Home ASTROFISICA LA MOLECULA UNIVERSALA
LA MOLECULA UNIVERSALA
0

LA MOLECULA UNIVERSALA

0

H3+, tanben coneguda coma triidrogèn, es la molecula que los scientifics coneisson coma la molecula universala, e o dison pr’amor qu’es la molecula amb la quala se formèt l’Univèrs. Ara, mai d’un scientific assajan de la mai comprene en tot utilizar de lasèrs ultrarapids. Es solament amb aquela tecnologia que se pòt arribar de descobrir quala es sa quimia originala. E son a mand d’o descobrir.

Las resultas de divèrsas experiéncias realizadas per de cercaires de l’universitat estatala de Michigan (als Estats Units) son ja estadas publicadas dins de revistas numericas coma Nature Communication o encara Journal of Chemical Physics. La tecnologia utilizada per assajar de descobrir sas creacion e composicion pòt èsser sonque facha amb de lasèrs ultrarapids. Es aital que vòlon comprene l’estructura d’H3+ que l’Univèrs, la Via Lactèa, de gigants de gas e encara l’ionosfèra terrèstra ne son faches.

La creacion d’una molecula de triidrogèn es un dels procèsses pus rapids de l’Univèrs.

En mai d’aquò, lo celèbre quimista e fisician Marcos Dantus tanben volguèt estudiar cossí es H3+ e per ansin creèt una nòva tecnologia estonanta, çò diguèt Dantus. Per poder veire cossí se desvolopan de moleculas d’H2 en moleculas d’H3+. E sustot es encara pus susprenent lo pauc de temps qu’an de besonh per o far”.

Una procès que fa servir de metanòl

La còla de cercaires dirigida per Marcos Dantus utilizèt de metanòl per poder melhor comprene qual èra lo vertadièr procès de creacion d’una molecula de triidrogèn. Amb d’etanòl poguèron espepissar cossí se duplicavan las moleculas e qualas èran las draias qu’aquelas seguissián abans de venir una nòva molecula d’H3+.

H3+, tanben coneguda coma triidrogèn, es la molecula que los scientifics coneisson coma la molecula universala.

Dins la còla de cercaires qu’estudièt aquela molecula i aviá tanben d’astroquimistas, que volguèron soslinhar que lo procès èra fòrça rapid: la creacion d’una molecula de triidrogèn es un dels procèsses pus rapids de l’Univèrs. Es mai rapid encara que quand una bala travèrsa un atòm. Es un procès tan rapid, çò diguèron, qu’es plan malaisit de veire cossí se trencan las moleculas per ne formar d’autras”.

Per ansin, e poder melhor espepissar aquel procès, empleguèron de lasèrs que pòdon registrar d’imatges debanats fins a una femtosegonda, çò es un biliard de còps mens qu’una segonda. Lo procès foguèt espepissat amb una durada d’entre 100 e 240 femtosegondas mas pas mai. E sens aquela tecnologia lo procès poiriá pas èsser vist.

“Son de reaccions quimicas que bastisson las particulas pus basicas de l’Univèrs, çò diguèt Dantus. D’un autre costat, aquel estudi quimic ajudarà pas solament a comprene lo procès de creacion mai primitiu de l’Univèrs mas tanben cossí se son formadas de moleculas d’aiga e de moleculas organicas de divèrses tipes. Los cercaires trantalhèron pas per qualificar aquel procès de vertadièr secret que pòt ajudar a comprene los divèrses procèsses astroquimics e tanben medicinals presents dins l’Univèrs.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.