Era massacre de París se passèc hè solament 60 annades, en 1961, en caplòc der estat francés. Totun, e pendent annades eth govèrn francés neguèc era chifra de mòrts que i auec aqueth 17 d’octobre de 1961 en còr d’Euròpa. Aguest episòdi istoric, aué coneishut com era Massacre de París de 1961, siguec eth resultat […]
Lo crocodil marin, tanben conegut amb lo nom de crocodil d’aiga salada, es lo màger reptil de la planeta. Es una espècia qua’aperten a la familha dels Crocodylidae, e abita en d’airals amb de paluns dempuèi lo nòrd australian fins al sud-èst d’Asia. Lo mascle es plan màger que la femèla. Aital, un crocodil marin […]
A començament de 2016 nasquèron las nòvas tretze províncias francesas que cambiavan la mapa interiora de França. Èra un cambiament fòrça significatiu, car vint-e-doas províncias o regions tradicionalas se redusiguèron a solament tretze. Qualqu’unes províncias contunhavan amb las siás frontièras, coma Corsega, Bretanha o l’Île-de-France, mas la majoritat èran agropadas amb d’autras províncias vesinas. En […]
Ara hè 70 annades auec lòc un des episòdis militars mès sanguinaris dera guèrra entre er estat francés e eth pòble vietnamita pendent era Guèrra d’Indochina (1946-1954); Vinh Yen. Era batalha auec com protagonistes es soldats dera Union francesa e es deth Viet Minh. Mès maugrat es esfòrci des vietnamites, eth generau francés Jean de […]
La granda diversitat de fauna de la planeta aufrís tanben d’animals que pòdon s’amagar e plan dins l’environament ont demòran d’un biais brica comun. L’insècte nomenat Olcinia es un dels grilhs (tanplan coneguts coma galhons) mai estonants de la planeta. L’olcinia es un grilh que demòra als bòsques tropicals de Malàisia e Indochina, apertenent a […]
La ferigola, tanben coneguda coma frigola, faribola, branon (gascon), tim (limosin) o encara farigola (en vivaro-alpin), es un arbrilhon pichonèl de la familha labiada. Es una espècia tradicionala usada en de cosinas mediterranèas coma l’occitana e la catalana, valenciana e baleara. D’un biais normal creis en de luòcs montanhoses e pòt arribar a èsser plan […]
L’estudi genetic de divèrsas populacions oceanianas poguèt, fin finala, balhar un pauc mai de lutz sus cossí se debanèt l’arribada de nòstra espècia a mai d’una illa de l’ocean Pacific. L’edat es plan luenhana; mai de 50 000 annadas, e lo luòc d’origina d’aquela colonizacion preïstorica, que durèt de milièrs d’ans, una illa que foguèt […]
Lo govèrn african de Gabon es lo primièr govèrn de la planeta que recebèt d’argent per sa populacion per aver pas polluit, o, dich d’un autre biais, per aver plan protegit sa selva e son environament. Tot aquò es dins los darrièrs acòrds internacionals de las Nacions Unidas coneguts coma acòrds CAFI (Central Africa Forest […]
Era batalha des isles Kerkennah, tanben coneishuda en italian com era batalha deth convòi Tarigo, se passèc ara hè 80 annades en Mediterranèu, dauant dera còsta de Tunisia, entre diuèrses unitats dera flòta britanica e era flòta italiana e demostrèc enquiath fin dera Dusau Guèrra Mondiau era superioritat naval anglesa sus era italiana. Es britanics […]
Lo tamandua mexican es una espècia de mamifèr que demòra suls arbres e qu’aperten a la familha dels Myrmecophagidae. Lor abitat natural es dins la selva de Mexic, Eqüator, Colòmbia e encara divèrses airals d’America centrala. Es tanplan conegut amb lo nom d’ors formiguièr o tamandua del nòrd. Un tamandua adulte pòt far entre 1 […]