ETH NAU DICCIONARI OCCITAN ARANÉS EN LINHA DER IEA – AALO. ENTREVISTA DAMB MIQUÈL SEGALÀS MIR

Entrevista damb Miquèl Segalàs Mir, president dera Seccion Aranesa der IEA-AALO (INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA), Professor de lengua occitana en Institut d’Aran, en Vielha, pendent 30 ans e professor des nivèus B2 e C1 d’occitan-aranés encara aué. Coma professor der Institut d’Aran calerie destacar era creacion de tot tipe de materiau entàs classes d’ESO e Bachelierat. A participat ena creacion dera gramatica der aranés dera Acadèmia. Laguens d’aguesta gramatica a realizat er apartat des pronòms atòns e es complements que representen. Collaborador, damb es auti membres dera Acadèmia, de tot eth materiau normatiu existent e traductor e revisor de diuèrsi trabalhs dera seccion d’Istòria e Patrimòni.

SAPIÉNCIA OCCITANA.- Quan sorgic era idèa d’editar eth Diccionari Occitan Aranés (DOA) en linha?

MIQUÈL SEGALÀS.- Era idia de crear un diccionari com eth DOA surgic hè uns 6 ans damb er objectiu de dotar ara nòsta lengua d’un recors lexicografic normatiu de referéncia e que facilite eth sòn emplec entà tota era comunitat occitanoparlanta.

En realitat, era intencion de crear un materiau d’aguestes caracteristiques e meter-lo ath servici dera societat a estat de bon començament ena ment des membres dera Acadèmia, es quaus auem fòrça clar qu’era lengua non ei un èster inèrt, senon qu’ei dinamica e evolucione damb eth pas deth temps, atau com es persones. Ei per açò qu’a d’anar acompanhada dera tecnologia, quauquarren inerent as societats modèrnes.

Sapiéncia.- Guaires entrades incorpòra aguesta edicion deth diccionari? Quines paraules naues s’an incorporat ath diccionari? Damb quin critèri?

Segalàs.- Eth prumèr “Diccionari aranés”, damb 10.000 entrades e disponible en papèr e ampliat cada an damb mès de 500 paraules en forma telematica, apareishec dejà en an 2019. Aguestes ampliacions se hèn a compdar der an 2021. Se convertic en un document fondamentau qu’establic un punt de referéncia en lexic normatiu dera lengua occitana d’Aran. Ei eth prumèr e unic diccionari der aranés existent.

Eth nau diccionari on line DOA, qu’incorpòre mès de 15.000 entrades,  compde tanben damb era collaboracion de fòrça persones extèrnes ara Acadèmia, dera societat aranesa. Nèish coma responsa a dues reflexions: per un costat, e com è senhalat adès, era que mos hè a veir qu’era lengua ei dinamica e activa, càmbie e s’actualize de contunh. Era auta reflexion harie referéncia ath hèt qu’èm en ua societat modèrna. Mos botjam en un mon cada còp mès digitalizat e balhar ara societat era possibilitat d’accedir a un utís atau e de forma gratuïta ei quauquarren d’important.

Ena Acadèmia auem milenats de paraules procedentes deth corpús der aranés, qu’an estat incorporades per part de gent extèrna ara Acadèmia, dera societat aranesa e coneishedora deth vocabulari pròpri e autentic. Per un aute costat, i a tanben era basa lexica de lingüistes com Joan Coromines o autors reconeishudi com Mossen Jusèp Condò Sambeat.

Eth prumèr critèri entara incorporacion de naues paraules ei eth d’ampliacion, damb entrades que non existissen ena edicion en papèr e tanben de naui mots qu’an arribat ena lengua darrèrament.

Sapiéncia.- Un projècte coma aguest merite ua grana continuitat.

Segalàs.- Evidentament eth DOA serà ampliat cada an e es donades s’actualizaràn damb era incorporacion annau de mès de 500 paraules aportades pera societat aranesa, es madeishi membres dera Acadèmia o extrètes de trabalhs existenti ena Acadèmia, de membres o de collaboradors extèrns.

Sapiéncia.- Auetz dedicat tota era vida ar aranés. Quina opinion auetz dera situacion dera lengua?

Segalàs.- Precisament, er aspècte mès problematic der aranés actuau ei er emplec abituau a nivèu sociau o familhau. Cau pensar qu’eth nombre de persones que l’empleguen de forma quotidiana non supère eth 30 %.

Per contra, e d’ençà deth moment que siguec incorporat coma lengua obligatòria en ensenhament, en an 1983 ena educacion primària e en 1990 ena segondària, siguec significatiu er aument de persones que lo coneishen e qu’an era capacitat de parlar-lo e escriuer-lo. Damb eth trabalh der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèma Aranesa dera Lengua Occitana (AALO) podem afirmar qu’er aranés ja ei definit. Compde damb tota sòrta de materiau normatiu (gramatica, diccionari, diuèrsi vocabularis especifics, nomenclator…), nombroses òbres dera literatura universau arrevirades a compdar des sues lengües originaus. Materiau que permet eth sòn estudi e era sua difusion sociau e enes escòles araneses. Mès, com auem apuntat, ei er aspècte der emplec abituau eth que calerie milhorar.

Sapiéncia.- Quins projèctes dera Acadèmia de promocion dera lengua apareisheràn?

Segalàs.- En auer definit era lengua, en futur mes propèr era Acadèmia a eth prètzhèt de dar-se a conéisher encara mès, de difóner era lengua e d’estretir e mantier era relacion damb er Institut d’Estudis Catalans, qu’existís dejà de bon principi principi dera nòsta formacion.

Cau remercar era existéncia, laguens de IEA-AALO, dera Seccion d’Istòria e Patrimòni, qu’en aguesti moments ja a publicat uns 10 trabalhs realizadi per diuèrsi especialistes, professors e catedratics en aspèctes istorics, artistics o sociaus restacadi dirèctament damb era Val d’Aran e era sua cultura. Aguesti son en aguesti moments es projèctes en qué trabalhe era Acadèmia, perque meriten d’ua corrècta revision o traduccion en bèri casi. Eth diccionari es disponible en www.doa.institutestudisaranesi.cat e www.institutestudisaranesi.cat

Una entrevista de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm