Pendent lo Paleolític e lo Neolitic, la pression del sèxe deviá èsser fòrça mai important que sus l’òme e la femna actuals. Mas los motius èran considerablament desparièrs; la motivacion de la vida sexuala de l’òme paleolitic èra la procreacion e lo continuament de l’espècia, del temps que lo plaser èra un aspècte segondari. Naturalament que dispausam pas de documents qu’asseguren las seguentas suposicions, e devèm nos basar en las trobalhas arqueologicas localizadas.
L’esperança de vida èra fòrça redusida, probablament aperaquí trenta ans, en plena edat fertila, e la mortalitat infantila fòrça nauta, pr’amor qu‘èran minoritat los mainats qu’arribavan a l’edat adulta. Quin cataclisme que siá auriá pogut provocar l’extincion de l’espècia umana. La naissença d’una nòva creatura podiá significar la subrevivença de la tribú, e en qualques moments de tota l’espècia umana.
Una de las mòstras arqueologicas sus aquela importància es la colleccion de Venus preïstoricas amassadas. Son d‘estatuas rudimentàrias, qu’èran creadas amb de materials coma la fusta (aquelas pas conservadas), evòri o pèira, que representavan de femnas ont los sieus organs sexuals e reproductius èran fòrça explicits e representats amb de dimensions desproporcionadas. Aquelas “Venus” èran segurament utilizadas coma “simbòls” per assegurar la fertilitat. La mai anciana localizada, la “Venus de Hohle Fels” auriá una antiquitat de setanta cinc mil ans.
De promiscuïtat e de poligamia
Per motius logics dispausam pas de cap de documentacion que nos pòsca demostrar coma èran los cobles del periòde paleolitic, mas es probable que la promiscuïtat e posteriorament la poligamia foguèsson abitualas. Respècte de la promiscuïtat, e amb la tòca comentada de la procreacion, segurament los òmes e las femnas paleolitics devián prene coma exemple los animals, e observavan coma aquela promiscuïtat podiá aumentar la quantitat de naissenças. E se dins de la tribu existissiá qualque coble estable, segurament se qualqu’un dels membres morissiá, lo subrevivent deviá aténher rapidament un nòu coble, s’èra encara en edat fertila. Las femnas del cap de la tribú devián èsser respectadas, mas quand aquel cap morissiá, segurament lo nòu cap”eiretava” las femnas del defunt.
Qualques pinturas rupèstras preïstoricas an mostrat de danças fallicas, vulvas e penis gravats en pèiras e qualcunas estatuas de genitals, que remarcavan l’importància e la coneissença que donava l’Umanitat preïstorica als genitals coma parts basicas de la reproduccion.
Segurament al començament l’acte sexual deviá èsser mecanic, coma un acte biologic mai. Mas amb lo desvolopament uman, devián posteriorament èsser incorporadas qualcunas accions per atraire lo coble.
Amb la Revolucion Neolitica, l’estabilitat dels cobles s’aumentèt segurament, mas la poligamia masculina deviá èsser fòrça estenduda. Los cambiaments socials e economics qu’atenguèt lo Neolitic exigissián un màger contraròtle de la sexualitat e de la procreacion, sustot per la possession e la succession del patrimòni economic. E amb lo desvolopament de la religiositat, lo culte a la procreacion (las divas de la fertilitat) serà una constanta en las primièras civilizacions istoricas, del temps que començavan simultanèament a aparéisser las primièras nòrmas que regulavan (e limitavan) la sexualitat e la procreacion.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
