LA SITUACION ACTUALA DEL CATALAN
L’organizacion culturala catalana PLATAFORMA PER LA LENGA publiquèt lo sieu estudi sus la situacion de la lenga catalana e las resultas son alarmantas. Solament un 36% dels abitants de Catalonha utilizan lo catalan coma lenga abituala. Lo percentatge es encara mai redusit quand somam d’autres territòris de lenga catalana, amb solament un 28% (al territòri valencian lo percentatge tombèt fins al 28%). Tanben a las comarcas de lenga catalana jos administracion aragonesa, lo percentatge es leugièrament inferior al 50%.
Lo catalan foguèt lenga d’estat fins a començament del sègle XVIII, al Principat de Catalonha e al Reialme de Valéncia, e contunha d’èsser l’unica lenga oficiala del Principat d’Andòrra. Après los assages de normalizacion mercés al trabalh de la Mancomunitat de Catalonha (1913-1923) e la Generalitat en temps de la Segonda Republica Espanhòla (1931-1939), e la sauvatja persecucion pendent la dictatura de Franco, a comptar de l’an 1977, la lenga catalana venguèt tornarmai oficiala amb la castelhana a Catalonha (e l’occitan puèi), lo territòri valencian e las Illas Balearas.
De totas las lengas europèas consideradas coma minoritàrias (aquelas que dispausan pas d’un estat independent de dimensions abitualas ont sián l’unica lenga oficiala) totjorn es estada la lenga que gaudiguèt d’una melhora santat en tempses “democratics” a l’Estat Espanhòl, per la quantitat de parlaires e la siá preséncia en domenis coma lo sistèma educatiu, los mejans de comunicacion o l’Administracion Publica. E Andòrra a fach de grandas activitats per plaçar la lenga catalana al domeni internacional.
Una nòva situacion
Perqué la lenga catalana es arribada a aquela situacion inquietanta? I podèm trobar fòrça rasons, mas en aqueste article voldriá ne parlar mai que mai de tres, que serián tanben de rasons que poirián afectar a la situacion d’autras lengas minoritàrias.
A Catalonha la lenga castelhana es venguda lenga comuna. Pendent los darrièrs trenta ans venguèron al territòri del catalan, de milièrs de personas originàrias d’autres païses, e mai se qualqu’unas d’elas an aprés lo catalan, e l’an incorporat a lors pròprias vidas, la majoritat dels immigrants coneisson solament la lenga pendent la segonda generacion. E lo castelhan es venguda la lenga de relacion demest los desparièrs grops demografics.
Als territòris de lenga catalana òm trapa una cèrta reduccion de la “militància lingüistica”, dels assages de convertir e manténer la pròpia lenga en l’abituala en totes los domenis de la vida. En tròp d’escasenças los parlants de lenga catalana renóncian a lors dreches lingüistics per motius divèrses, e acaban en utilizant la lenga castelhana.
Podèm trobar d’exemples en domenis coma lo comèrci o los servicis, mas tanben a l’ora de parlar amb de personas desconegudas. Amb aquelas personas que son pas conegudas, la convèrsa comença en castelhan, e se semblan d’immigrants la situacion es gaireben exclusiva.
La resulta soslinha tanben que son los joves ont trobam la màger quantitat de “desercions lingüisticas”. E un dels motius es l’abséncia de modèls, de personas conegudas interessantas qu’utilizen la lenga (per exemple los nomenats “influencers” o a travèrs de las rets socialas).
Totas aquelas situacions pòdon cambiar, mas amb la volontat decidida dels parlaires de lenga catalana de luchar perqué lo catalan arribe a la posicion que li pertòca coma lenga pròpria dins del sieu territòri.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
