA DE RONALD REAGAN

0

En acabar lo decenni de 1970 la societat estatsunidenca patissiá una crisi fòrça prigonda. Als problèmas economics provocats per l’aument del prètz del petròli, qu’aumentèt la taxa de caumatge, s’apondèt una crisi de valors provocada per la desbranda a la Guèrra del Vietnam.

La granda valor potenciada per Reagan foguèt lo patriotisme.

En aquel contèxt s’afrontèron en la lucha per la presidéncia dels Estats Units lo republican Ronald Reagan e lo democrata Jimmy Carter. Mas quin projècte presentava lo ganhant Reagan per sedusir la societat estatsunidenca? Èra la nomenada “Revolucion Conservadora”, que podiá èsser definida coma “un retorn a las valors tradicionalas estatsunidencas”.

Al domeni economic, se defendiá la totala libertat economica, amb una simplificacion de la siá legislacion e la supression de fòrça reglaments que contrarotlavan l’activitat economica, per animar l’activitat empresariala. Las Administracions Publicas, sustot l’Administracion Federala, mantenián solament  preséncia als domenis economics ont foguèsse necessària la siá intervencion.

La pression fiscala èra redusida considerablament, per qué las entrepresas e las personas poguèsson dispausar de mai liquiditat, e poguèsson consomar (crompar) mai. Aquel aument de la demanda provocariá una necessitat d’aumentar l’ofèrta e la produccion de las entrepresas, que devián contractar mai trabalhadors per aténher aqueles nòus nivèls de produccion e servici.

Mens d’argent, mai trabalh

Mas la reduccion d’impòstes provoquèt una reduccion (e supression) de fòrça ajudas publicas, car las Administracions dispausavan pas de la liquiditat anteriora. Aquelas ajudas avián agut una espandida pendent los tres decènnis anteriors, en aprofechant lo melhorament economic de 1950-1970 e de las necessitats de la crisi de  1970-1980. Sustot en las ajudas als trabalhadors sens trabalh, se produsiguèt una reduccion de las importacions e de las personas beneficiàrias, e lo programa de Ronald Reagan supausava qu’aqueles aturats poirián aténher trabalh en aquelas entrepresas en espandiment.

Lo movement del “Tea Party”, fòrça mai recent, mas tanben fòrça poderós, es eretièr dirècte de la politica economica de l’epòca de Ronald Reagan. E lors partidaris defendon que las originas provendrián de la meteissa Revolucion Americana d’Independéncia de 1776.

E s’atenhián pas rapidament trabalh e avián de problèmas economics las personas? En aqueles cases, la familha veniá l’institucion que protegissiá aquelas personas. L’Administracion de Reagan confirmèt l’estructura familiala tradicionala coma una colomna basica de la societat, coma lo refugi de las personas, emocional e economic. Los mejans de comunicacion (amb de comèdias televisivas que mostravan familhas jonchas e urosas) defendián aquela santificacion de l’estructura familiala. E se dispausavan pas d’una familha, o lors parents èran en una situacion pièger? Alavetz la darrièra solucion èra la caritat, abitualament mejançant qualque parròquia religiosa.

Segon aquela administracion, la familha veniá l’institucion que protegissiá las personas.

Pr’amor que la religion foguèt tanben defenduda per l’Administracion de Ronald Reagan, en totas las desparièras glèisas crestianas (episcopalianas, baptistas, catolicas…). Los mejans de comunicacion e las parròquias mostravan de valors socialas que confondián las idèas religiosas amb las socialas tradicionalas estatsunidencas.

L’autra granda valor confirmada foguèt lo patriotisme. La societat estatsunidenca deviá superar lo trauma de la desfacha a Vietnam, e se defendiá la bontat del caractèr nacional nòrd-american (gaireben una nacion causida per Dieu) e lo besonh de manténer un protagonisme indiscutible dins de la politica internacionala e en la lucha contra l’espandiment del comunisme, considerat enemic de las valors estatsunidencas. La despensa en defensa foguèt aumentada considerablament, amb un renovelament de l’armament e la produccion d’armas nuclearas de manièra industriala, per frenar la menaça de l’Union Sovietica.

Patriotisme, religion e defensa de la familha e de la libertat economica èran d’aisses fondamentals d’un programa politic qu’illusionèt los estatsunitenc, que donèron la siá confisança a Ronald Reagan e lo sieu successor George Bush pendent dotze ans, e que trobèt un aliat a la Grand Bretanha de Margaret Thatcher.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.