Home ISTÒRIA HAMLET EN OCCITAN
HAMLET EN OCCITAN
0

HAMLET EN OCCITAN

0

Qué se pòt díder d’Hamlet que non s’age dejà dit ? E de Shakespeare ? Totun, era escadença ei istorica pr’amor dera revirada – se poirie díder tanben version –d’Antòni Nogués, que siguec publicada non hè guaire en çò der Institut d’Estudis Aranesi. Ei ua òbra capdau e totauments de besonh entara lengua occitana. Que calie auer-la. E, fin finau, que ja l’auem entre nosati.

Shakespeare ei un des autor mès grani de toti es tempsi.

I a còps ua òbra literària sonque ven importanta en ua lengua, en ua cultura, quan n’auem, fin finau, era sua revirada. Açò non vò díder que non siguesse importanta abantes pr’amor que parlar d’Hamlet e Shakespeare – Antòni Nogués ne versionèc tanben enquia tres òbres mès Romeu e Julieta, Eth Mercadèr de Venècia e Es Alegres Comaires de Windsor – ei parlar de Literatura e teatre damb majuscules, pr’amor que ja ne hè fòrça temps qu’ei considerada ua òbra universau.

Hamlet siguec publicada per prumèr còp en 1599 o 1601 – es estudiosi non son encara d’acòrd sus açò -. Shakespeare escriuec trenta-sèt òbres de teatre e Hamlet n’ei era que hè 22. Vò díder açò que non siguec importanta era òbra ena epòca der autor ? Hamlet ei dilhèu era òbra mès longa de Shakespeare que pòt demorar ben entre quate e sies òres segontes era representacion – se ei ben hèta-. Totun, que ja abantes dera sua mòrt siguec ua des quate mès representades e tanben mès aimades –ath costat d’Enric IV, Ricard III e Pericles-.

E, maugrat èster lèu revirada a d’autes lengües d’Euròpa e dehòra deth continent, eth merit non siguec totauments shakesperian. Pr’amor que semble qu’Hamlet ei ua version entath teatre der autor dempús de conéisher era òbra danesa de Saxo Grammaticus, escrita fòrça abans, en sègle XIII e que parle d’ua istòria reiau que passèc en Dinamarca en aquera epòca e fòrça semblanta ara version shakespeariana.

Antòni Nogués arrevirèc Hamlet ar aranés.

Totun, se ben non originau ath 100%, venguec lèu ua des òbres mès universaus dera literatura mondiau pr’amor dera luta intèrna que patís eth sòn protagonista, eth prince Hamlet. Toti coneishem o auem entenut bèri còp eth monològ celèbre d’Hamlet: “Èster o non èster, vaquí era qüestion” pr’amor dera sua universalitat e ei açò, justaments açò, e non ei ua causa petita – çò qu’auem ara, pr’amor que Hamlet parle tanben en occitan aranés. Ua beròia capitada – e poiriem díder qu’istorica – der IEA-AALO.

Er òme perdut

Toti es personatges que i a en Hamlet son fòrça complèxes. Eth que mès, eth pròpri Hamlet, que demòstre ath long dera òbra qu’ei un òme perdut, que non sap se qué hèr, que non sap quin pòt èster eth sòn destin – o dilhèu pr’amor que s’i resistís – e ac demòstre d’un biais prigond.

Abans deth cambiament intèrn que patís Hamlet – quan pòt parlar damb er espèctre deth sòn pair que li coheisse que siguec aucit peth sòn frair Claudi -, Hamlet ei un joen normau, ereu deth tron reiau de Dinarmarca e qu’enquia a ua joena amoreta, Ofelia. Eth futur entath protagonista d’aguesta excepcionau òbra de teatre ei donques normau e bon.

Mès dempús de conéisher era vertat – aumens açò ei çò que ditz eth sòn pair mòrt – Hamlet comence a dobtar de tot en tot patir ua grèva crisi existenciau. Enquia dobte des paraules der espèctre e pense que poirie èster un dimòni que sonque cerque era sua destruccion.

Aguest dobte existenciau que patirà Hamlet ath long de tota era òbra siguec dilhèu era causa mès importanta dera sua capitada. Fòrça estudiosi d’aguesta òbra de teatre de Shakespeare confirmèren dempús qu’ei pr’açò qu’eth public venguec identificat damb Hamlet. Pr’amor que patís e non sap se qué hèr. Pr’amor dera sua angoisha permanenta que provòque ath pròpri Hamlet hèr a veir qu’ei hòl – pr’amor qu’es sues responses alarmen a toti ena cort, ath rei e era reina es que mès-.

E, maugrat èster un personatge qu’ei fòrça pròp d’èster hòl, era sua categoria jamès siguec qüestionada ne criticada pera majoritat des aimants dera literatura. Pr’amor que, maugrat semblar – aué se dirie açò – ua persona bipolara o encara esquizofrenica – Hamlet ei tanben ua figura universau, que patís quan coneish se com siguec era mòrt deth sòn pair, que vò aucir ath sòn oncle, que non sap ben ben se qué hèr damb era sua mair – maridada damb eth sòn oncle, er assassin deth sòn pair – e que plòre plan quan sap qu’era sua amoreta, Ofelia, venguec tanben mòrta, dilhèu, per accident.

Hamlet ei considerada coma ua òbra universau.

Aguesta ei ua des graneses d’Hamlet e tanben de Shakespeare. Des de hè mès de 400 annades. E auer ua òbra coma Hamlet en aranés podem díder tanben qu’ei un hèt istoric. Un des objectius mès grani qu’aueren es literats deth Renaishement catalan en començament deth sègle XXau siguec crear ua enòrma biblioteca de classics tanben en catalan. Ara, er esfòrç e trabalh contunhat d’Antòni Nogués e eth sòn reconeishement per Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana ne poirie èster un prètzhèt semblant. Èm dauant un Renaishement der occitan pr’amor dera publicacion d’òbres capdaus universaus ? Dilhèu.

Sonque quan parlam d’òbres universaus ei quan parlam d’autors, entre d’auti, coma Shakespeare. Eth sòn trabalh mès tanben Hamlet siguec revirat des de hè sègles a fòrça lengües dera planeta. Non auer Hamlet en aranés ère ua fauta. Ua fauta grèva. Mès era qualitat dera version de Nogués – fòrça nauta entà nosati – hèn d’Hamlet en occitan un hèt istoric. Non l’auer enquiara siguec ua fauta grèva. Vò díder açò qu’es lectors de Shakespeare sonque poden conéisher aguest dramaturg e Hamlet en occitan ? Non, de segur que ja ère coneishut en catalan, francés o espanhòu – se non parlam anglés-. Mès ara que poiràn gausir d’ua beròia òbra universau tanben en gascon aranés. E açò ei fòrça important.

E, coma se siguesse un d’aguesti filmes actuaus damb relacions complèxes, complòts, aparicions deth mès enlà, problèmes psicologics intèrns de mès d’un personatge (Laertes, Claudi e enquia Polòni, a mai d’Ofelia) resvenja, desir e, fin finau, diuèrsi assassinats ena casa des poderosi – ua familha reiau europèa – ara tanben podètz – aguesta ei era nòsta recomendacion – gausir d’ua òbra universau que vos provocarà un sens fin d’emocions. Dera man d’Antòni Nogués, dera man der IEA-AALO, pr’amor qu’ara òc, Hamlet e Shakespeare) ja son en occitan e açò ei un hèt que non passe cada dia.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.