Home PALEONTOLOGIA EI TRAPAT UN CRAN D’AUDÈTH DERA EPÒCA DES DINOSAURES
EI TRAPAT UN CRAN D’AUDÈTH DERA EPÒCA DES DINOSAURES

EI TRAPAT UN CRAN D’AUDÈTH DERA EPÒCA DES DINOSAURES

0

Fin finau, siguec trapat un cran entièr d’audèth dera epòca des dinosaures. Eth descorbiment qu’ei extraordinàri pr’amor qu’enquia ara non siguec jamès trapat un fossil coma aqueth. E eth sòn descorbiment provocarà, de segur, un cambi ena vision qu’auem sus aquera epòca preïstorica.

Atau, es paleontològs confirmèren qu’eth descorbiment ei unic pr’amor que poirie cambiar e fòrça tot çò que coneishem sus era evolucion des cervèths e era intelligéncia des audèths modèrns, çò qu’encara aué ei considerat coma un des mistèris mès grani qu’an encara sciéncies coma era paleontologia ara ora d’explicar ce com siguec era evolucion des vertebradi.

Eth fossil ara trapat ei un cran entièr d’audèth dera epòca des dinosaures. Aperten ara espècia Navaornis hestiae, que demorèc en çò qu’aué ei Brasil hè apuprètz 80 milions d’annades, pendent era epòca Mesozoica. Açò vò díder que viuec fòrça abans der escandilhament des dinosaures non aviars hè 66 milions d’annades. Es cercaires èren plan contenti pr’amor que trapar un fossil d’audèth tan ben conservat ei fòrça estranh. Ei pr’açò qu’aguest descorbiment ei, mès que mès, unic.

Stephanie Abramovicz_CC.

Es mesures d’un estornel

Aguesta espècia, donques, que siguec trapada en un estat fòrça bon. Auie es mesures d’un estornel, e ara es cercaires pensen que poirie balhar lutz sus era evolucion des cervèths e era intelligéncia des audèths modèrns pr’amor que siguec trapat en un ued de mès de 70 milions d’annades que i auie enquiara entre es dinosaures mès primitiui e es qu’èren mès semblables as audèths coma Archeopterix o es ausèths modèrns.

“Era estructura cerebrau de Navaornis qu’ei gaireben era mitat entre Arqueopterix e era des audèths modèrns. Arqueopterix viuec hè 150 milions d’annades e ara, Navaornis ei era peça nàua que mancaue ena istòria evolutiua d’aguesti animaus, çò didec Guillermo Navalón, dera Universitat de Cambridge e autor der article que siguec publicat ena revista scientifica internacionau Nature.

Mentre estudiauen eth cervèth d’aguest audèth damb ua naua tecnologia coneishuda damb eth nom d’escanèr micro CT, es cercaires podèren restacar eth sòn gran cervèth damb un animau fòrça mès intelligent qu’es prumèrs dinosauri semblables as audèths e pr’amor d’açò auie melhors capacitats cognitiues que’es sòns ancessors.

Totun, Navaornis no auie eth cerebèl desvolopat qu’an es audèths modèrns actuaus. Aguest qu’ei restacat damb eth contraròtle complèx deth vòl.  De hèt, sonque cau pensar en es corbassi entà trapar un audèth fòrça intelligent e damb dòrça neurones organizades com passe en çò de mamifèrs, qu’an flexibilitat neuronau.

“Era paleontologia esperèc enquiara entà poder trapar un fossil coma aguest, çò dideren es cercaires. Era sciéncia non auie pogut compréner com e quan evolucionèren es cervèths des audèths ».

Atau, se pòt díder que, basicaments, era informatica ajudèc a confirmar qu’eth cervèth non apertiege a cap audèth modèrn mes a un dera familha des enantiornitins, un grop que se separèc des audèths modèrns hè mès de 130 milions d’annades. E Navaornis auie un cervèths fòrça mès gran qu’eth d’Archaeopteryx. Abans d’aguest descorbiment era paleontologia non podie confirmar cap transicion evolutiua entre es cervèths d’audèths coma Archaeopteryx e  es audèths modèrns. « Dilhèu ei solament un fossil, çò apondec Daniel Field, dera Universitat de Cambridge. Mès ei ua peça clau ena evolucion deth cervèths des audèths, que ja non ei mès un problèma ».

La Redaccion

Fotografia Principala: Julia d’Oliveira_CC.

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.