Home DIVÈRSES LA PLANETA, DESTORBADA AL 97%
LA PLANETA, DESTORBADA AL 97%
0

LA PLANETA, DESTORBADA AL 97%

0

Un nòu estudi, qu’inclutz pas Antartida, a identificat l’estat de la planeta al nivèl environamental a l’ora d’ara. La resulta foguèt de tot en tot inesperada pels cercaires; sonque lo 2,97% de la Tèrra demòra coma èra abans la revolucion industriala. Pasmens, tanben es estat identificat cossí l’èsser uman podiá renovelar fins a lor 20% los escosistèmas terrèstres amb un pauc d’esfòrç.

L’estudi, publicat dins la revista Frontiers in Forest and Global Change, demòstra pel primièr còp que sonque aperaquí lo 3% dels ecosistèmas terrèstres de la planeta rèstan sens cap de cambiament environamental provocat per l’activitat umana.

Per far l’estudi, los cercaires analisèron l’estat de l’environament global (çò que vòl dire cossí l’activitat umana aviá provocat de cambiaments negatius sus el), l’estat de la fauna (e la pèrda d’espècias) e cossí tot aquò podiá tanben entraïnar de nòus cambiaments dins l’environament. L’estudi foguèt fach amb d’imatges de satellit e de donadas ja publicadas.

“De servar un ecosistèma sens cambiaments es vital pel mantenement de la biodiversitat de la planeta, çò diguèt Kimberly Komatsu, del Centre de Recèrca Environamentala de l’Smithsonian Institution, e que participèt pas a aquel estudi. Se i a de cambiaments, aquò tanplan afectarà los quites umans”.

Los luòcs ont l’environament rèstan intactes son majoritàriament dins la tondra, coma en Canadà o Groenlàndia. Pasmens, tanben ne demòran qualques pichonèlas regions dins la selva d’Amazonas, lo bacin de Còngo o la selva indonesiana, qu’an pas patit cap d’activitat umana agressiva, o pas encara. E la màger part son geridas per de comunautats indigènas.

Segon los cercaires, la resulta foguèt pas brica esperada car pensavan que demoravan aperaquí un 10% de Tèrra sens agression umana. E aquò, çò diguèron, auriá de menar vèrs una proteccion màger de l’environament global de la planeta abans que siá tròp tard.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.