La batalha navala de Barcelona se desvolopèt lo 24 de febrièr de 1714 davant de la vila de Barcelona, al mar Mediterranèu, entre las flòtas catalana e anglesa, e foguèt una de las darrièras batalhas que balhèron los catalans abans de la conquista finala de la capitala de Catalonha lo 11 de setembre de 1714 per part de las armadas francesa e espanòla. L’episòdi tanben es una dels mai desconeguts al moment actual pr’amor que es brica conegut que Catalonha aviá una armada e tanben una flòta.
Quan en març de 1713 los aliats de Carles d’Àustria signèron l’evacuacion de Catalonha totes las parts pensavan que la guèrra seriá finida en julhèt de 1713. Pasmens, lo govèrn catalan proclamèt de biais unilateral contunhar la guèrra, malgrat que ja gaireben tota Catalonha èra aucupada per las armadas francesa e espanhòla. En aquel moment lo govèrn catalan causiguèt crear una armada e marina catalana per defensar lo capluòch de Catalonha. L’armada dels borbons arribèt a Barcelona a la fin de julhèt de 1713.
Victòria o Mòrt
Lo 25 de julhèt de 1713 lo mariscal Pópoli, dirigent de l’armada qu’aviá començat lo sètge a la vila de Barcelona, demandèt la rendicion totala de la vila. Barcelona, coma responsa, mostrèt la bandièra negra pirata, per demostrar que la lucha arribariá a la fin e que sonque i podiá aver una resulta; la victòria dels catalans o la siá mòrt. Los dirigents borbonics manifestèron que los catalans èran fòls.
Mas per blocar Barcelona, caliá tanben ajudar l’armada francesa e espanhòla terrèstra en tot començar tanben un blocatge marin. Los borbons avián pas de granda artilhariá e ataquèron lo puèg de Montjuïc per assajar aital de forçar la rendicion catalana. Abans, la marina borbonica, dirigida per Jean de Casse, aviá tanben començat lo blocatge de la vila per mar dempuèi lo 1r de febrer de 1713.
La Marina Catalana fins al moment protegissiá los batèls aliats que navegavan entre Malhòrca e Catalonha. En 1714, demorava plan reducha, pr’amor que pendent l’an 1713, los catalans perdèron fins a 40 naus de la meteissa. En febrièr de 1714, gaireben un an aprés lo començament del sètge de Barcelona, aquesta èra encara formada per 4 grandas naus de guèrra e divèrsas naus pus pichonas auxiliaras. Lo nòm de las naus èran aquestas: la Mare de Déu de la Mercè e Santa Eulàlia, fragata genoesa de 24 canons, la Sant Francesc de Paula, fragata de 28 canons, la Sant Josepet, amb 20 canons, e la Santa Madrona, una fregata francesa capturada de 24 canons.
La batalha navala de Barcelona aguèt una resulta plan desparièra a la batalha terrèstra que i aguèt en la vila de Barcelona en setembre de 1714. Lo 24 de febrièr de 1714, la marina catalana ataquèt la marina anglesa que blocava lo pòrt de Barcelona. L’ataca comencèt en direccion oèst. Aprés diversàs oras de lucha los catalans ganhavan la batalha en tot provocar de fòrtas pèrdas als angleses e la captura de mai de 13 naus britanicas amb mai d’un canon.
La resulta de la batalha navala entraïnèt que las ressorças contunhèssen d’arrivar a Barcelona per via marina. Tanben contunhèt l’arribada de municion. Totun, en julhèt de 1714 arribèron encara mai naus anglesas dirigidas per James Wishart a Barcelona, per barrar, de biais definitiu, lo blocatge marin borbonic. Aquò ajudariá plan las armadas borbonicas terrèstras, que poguèron , aital, començar l’assaut final a Barcelona l’11 de setembre de 1714.
Un article de Christian Andreu*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
