Home ISTÒRIA LA MOMIFICACION, PLAN MAI ANCIANA
LA MOMIFICACION, PLAN MAI ANCIANA
0

LA MOMIFICACION, PLAN MAI ANCIANA

0

Encara uèi la majoritat dels egiptològs creson que lo procés de momificacion se debanèt e s’espandiguèt sustot pendent l’Empèri Mejan egipcian e qu’abans (çò es pendent l’Empèri Ancian) foguèt un procés plan simple pels egipcians antics. Aital, sonque daissavan secar lo cos del mòrt, li quitavan pas lo cervèl e pas sovent li quitavan los organs intèrns. Pasmens, la recenta descobèrta, estudi e analisi del tombèl del nòble Khuwy poiriá cambiar plan aquela cresença.

La momificacion seriá començada 1 000 ans abans.

Per ansin, la descobèrta dins la necropòlis de Saqqara en 2019 del tombèl del nomentat Khuwy (que foguèt benlèu un naut personatge de la cort del faron o benlèu un nòble d’aquela epòca) poiriá cambiar plan la coneissença que los egiptològs an al present sul procés de momificacion egipcian, car òm compreniá pas plan encara quora se debanèt la sieuna origina.

Khuwy foguèt momificat. Çò d’estonant es que foguèt momificat aperaquí 1 000 annadas abans de çò qu’òm cresiá que foguèron las primièra momificacions. Khuwy, d’efièch, foguèt un naut nòble egipcian que visquèt pendent los darrièrs jorns de l’Empèri Ancian egipcian (2686-2181 abans lo Crist). Plusors ieroglifes trapats al sieu tombèl de Saqqara confirmarián qu’apertenguèt a la familha reiala del faraon que visquèt ara fa mai de 4000 ans. L’estonament arribèt quand òm poguèt constatar que foguèt tanben momificat e que la tecnica per aquò far d’aquela epòca foguèt ja plan avançada e complèxa.

Las primièras momias

Lo tombèl de Khuwy foguèt descobèrt a Saqqara.

Ara los egiptològs egipcians confirman que Khuwy foguèt momificat. Per o far daissèron lo cos dins de saba, benlèu de cèdre. Puèi lo cos foguèt entornejat tornarmai amb d’autras resinas e puèi, amb de lin de la melhor qualitat. Segon Salimel Ikram, cap d’egiptologia de l’Universitat Estatsunitenca de El Caire « foguèt una momificacion excellenta. Sonque avèm vist aquela qualitat de lin pendent la 21a dinastia ».

Per ansin, la momificacion del nòble Khuwy poiriá cambiar e plan la compreneson actuala d’aquel procés a mai de la sieuna possibla origina. Amb Khuwy òm pòt conéisser melhor l’origina de la momificacion, las rotas de comèrci restacadas a aquel procés e perqué òm ja comencèt a momificar d’egipcians mòrts en aquela epòca luenhana, plan mai anciana de çò qu’òm aviá pensat fins ara.

Aital, la descobèrta de la momia del nòble Khuwy amb de saba e de resinas e lin confirmèt qu’èra un procés parièr al d’autras momias trapadas 1000 ans puèi. A mai d’aquò, lo tombèl tanben foguèt considerat plan bèl pr’amor de divèrses murs pintats amb de polidas colors. Lo tombèl a una forma de L, amb un tunèl a la dintrada, un fach que foguèt utilizat pels antics egipcians sonque amb de faraons. Aquò tanplan demostrariá la nauta importància de Khuwy dins la cort del faraon egipcian e perqué foguèt momificat mil ans bans de qu’òm cresiá que foguèron las primièras momias egipcianas.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.