LA LENGA D’ASTÚRIAS…OFICIALA?

La lenga asturiana e leonesa es la pròpria d’aqueles territòris, e mai qu’al passat èra estada parlada dins un territòri mai grand, ongan lo sieu domeni se manten solament a gaireben tota Astúrias e qualqu’unas comarcas leonesas. A Miranda del Douro, a Portugal, es l’unic endrech ont la lenga gaudís d’una situacion d’oficialitat amb la lenga portuguesa dempuèi l’an 1999.

Los Estatuts d’Autonomia d’Astúrias de l’an 1982 e de Castelha e Leon de l’an 1983 reconeisson l’existéncia d’aquela lenga, mas li autrejan pas la categoria de lenga oficiala, e ambedós territòris mantenon solament la lenga castelhana coma oficiala.

L’asturian e leonés dispausa d’una nòrma gramaticala e ortografica, e d’un diccionari oficial (totas las lengas minoritàrias gaudisson pas  d’aquel “còrpus” normatiu). L’Academia de la Lenga Asturiana es l’encargada d’establir e adaptar aquela nòrma.

Segon divèrsas estatisticas, un de cada cinc asturians an la lenga coma abituala. Dos de cada cinc, utilizan l’asturiana coma segonda lenga, e los autres dos utilizan solament la lenga castelhana. La preséncia a la vida vidanta de la lenga es superiora a las comarcas ruralas e de montanha d’Astúrias, del temps que, a las vilas del país, coma Uviéu o Xixón, la preséncia es fòrça redusida.

Una situacion malaisida

La situacion de l’asturian es complicada. Ongan al sistèma educatiu l’estudi de la lenga es solament optatiu, e e mai que la majoritat dels estudiants dels centres educatius publics òptan per aprene la lenga, en qualqu’unas escasenças existís pas sufisenta ofèrta per tota la demanda, del temps qu’als centres educatius privats, las sollicituds son minoritàrias.

La preséncia als mejans de comunicacion es fòrça redusida; l’ofèrta es gaireben tota en lenga castelhana. Solament la ràdio e la television publica asturianas emeton qualqu’unes programas (sustot infantils e culturals) en la pròpria lenga, del temps qu’als mejans publics espanhòls la programacion especifica asturiana es redusida e gaireben tota en lenga castelhana, e als privats inexistenta. En la premsa escricha, la preséncia de l’asturian se manten amb qualqu’una publicacion de manièra gaireben simbolica.

Mas la situacion poiriá cambiar lèu. Al Parlament d’Astúrias existís un debat per declarar la lenga coma oficiala amb lo castelhan. Se, fin finala, aquel projècte venguèsse realitat, l’asturian seriá utilizat tanben per totas las administracions publicas (autonomica, municipala) del territòri amb lo castelhan; la ràdio e la television publica asturianas emetrián mai de programas en la pròpria lenga, e l’estudi de l’asturian seriá una matèria per totes los estudiants.

Aquel estatut aumentariá la preséncia e la coneissença de la lenga dins d’Astúrias, e poiriá venir un exemple per la siá recuperacion al vesin territòri leonés. Aquela possibilitat depend de las majoritats politicas dins lo Parlament asturian, e existisson partits politics contraris a aquela proposicion, que son los meteisses que son contraris a las normalizacions d’autras lengas, coma lo catalan o l’euskera. E amb una posicion qu’aleba l’article tresen de la meteissa Constitucion Espanhòla.

La diversitat lingüistica, a Espanha, a Euròpa o al mond, es una riquesa que malastrosament qualqu’unes partits politics e qualques collectius an pas compresa encara al sègle XXI.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.